dijous, 10 d’agost del 2023

Jiujitsufragistas. Las amazonas de Londres.

 




Guió: Clément Xavier. Dibuixos: Lisa Lugrin. 
Editorial: Garbuix books. (2023).

L'any 1910, les sufragistes angleses encapçalades per Emmeline Pankhurst van haver d'enfrontar-se a la repressió policial i l'odi de molts homes que formaven la societat britànica. L'única manera de no sortir perdedores era fer servir una arma nova, el jujitsu, que tornava la violència dels atacants contra si mateixos. L'objectiu de la victòria era una cosa que avui en dia sembla increïble que no tinguessin aquelles dones, el dret a vot. El van aconseguir després de la seva lluita l'any 1918, però per a les dones més grans de trenta anys. Per a la totalitat femenina van haver d'esperar fins a l'any 1928. Encara resulta més impressionant pensar que les dones franceses ho van assolir encara molt més tard, l'any 1944.
Es considera a Edith Garrud com la primera formadora en autodefensa feminista. Davant de la violència que pateixen les manifestants per al dret a vot, Edith entrenarà a les guardaespatlles de E. Pankhurst que rebran el sobrenom de "Les Amazones".
Amb les seves claus de mans i peu, les sufragistes sacsejaran les mentalitats masclistes i reaccionàries, i demostraran la força d'allò que deien com a sexe dèbil.
L'obra va guanyar el Premi del FBID d'Angoulême 2015, i el Premi Château de Cheverny de còmic històric 2021. Aquesta edició compta amb un pròleg d'Elsa Dorlin, reconeguda pel CNRS per les seves investigacions sobre filosofia, gènere i epistemologia feminista, i mereixedora del Premi Frantz Fanon pel seu assaig "Autodefensa: Una filosofia de la violència". Al final del còmic podem veure algunes imatges reals d'aquella època, i algunes dades de les biografies de Pankhurst i Garrud.
Els dibuixos tenen molts detalls i el seu punt d'il·lustració per a joves el fa molt viu i dinàmic. Cal anomenar a la responsable del color, la francesa Albertine Ralenti, que té una part molt gran del resultat final. Una bona col·laboració dels tres creadors. 
El còmic resulta apassionant i encoratjador, i et fa reflexionar que malgrat els avenços, encara queda molt camí per recórrer en la lluita feminista. Les societats encara són lluny de la igualtat de gènere i la llibertat. L'obra dona ganes de sortir amb elles per combatre el feixisme de la testosterona. La lluita continua.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada