Autor: Alfred
Editorial: Astiberri Ediciones. (2010).
L'autor belga Alfred adapta la novel·la homònima del jove escriptor Guillaume Guéraud. L'obra comença amb els darrers moments d'una tragèdia que succeïx a unes noces, quan un jove adolescent tiroteja els invitats amb un fusell. Tot el drama passa a un poble de poc més de mil habitants, un indret ple de rivalitats, deutes morals, mentides i enveges. El que ens explica l'obra té moltes semblances amb el que llegim a la premsa i ja no ens commou, més enllà d'un comentari fent un cafè. Actes extremadament violents com el tiroteig de l'Institut Columbine als Estats Units, o el crim de Puerto Hurraco tenen la mateixa càrrega irracional i sobtada d'extremada violència que explota després d'anar-se forjant sense fer soroll.
La narració ens manté en suspens i tensió, malgrat que ja saps que tot acabarà de la pitjor manera possible, perquè a les primeres pàgines veiem el desenllaç desolador. La història és explicada per l'assassí en primera persona, i analitza tots els detalls que ocasionen la detonació. Lluny de la sensibleria, i plantejat de forma quasi periodística, la narració no justifica en cap moment els actes de l'assassí, però sí que ens ensenya com s'arriba a la situació extrema que provocarà el drama. La violència té infinitat de cares.
El dibuix d'Alfred s'allunya una mica d'una visió realista, i presenta un traç molt original, carregat d'un to de tensió que s'escau perfectament a l'obra. La utilització del color també és molt dinàmica. Fa uns anys vam portar Come Prima al blog, una altra obra del dibuixant belga, però molt més alegre i costumista.
Un magnífic còmic, violent, dur, ple de desesperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada