La auditora

Autor: Jon Bilbao. Dibuixos: Javier Peinado.

Editorial: Astiberri. (2019).

Mar, una investigadora de Roobot Systems, arriba a un petit poble per detectar la possible presència d'un robot amagat que sembla haver comès un homicidi.. Al poble, es troba la por dels veïns, els capricis de la família dominant i els problemes que l'origina Automedonte, la intel·ligència artificial que ha d'ajudar-la en la recerca del robot. A mitjans del segle XXI, la companyia internacional Robot Systems aconsegueix fabricar robots similars als humans. Aquest avanç tecnològic xoca frontalment amb l'oposició dels humans, que intenta eliminar-los. Tan sols uns pocs valents creen plataformes socials que els protegeixen i intenten ocultar-los dins de la comunitat humana. 

Aquesta és la temàtica  que ens narra aquest còmic, que sota l'aparença de ciència-ficció, ens parla de temes molt presents a la nostra societat, la contaminació, el capitalisme agressiu, la por al diferent, les condicions de treball que s'apropen a l'esclavatge, els micromons de les comunitats tancades, i l'entrada de les grans corporacions internacionals a les xarxes socials i la política. Els gossos tenen un paper especial dins de la narració força inquietant. No explico més. 

Jon Bilbao, traductor literari, novel·lista i guionista, ha rebut nombrosos premis literaris per les seves novel·les i contes. Aquesta és la seva primera incursió en el món del còmic. 

Javier Peinado ha realitzat diferents col·laboracions amb guionistes com Santiago García, i Jorge Riera entre d'altres. Compagina la seva tasca de dibuixant amb el treball de portar la pàgina web del Museo del Prado des de l'any 2009. 

Una obra amb un guió ben  treballat de Bilbao, que ens parla d'un futur molt proper no gaire tranquil·litzador, i amb el dibuix colorista de Peinado que es situa dins de la línia clara que l'agermana a Daniel Torres.

Cinco mil kilómetros por segundo

Autora: Manuele Fior.

Editorial: Sins entido. (2011).

El dibuixant i il·lustrador italià Manuele Fior va aconseguir amb aquesta obra, el Premi Fauve d'Or en Angoulême l'any 2011 com a millor àlbum. Abans ja havia aconseguit sorprendre a públic i crítica amb "La Señorita Else", una adaptació lliure de la novel·la d'Arthur Schnitzler. Totes dues obres han estat publicades a la mateixa editorial.

L'obra ens conta com va evolucionant un amor adolescent, Lucia, Nicola i Piero, al llarg del temps i els canvis d'horitzó, fins a convertir-se en una pura amistat. L'amor impossible, aquesta podria ser la idea que mou la narració. Aquesta negació de poder estimar allò que volem, ens fa no trobar el nostre lloc, perquè ja no existeix. La possibilitat de viure moltes vides, de vegades, provoca no saber escollir. El temps passa inexorablement i no permet retrocedir en les nostres decisions que van formant la nostra vida. 

Fior s'inspira en el popular anime "Cinco centímetros por segundo" (la velocitat en què cau la flor dels cirerers) de l'autor japonès Makoto Shinkai.

El dibuix de Manuele Fior és minimalista, només apareix el que és imprescindible en la narració. Pictòricament proper a Munch i Schiele. La lluminositat de les pàgines quan els protagonistes són joves i encara creuen en la potència de l'amor, va deixant pas als ocres a la meitat de l'obra, i acaba amb tons de violetes foscos. El canvi de tons s'adapta perfectament al canvi dels sentiments dels personatges. La distribució de les vinyetes és fixa, nou en cada pàgina.

Una història de descomposició de l'amor, on la distància el va desfent a poc a poc. Una obra il·lustrada de forma magistral, plena de sentiments i melangia. 

   

Potemkin

Autor: Pablo Auladell.

Editorial: Norma Comics. (2018).

La pel·lícula muda de Serguéi M. Eisenstein, filmada l'any 1925 per encàrrec del govern Soviètic per commemoració del vintè aniversari del cop revolucionari de 1905, serveix a Pablo Auladell per fer un homenatge a una de les pel·lícules  icòniques dins de la història del cinema. De fet, podrem reconèixer moltes de les escenes del film passades per les mans i la ment d'aquest autor alacantí.

A les pàgines del còmic, apareix la mateixa narració del film que descriu com la tripulació del cuirassat Potemkin, cansada i farta del tracte vexatori i injust rebut per part dels oficials, fan un motí que serà l'origen de la revolució russa.

El dibuix d'Auladell és fort, quasi violent, amb un negre que sembla trencar el blanc del fons. El color vermell apareix de forma puntual marcant la força de la sang i de la revolució.

"Pablo Auladell no ha adaptado El Acorazado Potemkin, sino que ha hecho algo mucho más interesante: la ha soñado"  va dir el crític cultural català Jordi Costa. 

Una obra que poden gaudir de la mateixa manera els amants dels còmics i aquells que no coneixen aquest art que combina la narració i la il·lustració. Una obra seriosa, adulta.

Mala estrella

Autora: Barbara Baldi.

Norma Editorial. (2019).

Comtat de Nottinghamshire, dues germanes, Clara i Olivia, es veuen enfrontades després de la lectura del testament de la seva àvia, Lady Sutherland, quan aquesta mor. Dues personalitats i caràcters oposats decideixen prendre el seu camí per separat. Destins absolutament diferents per a dues dones que s'enfrontaran als reptes de la seva vida fent servir armes quasi oposades. L'obra va agafant dimensió de tragèdia a mida que avancem en la seva lectura. A cada pàgina els aires de tempesta són cada vegada més forts i foscos. Sorprèn una mica el final, que evidentment no explicaré, perquè l'obra sembla que demani encara més pàgines.

Sembla una narració pertanyent a la literatura anglesa del segle XIX, propera a la de les germanes Brontë o Jane austen.  

El dibuix de l'autora és impressionant, són il·lustracions carregades de força i amb un domini de la pintura espectacular. La llum dels seus dibuixos està molt propera a la de les pintures de Vermeer. Aquesta obra és la primera en la qual Barbara Baldi construeix la narració i realitza la il·lustració. Anteriorment havia col·laborat amb altres autors en diferents obres gràfiques i realitzat moltíssimes il·lustracions en publicitat i disseny. També col·labora en  cinema d'animació  en estudis tan rellevants com Pixar, Marvel i Disney. Ha guanyat el Premi Micheluzzi i el Premi Gran Guinigi com a millor il·lustradora.

Un còmic ideal per a amants del patiment romàntic, de les epopeies del finals del XIX, i de les mansions i paisatges anglesos. I per descomptat, qualsevol que pugui gaudir de les magistrals il·lustracions d'aquesta autora italiana.

 

L'estiu de l'anglès

Autora: Carme Riera.

Editorial: Edicions Proa. (2006).

Curiosament, aquesta obra ha estat un dels llibres d'aquest estiu. És un llibre petitet, de no gaires fulls, que es llegeix en una volada. Em va interessar per l'argument i perquè té un ritme àgil que t'obliga a continuar llegint.

L'anglès, aquesta assignatura quasi obligada per a tots avui en dia, pot esdevenir un malson d'enormes dimensions.  La protagonista és la Laura Prats, una agent immobiliària que no domina l'anglès, i això li suposa no poder ascendir a la seva feina. Aleshores, decideix sacrificar les vacances d'agost i inscriure's en un curs immersiu en un poble perdut d'Anglaterra. Allà trobarà a Mrs. Grose, una professora amb uns mètodes molt particulars que viu aïllada enmig d'un bosc. L'escenari perfecte per a una narració carregada d'humor, intriga i una dosi de terror ben administrada.

Carme Riera, escriptora consagrada i guanyadora de premis importants com el Prudenci Bertran, el Sant Jordi de novel·la i el Nacional de Lletres Espanyoles, a més de ser membre de la Real Academia Española des de l'any 2013, i Catedràtica de Literatura Española a la Universitat de Barcelona.

Un bon llibre per a llegir a la platja a l'estiu o també al tren a la tardor.   

No moriré cazado

Autor: Alfred
Editorial: Astiberri Ediciones. (2010).

L'autor belga Alfred adapta la novel·la homònima del jove escriptor Guillaume Guéraud. L'obra comença amb els darrers moments d'una tragèdia que succeïx a unes noces, quan un jove adolescent tiroteja els invitats amb un fusell. Tot el drama passa a un poble de poc més de mil habitants, un indret ple de rivalitats, deutes morals, mentides i enveges. El que ens explica l'obra té moltes semblances amb el que llegim a la premsa i ja no ens commou, més enllà d'un comentari fent un cafè. Actes extremadament violents com el tiroteig de l'Institut Columbine als Estats Units, o el crim de Puerto Hurraco tenen la mateixa càrrega irracional i sobtada d'extremada violència que explota després d'anar-se forjant sense fer soroll.

La narració ens manté en suspens i tensió, malgrat que ja saps que tot acabarà de la pitjor manera possible, perquè a les primeres pàgines veiem el desenllaç desolador. La història és explicada per l'assassí en primera persona, i analitza tots els detalls que ocasionen la detonació. Lluny de la sensibleria, i plantejat de forma quasi periodística, la narració no justifica en cap moment els actes de l'assassí, però sí que ens ensenya com s'arriba a la situació extrema que provocarà el drama. La violència té infinitat de cares. 

El dibuix d'Alfred s'allunya una mica d'una visió realista, i presenta un traç molt original, carregat d'un to de tensió que s'escau perfectament a l'obra. La utilització del color també és molt dinàmica. Fa uns anys vam portar Come Prima al blog, una altra obra del dibuixant belga, però molt més alegre i costumista. 

Un magnífic còmic, violent, dur, ple de desesperança.