Una hermana

 

Autor: Bastien Vivès.

Editorial: Casterman. (2017).

Vaig llegir aquest còmic en francès, en la llengua original d'aquest consagrat dibuixant que és una de les figures estel·lars del país veí. Imagino que resulta evident que Vivès és un dels meus autors favorits, ho podem veure en:  En mis ojos, Océano negro, El gusto del cloro, Polina, i Catorce de julio. 

Aquesta obra en blanc i negre ens relata la trobada entre Antoine, un noi de tretze anys, curiós, tímid i innocent, i Hélène, una adolescent de setze anys. Tots dos coincideixen a la casa de vacances de la Bretanya francesa. S'estableix una relació semblant a la germandat, però sense ser-ho, Hélène ensenyarà al noi aquelles coses que es fan per primer cop: la primera borratxera, els primers jocs sexuals, la seducció i l'enamorament, i una manera de veure el món, diferent, des d'un punt de vista més atrevit, però també menys segur, més arriscat. És important a l'obra, la presència del germà petit del protagonista, que fa de contrapès i li recorda una etapa que va deixant endarrere. 

El dibuix en aquest còmic és d'una lluminositat sorprenent, precís, amb un traç fi, net i delicat. Una trama de grisos, i escollides taques de tinta descriuen perfectament el món on viuen els personatges. Hi ha pocs detalls, però no en falta cap. Minimalisme gràfic. La distribució de les vinyetes és molt flexible i lliure, i hi ha seqüències mudes explícites i impactants. L'estructura narrativa resulta fluida i sense cap sotrac en el ritme. L'obra té una càrrega de sexualitat que ha suposat algunes crítiques en sectors reaccionaris.

Vivès aconsegueix transmetre les sensacions que vam viure quan érem adolescents, la llum i les olors d'aquells dies d'estiu. Una obra composta per moltes petites peces com si fos un trencaclosques brillant i delicat. Després de llegir el còmic en francès, he pensat en la feina dels traductors, una tasca ja molt anònima en els llibres i encara més en els còmics. 

Una primavera en Chernóbil

 

Autor: Emmanuel Lepage.

Editorial: Spaceman Books. (2014).

Van oferir a l'autor la possibilitat de visitar l'entorn de Txernòbil i preparar un reportatge gràfic que fos una evidència del perill i sense sentit que era continuar amb l'energia nuclear. França, el país d'Europa amb el nombre de nuclears més alt, cinquanta-vuit, també és el lloc on hi ha més lluita i oposició a tot el que suposa aquesta perillosa font d'energia. Lepage, que passava per un bloqueig creatiu en aquells moments, decideix emprendre el viatge. 

El grup de persones que acompanya al dibuixant, periodistes i un altre il·lustrador, realitzen excursions per la zona i parlen amb alguns habitants que van decidir tornar a les seves terres, terres ara enverinades per segles. Viuen com poden enmig del no-res, però amb la sensació de viure a casa. 

El viatge a la "Zona d'exclusió" constitueix la cosa més inimaginable, una sorpresa que li fa plantejar si tot el que veu és real, i si és possible intentar captar allò que és invisible. L'enorme radioactivitat ha creat una natura de colors al·lucinants, de tonalitats impossibles, d'una exaltació absolutament delirant. Enmig d'aquesta exhibició de bellesa anormal és difícil pensar que et trobes en un espai envoltat de mort.

Els dibuixos de Lepage que de vegades podem veure en blanc i negre i en petit dins de la vinyeta on apareix com a dibuixant, i en gran quan es presenten com a il·lustracions acabades a tot color, són d'una qualitat artística enorme que dóna a tota l'obra un nivell molt alt. En aquest còmic documental, dibuixat en un dramàtic blanc i negre, la vida (és a dir els colors) es van obrint pas de forma salvatge amb il·lustracions enormes de paisatges, boscos, camins forestals i cases en ruïnes. 

L'autor diu una vegada sobre el terreny: "M'heu enviat perquè doni testimoni del desastre, i se m' imposa la vida"

Sonrisas de Bombay

Guió: Jaume Sanllorente. Dibuixos: Susanna Martín.

Norma Editorial. (2012).

"Mis jefes son los pobres de Bombay, y me pagan en sonrisas". Aquesta contundent frase pertany a Jaume Sanllorente després d'inciar un projecte gegantí de col·laboració per a intentar combatre la fam, la misèria i la desigualtat a l'Índia, especialment la dels nens sense llar dels barris més deprimits de Bombay.

L'autor va deixar la seva vida acomodada i prometedora carrera al primer món, per embarcar-se en un projecte des de zero en què havia de lluitar contra la manca de recursos econòmics, les màfies, la burocràcia i unes estructures socials molt rígides. El que es va originar en unes vacances a l'Índia, li va fer canviar tot el seu pla de vida. 

Avui en dia, després de quinze anys, la seva ONG "Sonrisas de Bombay" s'ha estès per molt països, té un gran nombre de persones implicades i diferents fonts de finançament. La seva acció principal és a l'Índia, però també treballa a Bangladesh i al Nepal. Es confirma allò que si nosaltres canviem, el nostre entorn també canvia, només cal una decisió ferma, voluntat i molt d'esforç.

Un còmic autobiogràfic de l'autor que compta amb el dibuix de Susanna Martín que descriu perfectament els espais i els entorns urbans i rurals per on es mou tota l'acció dels personatges trets de la més crua realitat. De fet, algunes amigues que han estat en aquell país han coincidit en la brillant descripció de la singularitat d'aquells indrets. Un viatge a l'Índia més castigada, la que no apareix als catàlegs dels viatges turístics.

El cineasta

 

Guió: Julien Frey. Dibuixos: Nadar.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2020).

Vaig agafar aquest còmic per la presència de Nadar (Pep Domingo) que sempre és una garantia de dibuix atractiu i suggerent. El vam poder gaudir amb Justin, també acompanyat pel Julien Frey, amb ¡Salud!, amb l'autor Philippe Thirault, i amb Papel estrujado, una obra seva en la totalitat.

En aquesta ocasió Nadar il·lustra un guió de Julien Frey, que fa servir com a base per construir la història d'una experiència autobiogràfica que va tenir al costat del director Édouard Luntz. Aquest artista va ser un autor revolucionari que va ser el primer a retratar la vida dels joves dels suburbis marginals de París. La lluita entre el director i el productor  Darryl Zanuck mostra el complicat procés de producció d'una pel·lícula, i la bogeria i tibantors que es produeixen sovint, i on els diners acostumen a guanyar l'art. El còmic és un merescut homenatge al director que fa el també cineasta i guionista de còmic Julien Frey. Després de moltes converses amb Luntz, Frey va iniciar la recerca de les pel·lícules del frustrat director (un autèntic calvari en filmoteques, magatzems, institucions i arxius), i va parlar amb persones properes al director com altres professionals i el seu germà. Es pot dir que el productor va acabar amb la carrera cinematogràfica del valent director.

El mecanisme de narració és potser un pèl exigent pels viatges endavant i endarrere en el temps, però no suposa cap entrebanc en la lectura. Nadar agafa un to més caricaturesc en les figures humanes i treu el màxim profit d'un blanc i negre molt elegant.

Un bon còmic al voltant de la creació, producció i difusió de les pel·lícules. Tot un complicat món que es produeix abans de veure el resultat en les pantalles.

Intrusos

 

Autor: Adrian Tomine.

Editorial: Roca Editorial de Libros. (2016).

Sis històries componen aquesta magnífica obra del dibuixant de Califòrnia, Adrian Tomine. Totes elles carregades d'humor, però profundes i que commouen al lector.

Hortiescultura és una divertida història d'un pare de família que inventa un nou art entre la jardineria i l'art. Amber Sweet relata la prodigiosa semblança entre dues dones. Vamos, búhos ens parla d'una parella amb certa desestructuració. Traducido del japonés és una història gràfica molt particular en la qual els dibuixos estan recolzats per uns textos amplis on es relata l'arribada d'una mare i una filla al lloc on viu el pare. Triunfo y tragedia parla de la curiosa relació entre una filla que vol ser monologuista i el seu pare que no ho acaba de veure clar. Intrusos és potser la més sòrdida de tot el còmic i carregada d'un humor negre que descriu la tornada d'una persona al pis on va viure i ara és ocupat per una altra persona.

Un dibuix precís, de vegades en color, de vegades en un sol to de color, és una eina molt eficient per descriure aquestes narracions tan personals i imaginatives. Històries properes, mundanes i costumistes que et fan pensar mentre somrius. 

Una petita joia.