Big Man Plans

Guió: Eric Powell i Tim Wiesch. Dibuixos: Eric Powell.

Editorial: Evolution Comics. (2016).

Aquest còmic està carregat de violència, violència absoluta que no et deixa indiferent. Un personatge de molt petita alçada que viu en un ambient rural de l'Amèrica profunda viu feliç al costat del seu pare. Quan aquest mor, tot esdevé un malson. La seva entrada al reformatori i posterior entrada a l'exèrcit el 

faran objecte de tota mena d'humiliacions i càstigs. Ara torna al seu poble i arriba el moment de la venjança. El nivell de sadisme i crueltat fa que la lectura d'aquest còmic no sigui apta per a menors ni gent amb estómacs delicats. El gore salpica les pàgines i al lector per poc que es descuidi.

La narració està molt ben construïda i t'explica perfectament perquè aquest personatge actua amb una força diabòlica delirant. De fet, és inevitable certa identificació amb ell, malgrat la violència dels fets.

Eric Powell és un guionista i dibuixant molt conegut per la seva llarga sèrie "El Bruto", i Tim Wiesch és un artista de Dark Horse i Oni Press, dues editorials nord-americanes de gran tiratge. Tots dos autors aconsegueixen una obra monumental amb uns dibuixos i colors plens de força i mala llet.

Una obra que agradarà molt a tots aquells que tinguin ganes de llegir una història d'alt voltatge i molta sang i vísceres.

Mater

 

Autor: Martí Domínguez.

Editorial Proa. (2022). 

El llibre planteja un futur distòpic on només una part de la població viu de forma còmoda, relaxada i també molt controlada. El dolor ha desaparegut i la gestació es du a terme fora del cos femení. Quan Zoe, la protagonista, descobreix amb sorpresa que està embarassada, decideix fugir amb un company i endinsar-se als boscos, on encara sobreviuen algunes colònies humanes, amagades, perseguides i moltes eliminades, que es mantenen fora dels avenços científics. Mantenen una vida rural, senzilla, però que també comporta certs misteris i alguns fanatismes. L'autor planteja un contrast permanent entre les dues maneres de viure i la dificultat dels protagonistes en encaixar en cap de les dues. Afortunadament, la narració obre un final sorprenent que deixa al lector/lectora amb un bri d'esperança. 

Tot el llibre exposa un debat entre la naturalesa de viure, el dilema entre seguretat i control, la por de l'altre, la manipulació social i de grup, i per sobre de tot, un cant a la maternitat, al fet de ser mare i de donar vida a un altre ésser.

Martí Dominguez és professor de Periodisme en la Universitat de València. Ha estat guardonat amb el Premi de Periodisme per a la seva tasca com a director de la revista científica "Mètode".  Autor de les novel·les "Les confidències del comte de Buffon", "El secret de Goethe", "El retorn de Voltaire", "El fracassat", "La sega", "L'assassí que estimava els llibres", i "L'esperit dels temps" que va rebre el Premi Òmnium 2019. Per "Mater" va rebre el IV Premi Proa. També, com assagista ha escrit "El somni de Lucreci" que va guanyar el Premi Carles Rahola.

Un bon llibre que es llegeix amb rapidesa, amb ganes de saber on aniran a parar els dos protagonistes que de fet en són tres. i que et fa pensar com serà el món en un futur incert com el que sembla venir.

El faro

 

Autor: Raúl Guridi.

Editorial: Avenauta. (2018).

Aquesta obra és un llibre il·lustrat que navega en una infinitat de negres com si fossin diferents colors. El ventall de negres de la nit, on les formes són indefinides, i només pots entreveure la realitat. La tècnica feta servir són el gouache, guixos, llapis i estampacions, i l'autor: Guridi. Artista sevillà que va estudiar Belles Arts i ha treballat en publicitat, projectes d'arquitectura, i disseny gràfic. Treballa com a professor de dibuix i ha realitzat un cinquantena de llibres per a nens, adolescents i alguns per a públic adult.

"El faro" és un llibre curt, quaranta-cinc pàgines, on es narra una declaració d'amor entre dos fars que a les nits entrecreuen les seves llums. Una metàfora que parla d'on dirigim la nostra mirada i la nostra llum, a on ens marca el camí?. El far com a element que dona seguretat i defineix perfils, i que atresora milers d'històries. La importància dels silencis i de la reflexió del que portem i del que ens queda.

Un llibre emotiu que comença així:

"Por fin me he decidido a escribirte. No ha sido fácil para mí".

Mirant la relació de les obres de l'autor m'han intrigat molt alguns llibres seus que són un joc i demanen la col·laboració del lector i un esforç imaginatiu. Un autor a seguir aquest Guridi. 

Jiujitsufragistas. Las amazonas de Londres.

 

Guió: Clément Xavier. Dibuixos: Lisa Lugrin. 

Editorial: Garbuix books. (2023).

L'any 1910, les sufragistes angleses encapçalades per Emmeline Pankhurst van haver d'enfrontar-se a la repressió policial i l'odi de molts homes que formaven la societat britànica. L'única manera de no sortir perdedores era fer servir una arma nova, el jujitsu, que tornava la violència dels atacants contra si mateixos. L'objectiu de la victòria era una cosa que avui en dia sembla increïble que no tinguessin aquelles dones, el dret a vot. El van aconseguir després de la seva lluita l'any 1918, però per a les dones més grans de trenta anys. Per a la totalitat femenina van haver d'esperar fins a l'any 1928. Encara resulta més impressionant pensar que les dones franceses ho van assolir encara molt més tard, l'any 1944.

Es considera a Edith Garrud com la primera formadora en autodefensa feminista. Davant de la violència que pateixen les manifestants per al dret a vot, Edith entrenarà a les guardaespatlles de E. Pankhurst que rebran el sobrenom de "Les Amazones".

Amb les seves claus de mans i peu, les sufragistes sacsejaran les mentalitats masclistes i reaccionàries, i demostraran la força d'allò que deien com a sexe dèbil.

L'obra va guanyar el Premi del FBID d'Angoulême 2015, i el Premi Château de Cheverny de còmic històric 2021. Aquesta edició compta amb un pròleg d'Elsa Dorlin, reconeguda pel CNRS per les seves investigacions sobre filosofia, gènere i epistemologia feminista, i mereixedora del Premi Frantz Fanon pel seu assaig "Autodefensa: Una filosofia de la violència". Al final del còmic podem veure algunes imatges reals d'aquella època, i algunes dades de les biografies de Pankhurst i Garrud.

Els dibuixos tenen molts detalls i el seu punt d'il·lustració per a joves el fa molt viu i dinàmic. Cal anomenar a la responsable del color, la francesa Albertine Ralenti, que té una part molt gran del resultat final. Una bona col·laboració dels tres creadors. 

El còmic resulta apassionant i encoratjador, i et fa reflexionar que malgrat els avenços, encara queda molt camí per recórrer en la lluita feminista. Les societats encara són lluny de la igualtat de gènere i la llibertat. L'obra dona ganes de sortir amb elles per combatre el feixisme de la testosterona. La lluita continua.

Ama. El aliento de las mujeres.

 

Guió: Franck Manguin. Dibuixos: Cécile Becq.

Editorial: Nórdica Libros. (2023).

Una obra delicada i emotiva que té com a protagonista a Nagisa, una jove procedent de Tòquio que desembarca a Hegura, una minúscula illa als mars del Japó, són els anys seixanta. La seva dedicació a partir d'aleshores serà ser "Ama" o "Dona del Mar", noies que des de fa milers d'anys bussegen sense bombones d'aire, tradicionalment sense roba, traient fruits del mar, ostres principalment. Una professió que només fan les dones i que està desapareixent en l'actualitat. Avui en dia, moltes noies fan servir neoprè davant de les baixes temperatures. Tinguem en compte que bussegen tot l'any.

El còmic descriu el perquè del viatge de Nagisa, les formes de vida de les dones "Ama", les seves tradicions, els seus estatus, i el pas de generació en generació d'una professió que es perd en l'antigor dels temps. Tota una cultura amb normes pròpies, on mana la dona i només respon davant de les seves lleis i costums. Enllà tenir una filla és una festa, un fill no. 

L'obra també descriu les diferents maneres d'immersió en apnea, la" kacjido" on la noia neda sola fent servir la galleda com a boia, o la "funado" on la dona busseja amb l'ajut d'un home en barca que li sosté la corda que rep en nom de "tomae", generalment el marit o promès, un germà o algú de moltíssima confiança. És un equip estable, on és la dona la que treballa i arrisca la vida. 

Àmpliament documentada i popular aquesta professió al Japó també és practicada a Corea del Sud, on les dones s'anomenen "Haenyo".

Els dibuixos de Cécile Becq naveguen entre una infinitat de tons blaus, freds com el mar on descendeixen molts metres.

Una bona obra que a més de descobrir aquestes dones japoneses, ens fa un relat de la dificultat de les relacions familiars i dels deutes emocionals que de vegades arrosseguem.

Piruetas

Autora: Tillie Walden.

Ediciones La Cúpula. (2020).

"Piruetas" és una reflexió autobiogràfica de l'autora Tillie Walden, autora nord-americana que va començar a dibuixar còmics a l'adolescència, i va publicar amb l'editorial anglesa Avery Hill la seva primera obra amb dinou anys, "The End of Summer". L'autèntic i explosiu èxit el va aconseguir amb aquesta obra amb "Piruetas", amb la qual va guanyar el prestigiós Premi Eisner, a l'obra basada en fets reals. Només en tenia vint-i dos anys. Després vindrien obres com a "Aquel Verano", "Sola en el espacio", "En un rayo de sol", i col·laboracions amb altres autores com la guionista canadenca Mariko Tamaki. En aquest curt espai de temps fins avui, cinc anys, ja ha guanyat dos Premis Ignatz.

Walden, nascuda a Califòrnia, es mou a prop del còmic manga, amb una senzillesa i claredat de dibuix que només cerca expressar emocions, sense detalls superflus o accessoris. Tot el còmic té com a base de color, diferents tons de violeta, potser un color del feminisme, i alguns tocs de groc en determinades il·lustracions. No és un al·legat feminista o un relat de lesbianes, ben al contrari, la protagonista s'enamora d'una altra persona, que la comprèn, que l'escolta i que l'estima. Són dues noies, absoluta normalitat hauria de ser, però per desgràcia encara no ho és en moltes societats.

"Piruetas" en relata els deu anys on el patinatge artístic ho va ser tot per a l'autora. Aixecar-se molt d'hora als matins per anar als entrenaments, més entrenaments després del col·legi, caps de setmana de competició per tot el país, lesions, càrrega de responsabilitat, i molta solitud. La pràctica del patinatge constituïa la seva identitat, i també era un refugi per desconnectar de la pressió dels estudis, dels càstigs del bullying, i també de la seva família.

L'entrada a la universitat, el contacte amb el món de l'art, i el seu primer enamorament d'una noia, posen en qüestió de sobte tota una dedicació exclusiva al patinatge. Hi ha vida fora del gel.

L'obra és un magnífic treball que analitza fenòmens tan importants com l'assetjament escolar, la solitud a l'adolescència, i el dolor que provoca no sentir-se acceptat pel grup. Apareix amb cruesa la crítica a una societat que no és capaç d'acceptar al diferent, que considera a l'altre com un element obligat a seguir totes les coordenades marcades. Sortir de l'armari no hauria d'existir, no hauria d'haver-hi armaris, ni esquemes ni papers assignats.