dimarts, 23 d’abril del 2019

En mis ojos


Autor: Bastien Vivès.
Ediciones Diabolo. (2010).

Una meravella. Aquesta obra és una delícia. Bastien Vivès té l'habilitat i sensibilitat per poder fer una narració plena de poesia d'aquests petits detalls que fan que la vida sigui plena de llum.
En aquesta ocasió, el lector es converteix en un dels personatges principals de la història. Som la persona que s'enamora de la noia protagonista. El primer contacte, els dubtes, les primeres sortides, les converses, la felicitat de l'enamorament, la tendresa de la relació. Tot el procés en la recerca d'una persona que desitges. Resulta commovedora la senzillesa i màgia que té l'autor per descriure aquestes situacions. Ja em vaig quedar enamorat d'ell  quan vaig llegir Cloro, una altra petita joia d'un fragment de vida amb molta llum.
L'autor només ens diu el que escolta el lector dit per la pellroja protagonista, mai apareix cap resposta del protagonista el·líptic, és a dir, nosaltres. La narració és una sèrie d'imatges subjectives de les trobades entre els dos protagonistes. L'escena de la festa i l'esborronament, fins i tot gràfic, resulta magistral. Les pàgines es constitueixen en una mena de diari de records, d'àlbum de fotos, de notes escrites sobre la marxa en un bloc.
Vivès demostra la seva capacitat artística dibuixant l'obra amb tècnica de llapis de colors i alguna tempera. Brutal. Una meravella, insisteixo. Resulta evident que l'autor domina moltes i variades tècniques per realitzar les seves obres, i això encara el fa més gran.
Per tancar el comentari de l'obra, us deixo una frase que defineix tot un estat de l'ànima:
"Desde que viniste a buscarme a la facultad, tenía ganas de besarte. Hablábamos y hablábamos, pero no me besabas".

dilluns, 22 d’abril del 2019

Tú me has matado


Autor: David Sánchez.
Editorial:Astiberri. Colecció: Sillón Orejero. (2010).

Ha tornat a caure a les meves mans aquesta barbaritat. I per descomptat, l'he tornada a rellegir. Com a mínim aquesta obra es pot qualificar de pertorbadora. Els personatges que apareixen són ultracatòlics del Ku klux klan, xerifs corruptes i eixelebrats, missioners evangèlics, membres d'una comunitat satànica i tota mena d'éssers al·lucinats.
No hi ha cap racó de normalitat, tot està envoltat d'aire insà, maligne, mortalment absurd. La vida és una persecució de qualsevol cosa, sense sentit, plena d'assassinats i destrucció gratuïta. 
Per descomptat que és fàcil trobar paral·lelismes amb Lynch, Burns o Clowes, o fins i tot en el Tarantino més pur, més àcid. 
El dibuix, que sembla retallat a ganivet sobre aquestes tintes planes, expressa la cruesa d'una narració delirant, però ben disposada per gaudir del mal. Les pàgines tenen una estructura de 3x2 vinyetes pràcticament en tota l'obra, excepte una vinyeta doble i una a pàgina sencera. La primera vinyeta és igual a la darrera, i la segona ho és a la penúltima. S'estableix una línia circular sense principi ni final. La història ho permet per la seva irracionalitat. Curiosament, l'autor ha manifestat que va escriure l'obra motivat per l'observació dels seus propis veïns a la vida real.
Aquesta és la primera obra de l'autor que després ha publicat No cambies nunca i La muerte en tus ojos. 
Una obra que o agrada molt o l'acabes deixant per la seva càrrega pertorbadora i mancada de qualsevol mena de sortida. Gaudeix d'un viatge a l'infern.
Quan publico aquesta entrada, veig que hem tingut  7117 visites al blog. Un número curiós.