Autor: David Sánchez.
Editorial:Astiberri. Colecció: Sillón Orejero. (2010).
Ha tornat a caure a les meves mans aquesta barbaritat. I per descomptat, l'he tornada a rellegir. Com a mínim aquesta obra es pot qualificar de pertorbadora. Els personatges que apareixen són ultracatòlics del Ku klux klan, xerifs corruptes i eixelebrats, missioners evangèlics, membres d'una comunitat satànica i tota mena d'éssers al·lucinats.
No hi ha cap racó de normalitat, tot està envoltat d'aire insà, maligne, mortalment absurd. La vida és una persecució de qualsevol cosa, sense sentit, plena d'assassinats i destrucció gratuïta.
Per descomptat que és fàcil trobar paral·lelismes amb Lynch, Burns o Clowes, o fins i tot en el Tarantino més pur, més àcid.
El dibuix, que sembla retallat a ganivet sobre aquestes tintes planes, expressa la cruesa d'una narració delirant, però ben disposada per gaudir del mal. Les pàgines tenen una estructura de 3x2 vinyetes pràcticament en tota l'obra, excepte una vinyeta doble i una a pàgina sencera. La primera vinyeta és igual a la darrera, i la segona ho és a la penúltima. S'estableix una línia circular sense principi ni final. La història ho permet per la seva irracionalitat. Curiosament, l'autor ha manifestat que va escriure l'obra motivat per l'observació dels seus propis veïns a la vida real.
Aquesta és la primera obra de l'autor que després ha publicat No cambies nunca i La muerte en tus ojos.
Una obra que o agrada molt o l'acabes deixant per la seva càrrega pertorbadora i mancada de qualsevol mena de sortida. Gaudeix d'un viatge a l'infern.
Quan publico aquesta entrada, veig que hem tingut 7117 visites al blog. Un número curiós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada