Aquí donde estoy

 

Guió: María Castro Hernández. Dibuixos: Tyto Alba.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2025).

Una obra que tracta de donar reconeixement als integrants de "La Quinta del Biberó", aquells adolescents amb poc més de disset anys que van haver de formar part d'un exèrcit castigat pels Nacionals amb l'ajut de l'Alemanya nazi de Hitler i la Itàlia feixista de Mussolini. L'escenari és un dels més cruents de la Guerra Civil, la Batalla de l'Ebre, cent quinze dies entre el juliol i el setembre de 1938.

La narració la fa un dels soldats, Gabriel León Honrubia, que ara té més de noranta-nou anys, i que encara recorda amb tristor aquells llargs dies. L'escolta un jove d'ara amb la mateixa edat que quan es va incorporar Gabriel a files. A aquells joves se'ls hi va robar la joventut i se'ls va marcar per tota la vida, van haver de suportar la humiliació i els càstigs en una postguerra que va durar quaranta anys de dictadura.

El títol del còmic respon a l'encapçalament de moltes cartes del protagonista a la seva família. Cartes que havien de passar la censura i on no podia dir on era per si les cartes queien en mans enemigues.

El guió l'ha construït María Castro Hernández amb el suport de 54 cartes que el protagonista va enviar a la seva família, i l'entrevista que li va realitzar i que forma part d'un documental que s'estrenarà ben aviat a Filmin.

Una obra antibel·licista, que ens posa davant de l'horror i l'absurditat de les guerres. Amb un to personal i costumista, ple de la innocència d'un adolescent, que explica les coses amb humor per no preocupar encara més a la seva família. Pura humanitat i tendresa.

El còmic compta amb un pròleg per la guionista María Castro, i un epíleg de l'historiador Roc Salvadó Poy. Com contingut addicional el còmic ens presenta algunes de les cartes enviades pel protagonista que ens ajuden encara més a comprendre el drama de la Guerra Civil espanyola. Encara queden moltes persones enterrades sense localitzar i moltes ferides obertes.

De l'il·lustrador i historietista Tyto Alba ja hem comentat al blog un munt d'obres: Jekyll & Hyde, Whitman, La vida, Ada Lovelace, i Dos espíritus. Un artista molt personal amb una dilatada carrera.

Un magnífic exercici de memòria històrica que ens hauria de fer reflexionar dels moments actuals on les dretes i les extremes dretes van omplint d'odi, falsedats, i agitació, com van fer les ideologies del cop d'estat del 36.

Shiki. 4 estaciones en Japón

 

Autora: Rosalie Stroesser.

Penguin Random House Grupo Editorial. Salamandra Graphic. (2025).

Aquest còmic va venir recomanat per Gingebre, i això ja és garantia que trobarem coses interessants. 

L'autora debuta com autora amb aquesta obra que descriu un viatge autobiogràfic, on apareixen les llums i meravelles del Japó, però també les ombres i l'estructura masclista d'aquesta societat.

La protagonista, Rosalie, és una jove apassionada pel manga dels anys setanta. En el seu viatge espera trobar el paradís. Amb el pas de les estacions de l'any, i els diferents indrets on viu, la seva visió idealitzada del Japó va evolucionant, ja no tot és bellesa, apareixen ombres, algunes violentes, que feriran a la protagonista. Malgrat aquestes malaurades trobades, Rosalie, continua captivada i enamorada del seu Japó. Una relació plena de contradiccions, on es combinen l'atracció i el refús. 

Rosalie Stroesser va néixer als Alps francesos. Va estudiar disseny gràfic, il·lustració, i creació de còmics a París. La seva passió pel manga la va portar al Japó on va viure un any, i poc després va viure un altre any a Nova Zelanda. Col·labora com a il·lustradora per a la premsa al "The New York Times", "Perdiz Magazine", "Le 1 Hebdo", i altres publicacions internacionals. 

Rosalie, va instal·lar-se a Angoulême l'any 2020 per fer aquesta primera obra, que ha estat un èxit de crítica. L'autora necessitava dibuixar aquesta història per ajudar-la a entendre i sanar tota la allau d'experiències viscudes en un any al Japó. L'obra també ens endinsa en racons ocults com solitaris temples sintoistes o els interiors de les llars amb els seus cuidats jardins, i fins i tot en les cuines de llars i establiments. 

Una obra molt personal, crua, honesta i humana dibuixada amb tinta negra sobre blanc que en algun moment et talla una mica la respiració. Quasi tres-centes pàgines ben organitzades en narració i dibuix on ens trobarem amb mites i llegendes japoneses, flors de cirerer, i desencants sobtats en una societat oriental.

El terme Shiki té diferents significats, depenent dels "kanji" (caràcters d'escriptura) amb els que s'escriu, i així pot ser: les quatre estacions de l'any (com a l'obra que comentem), un estil determinat de fer les coses, uns dimonis cadàvers, el món físic al món budista, i un nom propi japonès. La traducció és de Regina López Muñoz.

La casa de verano

 

Autor: Masashi Matsuie.

Editorial: Libros del Asteroide. (2025).

Aquesta obra que va caure a les meves mans de la forma més accidental, però freqüent, en els meus passejos entre les prestatgeries d'alguna biblioteca és una novel·la molt original i plena de detalls necessaris. La prosa és fluida i neta, res a les descripcions és superficial o sobrer, i malgrat que explica una història amb uns personatges amb una dimensió prou definida, pots gaudir de la seva lectura de forma fragmentada. Això per a mi, és la prova de l'interès que crea cada pàgina per si sola, resulta agradable, equilibrat, seré, molt japonès.

El protagonista principal, Tôru Sakanishi, és un arquitecte que ha acabat ara els seus estudis i s'incorpora a "Murai", un prestigiós estudi d'arquitectura fundat per Shunsuke Murai, deixeble de la figura mundial de Frank Lloyd Wright. L'estudi és un estudi petit, que cuida amb enorme sensibilitat tots els projectes que realitza. Quan arriba l'estiu, l'estudi es trasllada a la casa d'estiu que Murai té en un petit poble en la muntanya d'Asama. El protagonista queda fascinat per la delicada i acurada manera de treballar dels companys arquitectes de l'estudi, i per l'oportunitat de participar en el disseny de la nova Biblioteca Nacional de Literatura Contemporània a Tòquio. Sakanishi també tindrà una especial atracció per les dues noies arquitectes de l'equip.

L'obra va ser la guanyadora de l'important premi al seu país "Yomiuri" i va aconseguir molt d'èxit de crítica i lectors. Masashi Matsuie, nascut a Tòquio, va estudiar a la Universitat de Waseda, i ha treballat molts anys com a editor. De fet, és responsable de la publicació de molts llibres d'un dels meus autors favorits: Haruki Murakami, i de publicar llibres de literatura d'altres idiomes. Ha dirigit algunes revistes literàries fins a l'any 2010, any que va començar a escriure la seva primera novel·la, la que tenim entre les mans. Després ha publicat quatre obres més, però que no han estat traduïdes encara al català ni al castellà.

Una obra tranquil·la que ens parla de l'apassionant món de l'arquitectura, i de la sàvia combinació al Japó contemporani de la més radical modernitat i de les antigues tradicions, de viure de forma humana amb una relació sana amb la naturalesa. Un llibre ple de sentiments, línies i idees.

El pròleg és de la periodista i historiadora de l'Art: Anatxu Zabalbeascoa, i la traducció és de Lourdes Porta.

Encara que no estiguis molt interessat en l'arquitectura, aquesta obra te la farà veure d'una altra manera. Com deia Rafael Moneo: "L'arquitectura no és un art, és la realitat mateixa".