Autora: Barbara Yelin.
Editorial: Astiberri. Col·lecció Sillón Orejero. (2019).
Aquesta obra està basada en una història real. Ens descriu la vida d'una jove alemanya en temps de la pujada del nazisme, el desenvolupament de la guerra i els anys posteriors, però el més important de l'obra és la descripció del fenomen que van patir molts alemanys de triar conscientment o no, de mirar cap a una altra banda. La gran part del poble alemany va permetre amb la seva passivitat, egoisme i indiferència, l'ascens de Hitler al poder i la construcció de l'imperi del Tercer Reich. Quan alguns van voler reaccionar ja era massa tard, la por s'hi havia escampat. Després la propaganda, la desinformació i les mentides van acabar d'edificar el terror.
Irmina, la protagonista d'aquesta aventura dramàtica, té la possibilitat de viure lluny de l'Alemanya nazi quan realitza els seus estudis universitaris a Londres i coneix al primer estudiant negre en Oxford, Howard Green. S'inicia una relació de llibertat, que es veurà tallada per la tornada al seu país. En terres alemanyes, Irmina optarà per intentar sobreviure dins de l'infern, contradient totes les seves idees de llibertat, ascendint dins del sistema més proper al govern nazi. Anys més tard, i ja acabat el conflicte bèl·lic, tornarà a veure el món de manera diferent.
L'obra està construïda per l'autora quan va llegir unes cartes de la seva àvia, Irmina, trobades en una capsa on a més de les cartes, hi havia fotos i diaris íntims. La neta va conèixer una realitat que fins al moment havia passat desapercebuda.
La narració és exquisida, i tracta amb rigor i detall el món dels sentiments i sensacions en moments difícils. Insisteixo en què parlant d'una jove, l'obra ens parla de tot un poble. Al final del còmic, l'historiador Alexander Korb fa referència a aquest sorprenent acte on persones normals amb somnis, preocupacions quotidianes i moments de felicitat, no tan sols van acceptar un sistema sagnant, sinó que ho van fer possible.
Els dibuixos de Barbara Yelin, combinant aquarel·la i llàpis són un perfecte vehicle per aquesta narració, de vegades commovedora i colpidora. Una obra que et fa pensar en la humanitat i en la fragilitat de les persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada