divendres, 12 d’agost del 2022

La última rosa del verano

 



Autor: Lucas Harari.
Editorial Dolmen. (2020).

Aquesta obra té un format molt gran, 33 cm d'alçada per 25 cm d'amplada, i quasi dues-centes pàgines que contenen una complexa història policíaca. La mida és un autèntic encert per poder gaudir de les vinyetes plenes de color i força.
La història és propera a la llum i ambients dels films d'Eric Rohmer, però amb una trama que es va enfosquint amb una sèrie d'assassinats que li dóna al conjunt un segell molt hitchcockià. Tota la narració té un estil molt visual, molt cinematogràfic, amb un ritme que no decau en cap moment, i posada sobre el paper amb una línia clara, característica del còmic francobelga. Tot un luxe la sèrie de vinyetes que diuen molt sense un mínim text, pura delícia de narrativa visual.
L'atracció inesperada que sorgeix entre un futur escriptor, que està cuidant la casa d'estiueig d'un amic, i la veïna adolescent, projecte decidit de femme fatale, rossa, ulleres de sol, i moviments sensuals, serveix com a punt de partida d'una trama plena de sorpreses, malentesos i alguns cadàvers. Tot vestit amb una llum solar espatarrant, el mar, les cases de luxe i la música de jazz.
Lucas Harari, un jove talent francès amb formació d'arquitecte i carrera al cinema com a actor, ja va destacar amb el seu primer còmic llarg: "L'aimant", amb una temàtica futurista. Curiosament, els seus dos germans són directors de cinema, alguna cosa té la família que els hi dóna aquesta capacitat visual i narrativa.
Ritme trepidant combinat amb moments de pausa li donen a aquesta obra una enorme dimensió que sorprèn en un autor tan jove que promet molt bones creacions en el futur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada