Blanco alrededor

 

Guió: Wilfrid Lupano. Dibuixos: Stéphane Fert.

Norma Editorial. (2022).

Aquest còmic, a més d'estar dibuixat de forma magistral, és d'aquelles publicacions necessàries. Deixant de banda que el que explica està fonamentat en fets reals que van passar als Estats Units a mitjans del segle XIX, tota l'obra és un manifest contra el racisme, el masclisme i la diferència de classes. Tots els esdeveniments succeïxen trenta anys abans de la supressió de l'esclavatge, en una societat injusta i violenta amb qualsevol acte per canviar l'ordre de les coses.

L'escolarització d'una jove negra, Sarah, suposa una agressió  frontal a l'estructura decimonònica de la societat de Canterbury, la professora Prudence Crandall, lluny de cedir davant de les pressions i amenaces, decideix formar una escola per a joves negres. El cercle amenaçant es va fent cada vegada més estret, i el cas acabarà als tribunals.

L'estructura narrativa de Lupano crea un augment de la tensió que inevitablement esclata al final, i la pintura de Fert dibuixa de forma magistral aquests moments de violència, però ho fa sense perdre l'equilibri formal de tota l'obra. Resulta molt atractiva la forma en què representa les diferents noies, exagerant els seus trets i accentuant la humanitat i personalitat de cadascuna d'elles. Un treball amb el color i les formes que fa la lectura d'aquest còmic un exercici agradable, però mostrant uns actes  terribles. La sororitat i valor d'unes dones contra la injustícia i odi del poder dels homes blancs. 

Un magnífic còmic que amb l'aparença més lluminosa mostra una realitat que malgrat el pas del temps, encara apareix com una xacra fastigosa. No hem acabat amb el racisme i el masclisme, encara no. 

La diagonal Alekhine

 

Autor: Arthur Larrue.

Editorial Alfaguara. (2022).

Aquest llibre ens relata amb detall la vida d'Alexander Alexandrovich Alekhine, després de guanyar la corona mundial derrotant al mític José Raúl Capablanca. Tot era glòria, èxits i aplaudiments, i amb el suport econòmic de la seva dona Grace que finançava tota la seva vida, el món semblava el paradís.

Sempre acompanyat per la copa regalada pel Tsar Nicolau II quan va obtenir el títol de Gran Mestre, el gran mestre rus va passar per moments foscos com l'internament a un camp de concentració a la Primera Guerra Mundial, la pèrdua de totes les seves propietats a Rússia per la Revolució Bolxevic  l'any 1917, l'exili a França, la lluita per no concedir el matx de revenja a Capablanca pel títol mundial, la separació de la seva dona Grace Norton, la forçada col·laboració amb els nazis a la Segona Guerra Mundial i la posterior acusació de col·laboracionista, i els problemes seriosos amb l'alcohol que el van portar a perdre el títol. Va morir a Portugal, on es va refugiar d'una possible venjança dels francesos, sol en una trista habitació amb una dosi d'alcohol molt elevada i amb pocs recursos econòmics. Mai va superar la separacio i allunyament posterior de la seva dona Grace.

Un llibre especialment indicat per a amants dels escacs, però també per a lectors que cerquin una història carregada d'emocions fortes, dramatisme i molts escenaris d'una geografia que Alekhine va recórrer, primer amb victòries, després amb penúries. Els campions d'escacs d'abans estaven més propers als artistes i al caos que els actuals mestres: esportistes preparats mentalment, i acompanyats per grans equips d'assistència. Un altre món.  

Tótem

 

Autora: Laura Pérez.

Astiberri Ediciones. Col·leció Sillón Orejero. (2021).

Una obra plena de bellesa, delicada i complexa, que té la capacitat de provocar moments de certa tensió emocional amb alguns passatges sinistres. El fil argumental de la narració el porten dues noies que decideixen fer un viatge en cotxe pels deserts d'Arizona. En aquesta singular ruta apareixen converses que provocaran records, dubtes, creences i misteris que donaran a l'obra, una estructura polièdrica amb moltes capes i nivells narratius. Convé deixar-se portar per l'autora.

Laura Pérez va triomfar amb la seva anterior obra "Ocultos" amb la que va guanyar diferents premis nacionals: El Ojo Crítico de Còmic 2020, el premi Ignotus 2020, i el Splash Sagunt 2019. Una obra més propera al terror, però amb el mateix interès pel món espiritual, per realitats més enllà de la raó. Va ser la seva primera obra com autora completa, abans ja havia fet el còmic Naúfragos amb el guionista Pablo Monforte, que vàrem comentar fa cinc anys al nostre blog, treballat amb il·lustracions per a llibres, i col·laboracions amb mitjans tan rellevants com The Washington Post, National Geographic, Vanity Fair, El País i The Wall Street Journal. Una il·lustradora valenciana amb un estil molt personal que posa a les pàgines de les seves obres sensacions i imatges que no acostumen a aparèixer al món del còmic. Una exquisida raresa. 

"Tótem" mostra dos vessants de colors: les imatges que passen en el present es mouen en tons càlids, i els records  i el passat, en tons grisencs. Una obra molt ben dissenyada, on les imatges porten la narració, amb escenes sense diàlegs i abundància de silenci. Haig de reconèixer que els seus dibuixos respiren misteri, un aire d'anormalitat que pot provocar calfreds a l'esquena.

Una obra poètica i evocadora, però alhora pertorbadora i complexa. No apta per a qualsevol lector.

"Hi ha llocs, on el quotidià és extraordinari".

Tamara de Lempicka

 

Guió: Virginie Greiner. Dibuixos: Daphné Collignon.

Editorial: Planeta Cómic. (2019).

He trobat especialment interessant aquest còmic perquè parla d'una artista que desconeixia en absolut, i en les seves pàgines mostra una dona forta, amb caràcter, lliberal i obertament bisexual. Una amant de la nit on cercava compradors de la seva obra, inspiració, models i amors. Són els boixos anys vint i el món sembla un lloc ideal per als creadors. El seu matrimoni amb el seu marit, Tadeusz, sembla trontollar quan aquest li tira en cara la poca atenció que li dóna a la seva filla, però ella es manté ferma argumentant que és la seva obra la que manté a la família, invertint el paper clàssic de la parella d'aquells temps, i encara molt present ara.

La narració de Greiner és bona, malgrat que potser li falta ritme en algun moment. Pertany al col·lectiu de Creadors de còmics contra el Sexisme, i és una activista del feminisme a França.

Els dibuixos de Collignon ens apropen les formes i estructures d'aquells anys d'obertura de pensament, alliberament i creativitat. Aquesta il·lustradora francesa té una gran quantitat d'obres publicades per a lectors adults, i també per a més petits.

Una obra que dóna llum a una altra artista que pel fet de ser dona, no va gafar la rellevància de contemporanis seus homes. Una llarga llista.

Cases. Atles de les llars del món.

 

Autora: Mia Cassany. Dibuixos: Paula Blumen.

Editorial: Mosquito Books. (2017).

"Les cases del món tenen ànima, i aquesta no en té res a veure amb el seu estil, ni amb la bellesa, ni tampoc amb el luxe. L'ànima és el sentiment que desperten quan hi entres. També pensem que una casa no és una autèntica llar si no hi viuen animals"

Amb aquest text es presenta aquest petit llibre que ofereix una mirada a disset cases de molts indrets del món amb imatges plenes de color i vida. Com diu el text de presentació hi ha una bona colla de mascotes: deu gossos, divuit gats, una tortuga i un munt d'ocells que conviuen amb els habitants d'aquestes cases. Curiosament, la imatge de casa que menys m'agrada és la d'Eivissa, amb una parella hippie de postal tocant la guitarra, seguts a terra. Massa obvi. Les diferents llars les podem veure a doble pàgina.

La Mia Cassany és una escriptora barcelonina amb un gran nombre d'obres publicades per a lectors infantils. i també és la cofundadora d'aquesta nova editorial. Paula Blumen també és de Barcelona, va estudiar a l'escola de còmic Joso, i a la Llotja. Va rebre el Premi Barco de Vapor l'any 2016.

M'ha encantat llegir l'esperit de la nova editorial: ens agrada el paper, ens flipen les llibreries i les llibreteres, publiquem si els textos tenen talent, ens agraden les coses boniques, i fem llibres per a nens i nenes... o no, això ja no depèn de nosaltres. Desitjo que tinguin molta sort.

Un llibre senzill i atractiu que ensenya les mil i una maneres de viure en una casa, en un espai acollidor i amable, envoltat de amiguets de quatre potes.

Marcados

 

Autors: Damián i Javier.

Norma Editorial. (2022).

El còmic ens narra la vida de dos germans marcats per una infantesa molt trista i dura, abandonament i maltractament, amb una mare enganxada a la droga, i un pare alcohólic i violent. Amb esforç han anat sortint una mica del pou, Marta treballa en un tanatori, Pablo viu de passar droga sense consumir en un barri problemàtic de Barcelona. Quan ell entrena al seu gimnàs li ofereixen entrar al negoci de les lluites il·legals, els problemes econòmics s'acabaran, però en començaran uns altres.

Els autors, Damián Belfry i Javier Hernández, després de triomfar amb "Blechkoller" i "The Killmasters" ens presenten ara una història realista, dura i amarga, sense gaire espai per a la felicitat. Tots els personatges sense excepció estan sotmesos a la pressió de la misèria i la mala vida, s'hauran d'espavilar per intentar sobreviure. El capítol de la relació amb la mare resulta especialment colpidor. 

El dibuix s'apropa una mica a les línies del manga, un cert to de deformació caricaturesc i algunes pàgines on desapareixen les vinyetes. Resulta molt adient per aquesta narració plena d'arestes i foscor que sembla anar impulsada per un motor molt alt de revolucions. 

Les dues anteriors obres es movien en el terreny de la ciència-ficció i el terror, aquesta de Marcados no abandona el terror, però les escenes pertanyen a una realitat que tenim a prop. Els detalls d'una reconeguda Barcelona, encara que fosca, fa la història encara més real. 

Una bona dosi de violència, crua i impactant.

Cómo sobrevivir a un agujero negro

 

Autora: Janna Levin. Dibuixos: Lia Halloran.

Editorial: Pasado y presente. (2022).

L'autora es declara enamorada dels forats negres per la seva perfecció, majestuositat i silenci. Jo també.

Janna Levin és catedràtica de Física i Astronomia en el Barnard College de la Universitat de Columbia, i Directora i fundadora del Departament d'Estudis Científics a Pionner Works. Va obtenir una beca Guggenheim i ha contibuït decisivament en l'estudi dels forats negres, la cosmologia multidimensional i el paer de les ones gravitatòries en la conformació de l'espai-temps.Ha estat presentadora de Black Hole Apocalypse al canal NOVA. Ha publicat diferents assajos sobre cosmologia, i també ha escrit novel·la. Ha estat premiada amb el Premi PEN/Bingham.

El llibre pot espantar una mica quan passa de la física mol·lecular a la física quàntica, però aquesta autora sap com explicar les coses de forma amable, continguda d'entrada, i amb un punt d'humor. No dic pas que en algun moment tot sembli perdre sentit, però passa el mateix quan parlem del famós gat de Schrödinger que està viu i mort a la vegada. La quàntica de vegades et fa trontollar les neurones.

Quan hageu acabat de llegir el llibre estic segur que entendreu més com és i com funciona un forat negre, un element gegantí que ocupa, per dir el més proper, el centre de la nostra galàxia, i que són els fenòmens més estranys i fascinants de l'Univers. Els forats negres no es veuen, es poden detectar per tot allò que passa al seu voltant. Una autèntica meravella.

Un llibre apassionant pels que miren les estrelles a la nit. Els dibuixos de la pintora i fotògrafa Lia Halloran són la perfecta companyia al text didàctic i seductor de la Janna Levin. Fascinant.

Un amic ens espera

 

Autora: Marie Dorléans.

Simbol Editors. (2019).

"Aquesta nit, la mare ha obert la porta de l'habitació: -Nens -ha dit fluixet-, desperteu-vos, que un amic ens espera."

Així comença aquest bonic còmic que descriu un viatge molt especial. No diré a on, però resulta un passeig fascinant, la màgia de la nit, un paisatge endormiscat, i una família decidida a no fer tard.

El treball visual de l'obra permet escoltar els grills que callen al sentir les nostres passes, el rauc de les granotes, el soroll de les nostres petjades sobre els branquillons i les fulles del bosc, i el so del darrer tren que passa lluny. Una feina exquisida amb el tractament de la llum a les quinze escenes a doble pàgina que componen la narració  que va passant per diferent tons de blaus, des del cobalt al reial.

Uns petits textos acompanyen les imatges que et mantenen de principi a fi, connectats en aquest preciós viatge. Marie Dorléans és una jove escriptora i il·lustradora amb un gran nombre d'obres per a públic infantil. Va guanyar el Premi Nanterre l'any 2014, i amb aquesta obra va obtenir el Premi Landerneau, l'any 2019.

Un llibre infantil que farà feliç a tots aquells que el llegeixin.