Esclavos de Franco

 

Autor: Chesus Calvo.

Editorial: GP Ediciones. (2019).

Quan es parla de camps de concentració, la nostra ment acostuma a viatjar als inferns organitzats pel Tercer Reich alemany, però sota la dictadura de Franco van haver-hi més de tres-cents espais destinats al càstig, els treballs forçats i la mort de molts republicans. Es calcula que a prop del milió de persones van passar per aquests camps entre els anys 1936 i 1959. Molts d'ells i d'elles no van sortir vius.

Curiosament en Alemanya molts dels internats als camps de concentració han rebut, anys més tard, una indemnització per part de l'Estat. A Espanya no. 

La gran part dels presoners eren combatents republicans, tanmateix també van entrar persones que van ser acusades per enveges, odis veïnals, disputes de patrimoni. Tot va ser aprofitat pels vencedors feixistes.

El còmic descriu les condicions infrahumanes dels camps de treball, el parany d'una promesa reducció de condemna que moltes vegades no arribava, la fam i les malalties, i els càstigs físics i psicològics que van patir en el silenci de l'Espanya de la dictadura del cabdill Franco.

L'il·lustrador Chesus Calvo en aquesta ocasió també és l'autor d'aquesta dura obra. Va iniciar les seves passes en el còmic fa deu anys, ha publicat quatre obres, dues d'elles amb col·laboració de dos guionistes, i continua la seva tasca d'il·lustrador de llibres i cartells. El seu dibuix crispat i esquinçat és una magnífica eina per aquest testimoni d'una veritat que de vegades el sistema intenta ocultar i fer oblidar. No siguem esclaus de l'oblit, allò va passar fa poc més de mig segle.

El verano de su vida

Autor: Thomas von Steinaecker. Dibuixos: Barbara Yelin.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2021).

Aquesta obra commou a les pedres. I ho fa des de la tendresa i la veritat. És sorprenent la capacitat que té aquest còmic per parlar de la felicitat, dels somnis i els desenganys, del pas inexorable del temps, i a més, descriure amb detall el que és viure en una residència de gent gran.

La protagonista, Gerda, mira els estels i es fa la compromesa pregunta de si ha tingut una vida feliç. Ara, reclosa en un espai poc estimulant, i en l'inici de la decadència física, fa un recorregut per les diferents etapes i circumstàncies de la seva vida. Una dona que volia ser astrofísica malgrat que no fos considerada una professió per al seu sexe, i la renúncia posterior per poder estar amb el seu amor Peter, i abandonar els estudis a l'estranger. 

Quinze capítols que descriuen la vida de Gerda Wendt, nascuda en els anys cinquanta i que no pot evitar pensar allò tan difícil de "que hagués passat si..." Una qüestió potser inútil, però inevitable en les decisions importants preses que ens han dut a on ara estem. Hem jugat bé les nostres cartes?, quin paper hem fet?

Mirar a les estrelles i a l'espai còsmic és una bona teràpia per relativitzar moltes coses, som tan infinitament petits. Cada persona és un món, i aquest món desapareix quan deixem la vida.

L'obra és la primera col·laboració de la il·lustradora Barbara Yelin amb l'escriptor Thomas von Steinaecker, i podem dir que ha estat profunda i rica en sensacions. Tots dos, joves alemanys, amb carreres consolidades i amb nombrosos premis. De la il·lustradora, ja vam gaudir i comentar la seva obra Irmina que també és una meravella. Les seves aquarel·les tenen molta força i expressivitat.

Una obra monumental, emocionant, alegre i trista, poètica, que et fa replantejar moltes preguntes personals que només tu pots contestar.

La mujer del retrato. Concepción Arenal. Vida posible de una niña pelirroja.

 

Autora: Mónica Rodriguez. Dibuixos: Teresa Novoa. 

Editorial: Nórdica Cómics. (2021).

Haig de reconèixer que desconeixia la vida i obra d'aquesta escriptora gallega. I aquest còmic ha estat una magnífica eina per començar a descobrir una escriptora amb una obra poètica, d'assaig, i com a periodista, però per sobre de tot una dona valenta i que va ser precursora del feminisme a Espanya.

La seva formació i participació en la vida cultural va ser possible perquè es feia passar per un home, vestint la seva roba. Una dona que de petita ja fugia dels estereotips que condemnaven a les dones a ser un article bonic orientat únicament a cercar un home i sense cap mena de pretensió més a la vida.

Parlem ara de les dues dones que han realitzat aquesta acurada immersió biogràfica i històrica.

Mónica Rodriguez és una escriptora de literatura infantil i juvenil amb més de cinquanta llibres publicats i nombrosos premis. Aquesta és la seva primera participació en el món de la novel·la gràfica i ho fa amb la seva amiga, la il·lustradora Teresa Novoa que curiosament és descendent de Concepción Arenal. Il·lustradora de llibres per a editorials de tot el món ha publicat més de cent llibres i en alguns d'ell també ha estat l'autora. Ha estat premiada amb diferents premis internacionals.

La col·laboració de les dues amigues amb aquesta obra ha estat tot un encert. Una narració que defineix el caràcter i potència de l'escriptora i descriu una mica la seva extensa obra literària i en el camp social.

Pensem que va ser la primera dona que va ser visitadora de presons de dones, va fundar el grup femení "Conferències de Sant Vicent de Paül" per ajudar als pobres, i la "Constructora Benèfica" que es dedicava a construir cases barates per als obrers, i fins i tot va estar al davant d'hospitals per als soldats ferits a les guerres Carlines. De fet, no va parar mai d'ajudar als més febles i lluitar per la igualtat  entre gèneres. Una dura batalla ara, imagineu com era a finals del segle XIX. Va ser la primera dona premiada per la "Academia de Ciencias Morales y Políticas"

Una obra seriosa i profunda al voltant d'una figura enorme de la lluita social i el feminisme, però de lectura agradable, i que captiva per la seva humanitat. És important la relació intensa de l'escriptora amb la natura, amb l'entorn rural, lluny de les estretors i exigències absurdes de la vida social de les ciutats. Els moments viscuts amb el seu gos enmig de les muntanyes càntabres són pura felicitat.

Ethel y Ernest. Una historia verdadera.

 

Autor: Raymond Briggs.

Editorial: Blackie Books. (2020).

Aquesta obra és un tendre homenatge als pares de l'autor, i per extensió a una generació que va viure els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial, tota l'amenaça i creixement del Tercer Reich a la Segona, el naixement de l'IRA, Hiroshima i molts altres esdeveniments que van marcar el segle XX.

El resultat és una biografia emotiva, plena de candidesa i certa ingenuïtat del matrimoni dels Briggs. Podem veure des dels inicis, quan per una salutació des d'una finestra s'inicia el coneixement de l'altre, fins a la seva mort. I amb els pas dels anys veurem com van canviant l'interior de les cases, els carrers i els vehicles, l'arribada de la televisió a les llars on es converteix en el centre dels menjadors, en definitiva tot allò que ens envolta al llarg de les nostres vides. De fet, el còmic també és una exaltació de la voluntat de tirar endavant, d'anar avançant com es pot sense defallir i aixecar-se quan inevitablement tenim alguna caiguda o sotrac. Presenta la vida com el que és, alegries i tristeses, certeses, dubtes i contradiccions, plaer i dolor.

El dibuix s'escau molt a tota la dimensió de l'obra. És un dibuix amable i ple de calidesa, que per sobre de tot vol expressar els sentiments i emocions dels personatges. No oblidem que són els pares de l'autor.

Una obra quasi autobiogràfica plena d'amor i admiració, però que presenta als seus pares com a persones reals que encara pertanyents a la classe baixa admiraven a l'aristocràcia i no van saber veure que comportava l'aparició de Hitler fins al moment que ja va ser massa tard. L'autor ja havia realitzat algun apunt dels seus pares en anteriors obres seves.