Con las manos desnudas

 

Guió: Leïla Slimani. Dibuixos: Clément Oubrerie.

Iliana Editorial. (2022).

Un còmic dens i molt documentat de la vida de la doctora francesa Suzanne Noël, la pionera de la cirurgia estètica al segle XX. Una dona lliure i feminista, compromesa amb l'associacionisme femení i forta lluitadora per la reivindicació del dret al vot de les dones. Suzanne mai va deixar de lluitar per la seva independència i el reconeixement del seu treball. Va revolucionar el concepte de cirurgia amb el procediment d'estirament facial que avui dia encara s'utilitza. Admirada pels seus col·legues metges, i amb constant formació, va fer moltes operacions de cirurgia estètica, unes per les senyores riques, altres per combatre els terribles estralls que patien els soldats ferits a la Primera i Segona Guerra Mundial, una cirurgia reconstructiva. Al final de la seva vida, malgrat patir greus problemes de visió, no va deixar de donar suport a les noves cirurgianes i crear una autèntica xarxa feminista per tot el món, sota el nom de "Federació Europea de Soroptimist Internacional".

Leïla Slimani, escriptora franco-marroquina que va guanyar el Premi Goncourt amb la seva novel·la "Chanson Douce" presenta aquí una narració molt extensa, ben estructurada i que dona una visió molt completa de la societat d'aquells temps. El dibuix, molt acolorit i amb una estructura de vinyetes petites, és treball de l'artista francès Clément Oubrerie que va iniciar la seva carrera professional als Estats Units com a il·lustrador per a llibres infantils.

Una lluitadora incansable que va fer feliç a moltes persones.

El secreto de Gino Bartali

 

Autor: Kike Ibáñez.

Editorial: Bang Ediciones. (2021).

"El bé es fa, no es diu. Les medalles esportives pengen per fora, les medalles de l'ànima es porten al cor". Aquesta frase defineix un esportista extraordinari com era el ciclista Gino Bartali. Un esportista dels d'abans, res de dietes i programes d'entrenament, fumador, amb les seves copes d'alcohol, lluitador per temperament, i per sobre de tot, una persona amb un cor enorme.

Guanyador de dos Tours de França (1938 i 1948), tres Giros d'Itàlia (1936, 1937 i 1946), i més de 91 victòries d'etapa, Bartali és considerat una de les darreres figures del ciclisme èpic, i autèntic heroi i peça fonamental a la unió d'una Itàlia devastada pel feixisme de Benito Mussolini. Les seves brillants victòries van servir de bàlsam a una població dividida i traumatitzada per una guerra que va trasbalsar a tot el món.

Aquest petit, però apassionant llibre, ens explica el secret que amagava un heroi amb un secret vital per a molta gent. Un misteri que va poder mantenir en secret, i que no es va saber fins molts anys després de la seva mort.

Una història bonica, humana i molt enriquidora narrada amb poc text i uns dibuixos tendres i càlids com l'aventura que descriu. Gino Bartali, aquest sí que va ser un superheroi.

IN.

 

Autor: Will McPhail.

Norma Editorial. (2022).

Sorprenent. Aquesta és la primera obra llarga d'aquest autor nascut a Lancashire, estudiant de biologia, concretament l'especialitat de zoologia, a la Universitat de Glasgow. Va començar la seva carrera com il·lustrador per a les revistes britàniques Private Eye i New Statesman, i  va rebre el premi Young Cartoonist of the Year. Posteriorment, va publicar a The New Yorker, i va obtenir el premi nord-americà Reuben Award dos anys consecutius, 2017 i 2018. Actualment resideix a Edimburg.

La seva obra In. és una història bonica, intensa, íntima, i que descriu de forma brillant els sentiments més subtils i també la superficialitat de la convivència i les relacions socials. 

En el seu dibuix destaca la potència dels rostres dels personatges, especialment la del protagonista, Nick, la seva amiga, i la figura cabdal de la mare d'ell. La realitat es mou en un blanc i negre impecable, i és en els somnis on entra el color de forma radical, apareixent autèntics quadres que et deixen bocabadat. Una autèntica exhibició pictòrica. A tota l'obra el domini de les formes humanes és sublim, i potser és degut a les seves classes de biologia. 

La narració és àgil, elegant, captivadora, i ens porta a un final molt especial que evidentment no explicaré. Els diàlegs dels personatges es combinen amb els seus pensaments, i de vegades estan construïts amb gestos i silencis. La cara de Nick i les seves mil expressions et queden gravades a la retina. Curiosament, com l'autor, el personatge també és dibuixant i té predilecció per les cafeteries i bars més de moda.

Una obra molt especial, delicada i sorprenent que ens parla del nostre món ple de relacions buides, i la recerca de l'altre. Un bri d'esperança en aquests temps d'aïllament.  

   

Ada Lovelace

 

Guió: María Serrano. Dibuixos: Tyto Alba.

Editorial: Vegueta Edicions. (2018).

Aquest llibre il·lustrat pertany a la col·lecció "Genis de la Ciència"  que presenta biografies de científics i inventors. Augusta Ada Byron, filla del poeta romàntic Lord Byron, i la matemàtica i astrònoma Anne Isabella NoelAda Lovelace, és coneguda com Ada Lovelace en el món de la ciència. Va ser una pionera al Londres del segle XIX i és considerada la creadora del primer programa informàtic quan encara no existien els ordinadors. Malgrat ser una dona en aquells temps dominats pels homes, va ser una matemàtica excepcional i va ser membre destacat de molts grups de científics que compartien avanços en diferents camps d'investigació. Desgraciadament, va morir molt jove, trenta-set anys, i la seva brillant i prometedora carrera va ser truncada. Una dona extraordinària.

Els dibuixos són de Tyto Alba, del que ja hem comentat quatre obres: Jekill & Hide, Whitman, La vida, i Dos espíritus, on en totes elles, ell també n'és el guionista.

El llibre va orientat a nenes i nens de més de vuit anys, però resulta atractiu per a tothom que gaudeixi de les bones il·lustracions, i del coneixement d'una altra dona de grandíssim talent que com sempre, no té la fama dels homes contemporanis a ella. No ens ha de sorprendre això, és un fet lamentable al llarg de la història construïda pels homes.

Tant de bo, haguéssim tingut llibres com aquests a la nostra infantesa. 

La carnicería

 

Autor: Bastien Vivès.

Editorial: Díabolo Ediciones. (2011).

"La carnicería" és un còmic de petit format, curt en pàgines, però una demostració més de la potència d'aquest autor francès. Fa cinc entrades, Una hermana, vaig exposar la meva fidelitat a aquest dibuixant i guionista, capaç d'emprar moltes tècniques de dibuix diferents, i realitzar obres properes. Aquesta, la setena obra que comento d'ell, està construïda amb dibuixos fets amb llapis de colors, amb vinyetes sense emmarcar i una composició plena de ritme. Fa servir el pla seqüència en diferents escenes i semblen cobrar vida els personatges, pur dinamisme.

La història que ens explica és senzilla i complexa alhora, Vivès ens dibuixa les anades i tornades, les llums i les foscors de la relació d'una parella universal, però malgrat que pugui semblar una lloança de l'amor al final tot acaba malament. 

Es podria resumir en aquella dolorosa frase que de vegades es produeix en el moment del trencament: "si vols podem ser amics".

Un Vivès petit aquest, però savi i elegant com sovint. 

Cappuccino Commotion

 

Autora: Rosa Navarro.

Editorial: Nordica Libros. (2019).

Aquest curiós còmic ens presenta el viatge físic i mental de la protagonista de trenta-tres anys des de la joventut fins a allò que diuen maduresa. Barcelona, Londres, Barcelona, i un altre cop Madrid són els escenaris de trobades, fugides, retrobades, oblits, amors i desamors. Tot envoltat d'imatges de cultura pop, pel·lícules, llibres, cançons, i referències reconeixibles de les ciutats per on circula la nostra protagonista. 

L'obra presenta una ambigüitat sexual del personatge que lluny de distanciar-lo, ens el fa més proper. L'amor i les seves pujades i baixades de muntanya russa no distingeixin els gèneres, tots som susceptibles de gaudir i patir en aquesta complexa aventura.

El còmic parla sense embuts de qüestions d'identitat de gènere, i també de la universalitat de la recerca de l'amor i l'estabilitat. L'autora ho fa de forma elegant, intel·ligent i amb una càrrega notable d'humor.

Rosa Navarro, il·lustradora nascuda a Vilanova i la Geltrú, va portar a terme l'any 2006 el projecte "Salidas de emergencia" on es parla per primer cop a Espanya de lesbianisme des d'un punt de vista obert i de forma relaxada. A causa de l'enorme èxit del còmic, un any més tard va publicar "Salidas de emergencia. Bolleria Fina", també amb una molt bona resposta dels lectors i lectores.

Una obra visualment molt atractiva, i una narració interessant, actual i compromesa.

  

Las puertitas del señor López

 

Guionista: Carlos Trillo. Dibuixos: Horacio Altuna.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2021).

No descobrirem aquí la magnitud d'aquests dos monstres de la il·lustració argentina i també mundial com són el ja desaparegut Carlos Trillo, que va col·laborar amb els millors dibuixants de la seva època i va fer guions per a cinema, i Horacio Altuna, un dibuixant que va triomfar molts anys amb les històries: "El Loco Chávez", i aquestes que avui comentem, "Las puertitas del señor López". Va treballar intensament en el camp del còmic eròtic. Ara té vuitanta-dos anys, i des de 1982 resideix a Sitges.

Aquest còmic va ser publicat per primer cop l'any 1979, i neix com a denúncia per la manca de llibertat d'expressió  patida sota la llarga dictadura argentina que impulsa el general Videla tres anys abans.

El señor López és un trist oficinista atrapat en el seu treball i en el seu matrimoni, tots dos avorrits i insuportables fins a l'extenuació, però que té una escapatòria quan obre portes dels lavabos i entra en una dimensió on tot és possible i succeïxen aventures i trobades impossibles a la trista i grisa realitat. Potser el pas del temps, quaranta-tres anys, ha minvat una mica el concepte general de l'obra, i algunes coses grinyolen una mica, però continua sent divertit i entretingut veure on entra l'oficinista i quina meravella es trobarà. Totes les petites històries tenen cinc pàgines d'extensió. L'erotisme d'Altuna també és molt present i apareixen noies fantàstiques, marca de la casa. Tot en un clàssic blanc i negre que també és segell dels seus dibuixos.

L'edició que fa Astiberri de l'obra és un autèntic llibre magníficament editat.

Manual de autodefensa

 

Autora: Luci Gutiérrez.

Editorial: Blackie Books. (2019).

"Sé cosas importantes, cosas que cambiarían la vida de las personas. Están todas en mi cabeza. Si las contara, habría un cambio de paradigma, un antes y un después en nuestras vidas. Se acabaría el sufrimiento y se impondría un nuevo orden mundial basado en la paz interior. Pero ahora, no recuerdo cuáles eran". Aquesta meravellosa frase figura a la contracoberta d'aquest delirant i divertit còmic de Luci Gutiérrez, una de les il·lustradores més reconegudes internacionalment. Autora de l'èxit "English is not easy" i publica regularment al The New Yorker. al New York Times i al Wall Street Journal. Va néixer a Barcelona l'any 1977 i ha fet fins ara tota la seva carrera professional a Nova York. 

El còmic es divideix en setze capítols amb títols tan curiosos com: "La vida es bella, en días alternos", "Necesitas amor, pero no el mío", "No culpes a los demás, si pueden defenderse" o la definitiva "Si ignoras los problemas, no hace falta resolverlos". Per a l'autora, aquesta és la manera de digerir la realitat, de posar-li cara a aquest monstre  que pot ser la lletjor humana, i convertir-lo en animal de companyia. Encara que la digestió doni lloc a una altra monstruositat.

L'obra són un munt d'imatges amb un text molt reduït que parlen per si soles, impactants, plenes d'humor negre, atrevides i sofisticades. Al llibre apareix la magistral frase de Richard Feynman: "El món és una confusió dinàmica de coses que es belluguen".

Un còmic deliciós, que et fa riure i somriure amb aquest acte irresponsable d'aixecar la catifa i destapar la misèria humana que amaguem a sota. Brillant.

He visto ballenas

 

Autor: Javier de Isusi.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2014).

Vaig conèixer aquest magnífic dibuixant i guionista per l'obra Asylum que vàrem comentar fa quasi sis anys. Aleshores, vaig quedar fascinat per les seves aquarel·les, ara encara he quedat més impactat per la seva tècnica pictòrica, que amb tons grisos i blaus sobre blanc, crea tot el món on es mouen els personatges.

L'obra planteja una visió complexa de quatre dècades de la història al País Basc. Un periode de temps on van passar moltes coses i on es van produir moltes ferides. Els tres protagonistes del còmic han desenvolupat papers radicalment diferents: Josu, un exmilitant d'ETA coneix en una presó francesa a Emmanuel, un exmembre del GAL, mentre a mil quilòmetres, Antón, antic amic de la infantesa de Josu, viu encara amb el dolor per la mort del seu pare a mans d'ETA. Una teranyina crua i espessa que encara es manté en molts racons, malgrat el pas del temps.

Els personatges tenen la dimensió humana que una narració d'aquesta magnitud requereix, i presenta magistralment l'infinit ventall de grisos que tenim tots dins nostre. Les pàgines on veiem la vida a la presó són a la vegada molt crues i també tendres. La referència als escacs també és molt encertada. La lectura de l'obra és àgil i emocionant. La referència al títol "He visto ballenas" deixo que la trobeu vosaltres mateixos quan feu lectura d'aquesta joia basca. Al final de la narració podem trobar un conte petit amb el títol de "La guerra de las estatuas" amb guió de Maialen Albizuri, una altra exhibició d' Isusi amb la seva aquarel·la. Tanquem l'entrada amb la frase de Joseba Sarrionandia que descriu l'atmosfera d'un País Basc ple de violència: "Cuando volví a casa / consumido el camino por el tiempo / nueva era la madera de la puerta / nueva también la cerradura."