dilluns, 31 d’octubre del 2022

1984

 



Guió: Jean-Christophe Derrien. Dibuixos: Rémi Torregrossa.
Editorial: Planeta Còmic. (2022).

Adaptar una obra literària tan icònica i popular com el "1984" de George Orwell, escrita l'any 1948, és tot un atreviment. L'obra ha estat adaptada al cinema, ha inspirat moltíssimes altres obres, i fins i tot ha estat posada no fa pas gaire en dibuixos pel guionista i dibuixant Fido Nesti que ha realitzat una magnífica adaptació al còmic. Haig de dir que el còmic que avui comentem també assoleix un nivell molt alt en la recerca d'apropament a l'obra literària, i fa respirar tot l'ambient d'angoixa i claustrofòbia del llibre d'Orwell. Una molt bona feina dels autors francesos.
Winston Smith, un treballador encarregat de revisar la història i esborrar tot allò que no convé al Partit, coneix a Júlia, una altra treballadora. Neix una història d'amor en un món on tots els sentiments estan prohibits i condemnats. Junts intentaran fugir del control del "Gran Germà", líder omnipresent i un Déu implacable i totalitari. Una aventura que ells viuen sabent que els portarà a l'infern, però gaudint de moments de vida plena. El desenllaç de la història ja el sabeu, i cal preguntar-se: si és possible viure de veritat en una societat on tots els gestos, paraules són controlades i gravades? 
L'obra d'Orwell és considerada una obra profètica i a penes deformada de moltes de les societats de la nostra època.
La narració resulta àgil, i crea l'interès per saber com avança aquest intent de viure dels dos personatges, malgrat que ja coneixem l'obra. El dibuix de negre sobre blanc, i abundància dels grisos que ofeguen als habitants d'aquest món, és trencat per algunes vinyetes en color i les pàgines de la primera relació completa dels dos enamorats que troben un espai lluny del control del maleït "Gran Germà". 
Una molt bona ocasió per tornar a entrar dins del món d'Orwell i comprendre els perills dels sistemes de govern que sota el parany de la seguretat ens condemnen a estar sota el seu absolut control. I no dic més perquè el "Gran Germà" ens vigila. Aneu amb compte.


dijous, 27 d’octubre del 2022

Subnormal

 





Guió: Fernández Llor. Dibuixos: Miguel Porto Hermida.
Editorial Panini. (2022).

Aquest còmic sorgeix de l'infern que va passar Iñaki Zubizarreta Tellería, el jugador de l'ACB que va jugar molts anys al Baskonia, al Guetxo, al CajaBilbao, i posteriorment al CAI de Saragossa, i el Pamesa València entre altres. Aquest home de més de dos metres d`alçada va patir a la seva adolescència un terrible cas d'assetjament escolar, el maleït fenomen del bullying. La seva aparença gran i un caràcter tímid van ser el primer estímul per a una colla d'indesitjables que li van fer la vida impossible en un grau tan extrem que el pobre Iñaki va estar a punt de posar fi a la seva vida. Afortunadament, el bàsquet va ser la taula de salvació per aquest noi que no va trobar en cap moment la més mínima ajuda de la seva professora que encara el deixava en ridícul a classe, ni tampoc en els seus companys davant del perill de convertir-se ells en el focus dels maltractadors. 
L'entrada a l'equip de l'escola va reforçar a l'Iñaki tant per fora com per dins, el desenvolupament muscular, la disciplina, l'ajut del seu entrenador i els seus companys li van canviar la vida que fins aleshores havia estat un infern infinit.
Una obra necessària per intentar combatre aquesta dura realitat que pateixen molts escolars en tot el món, i que és presentada en moltes escoles pel mateix Iñaki davant dels alumnes que queden sorpresos en veure que tots podem patir aquesta tragèdia física i emocional. A les darreres pàgines trobarem fotos de l'Iñaki en el món del bàsquet, i alguna de les persones que el van ajudar a sortir d'un pou negre al qual va ser conduït pels agressors i pels que van mirar cap a una altra banda.
Un còmic que es llegeix amb certa incomoditat quan veus que els humans són sovint molt inhumans i cruels. Hi ha una nota de l'Iñaki justificant el títol de l'obra, argumentant que aquest era el mot que li deien sovint, i respectant absolutament a aquella altra gent que per a alguns, estan per sota d'una discutible normalitat.



diumenge, 23 d’octubre del 2022

Los Muértimer

 







Autora: Léa Mazé.
Editorial Astiberri. (2021).

Quin ritme!, la trilogia dels Muértimer ens ofereix emocions fortes, misteri, girs de guió, pistes falses, persecucions i moltes incògnites que els dos adolescents intentaran resoldre i treure l'entrellat d'una complexa investigació al cementiri on treballen els seus pares.
És una lectura ideal per a un públic jove o que potser no ha entrat gaire en el món dels còmics. La seva dinàmica narrativa, la trama d'intriga i misteri, el dibuix que es mou en un cert to de caricatura, i la justa existència de textos als núvols, fa d'aquesta obra un producte molt atractiu per a molts lectors. Convé llegir els tres volums sense gaire temps entre un i l'altre, perquè hi ha detalls importants a recordar a cada una de les parts.
Els colors del còmic estan molt ben posats, i creen atmosferes quan cal fent servir un parell de tons en algunes escenes i el ventall sencer en altres moments de menys tensió a la narració. Hi ha un bon estudi de com incideix la llum sobre els personatges i el seu entorn.
Malgrat que tota la història passi al voltant de tombes i panteons, les aventures dels dos protagonistes no són sinistres ni fosques. Sempre ens movem en el terreny de la intriga detectivesca i la solució d'un misteri que els hi apareix sobtadament.
Léa Mazé és una autora francesa molt jove, trenta-dos anys, que va obtenir als setze anys el Premi com autora jove al Festival de Còmic Quai des bulles de Saint Malo. Va publicar el seu treball final d'escola al Lycée Auguste-Renoir de París sent la seva primera obra: "Nora". Després amb diferents obres publicades va guanyar premis nacionals, nominacions al Festival d'Angoulême, i el reconeixement de crítica i lectors.
Los Muértimer és una lectura àgil, simpàtica i que et lliga a les seves pàgines des de la primera a la darrera. Un ritme accelerat molt adient per a aquells lectors d'avui en dia que demanen immediatesa en tot.



divendres, 21 d’octubre del 2022

El gat que estimava els llibres

 



Autor: Sosuke Natsukawa.
Editorial: La Campana. (2022).

Aquest jove autor japonès és un creador de supervendes al seu país on ha venut més de tres milions de les seves darreres obres que a més, s'han traduït a més de trenta llengües. També ha estat un dels llibres més venut a països com el Regne Unit i els estats Units. Al llarg de la seva curta carrera, Natsukawa, ja ha rebut el "Premi dels Llibreters del Japó" i el "Premi Shogakukan de ficció".
Rintaro és el jove protagonista d'aquest relat que ha de tirar endavant la llibreria de vell que el seu avi, acabat de morir, havia fet créixer al llarg dels anys, però sembla no tenir la força necessària. El dol i la sensació de pèrdua l'han deixat sense energia. L'aparició de Tora, un savi i misteriós gat, i la delegada de la seva classe Yuzuki Sayo, faran que la història agafi una altra dimensió, i faran de Rintaro una altra persona més valenta i segura de si mateixa. La missió dels tres personatges serà salvar els llibres que estan en perill, i difondre l'amor per la lectura.
Tota la narració respira la màgia, saviesa, i passió per la lectura, de la cultura japonesa. El traductor al català és l'Albert Nolla, i ha aconseguit una molt bona adaptació a la nostra llengua. 
Sosuke Natsukawa fa que el lector es perdi dins dels laberints que els personatges han de creuar per la complicada tasca de lluitar per la salvació dels llibres, aquests objectes bells, únics i inigualables. La creació de paisatges molt suggerents i fantàstics és una de les principals eines perquè aquesta obra sigui molt atractiva. I a més, apareix un gat tigrat com a protagonista, perfecte. 
Una bonica lloa a les llibreries, als llibreters i als bons lectors, que es pot gaudir prenent un aromàtic té japonès.   

dimarts, 11 d’octubre del 2022

Senso

 



Autor: Alfred.
Penguin Random House Grupo Editorial. (2022).

Sud d'Itàlia, un home (Germano) i una dona (Elena) es coneixen per casualitat a la festa d'una boda a la qual ell no ha estat invitat i ella no vol ser-hi. Al llarg d'una nit molt càlida es van trobant i perdent en els jardins que hi ha el voltant de la casa principal, i es deixaran portar pel desig, i per donar sentit a les seves vides. Un acte de fer balanç del seu passat i intentar fer un gir al seu futur.  En aquest viatge especial dels dos protagonistes també apareixen altres actors que aniran configurant una nit plena de sorpreses.
L'autor francès que viu a Itàlia des de fa temps, ens havia meravellat amb Come Prima, i amb No moriré cazado, que vam comentar fa uns anys al blog. Lionel Papagalli que sempre ha treballat amb el pseudònim d'Alfred ja ha obtingut els més importants premis al món del còmic i s'ha constituït en un autor de referència pel seu dibuix i la facilitat narrativa per parlar de sentiments.
A les imatges que venen a continuació poso la portada del còmic que vaig llegir en castellà, que curiosament destaca el nom de l'autor per sobre del títol de l'obra. La imatge de la capçalerade l'entrada pertany a l'edició en turc. Aquest autor té diferents obres traduïdes a moltes llengües del món.
Una obra d'un autor de confiança amb què gaudirem d'una aventura sota les estrelles d'una nit plena de calor i sensualitat.




dimarts, 4 d’octubre del 2022

Jacob. El treballador de la nit.

 



Guió: Matz. Dibuixos: Léonard Chemineau.
Editorial: Pol·len Edicions. (2021).

Aquesta obra ens narra amb detall la vida de l'anarquista Alexandre Marius Jacob que va néixer a finals del segle XIX i va morir a mitjan segle XX. El protagonista va liderar una banda d'atracadors que la premsa va denominar "Els treballadors de la nit" que deixava una nota als propietaris comunicant-los que les seves propietats serien repartides entre la gent sense mitjans en una forma de justícia per derrocar un sistema corrupte. Una mena de     "Robin Hood" a la França dels anys vint que va capgirar la societat benestant, i portar de cap a la policia. Més endavant va ser detingut en diferents ocasions, va poder escapolir-se de la guillotina, i va ser exiliat a Cayenne, però ell sempre mantindria el seu caràcter indomable, la seva ideologia i l'esperit de lluita. Va donar suport als anarquistes Sacco et Banzetti, va promoure la no extradició de Durruti a qui esperava la pena de mort a Espanya, i va viatjar a Barcelona per ajudar la CNT a la Guerra Civil Espanyola. Tot un motor de la revolució.
Un dibuix molt acolorit i viu, serveix de magnífica eina per una narració àgil, dinàmica i entenedora de la vida d'aquest revolucionari des dels onze anys fins als setanta-cinc que va morir.
Un bon còmic de la vida d'un personatge real que alguns diuen que va inspirar la figura literària d'Arsène Lupin, malgrat que l'autor Maurice Leblanc sempre ho va negar.