Autor: Henning Mankell.
Editorial: Tusquets Editors. Col·lecció: L'Ull de vidre. (2009).
No havia llegit res d'aquest autor suec que sembla ser un dels més populars i cotitzats dins de la sèrie de novel·les negres i de policies. Me'l va recomanar una de les bibliotecàries amb qui parlo sovint a la biblioteca propera a casa. Curiosament aquesta obra tanca el cicle de l'inspector Wallander, i el tanca de forma definitiva per raons que ara no diré.
En aquest llibre es presenta un policia de seixanta anys que ha fet realitat el vell somni de viure en una casa de camp amb el seu gos Jussi, i que per altra banda s'ha convertit en avi pel naixement de la Klara, una bonica nena de la seva filla Linda, que també és policia.
Tota la trama del llibre s'origina amb la desaparició del sogre de Linda, un oficial d'alt rang de la marina sueca anomenat Hakan von Enke, que no torna del seu passeig habitual. Dies més tard, desapareixerà la seva dona Louise, i totes les teories conspiratòries sortiran a la taula.
Un autèntic laberint per on l'inspector Wallander haurà de moure's, i pas a pas trobar el perquè de les desaparicions i els possibles culpables. La Guerra Freda entre els dos blocs soviètic i americà, els submarins en aigües de Suècia, i l'existència d'espies dels dos costats, convertirà tot l'assumpte en un apassionant trencaclosques.
Al llarg de la narració podrem veure la dimensió humana d'aquest policia que també s'enfronta al seu pitjor enemic, el pas del temps i una decadència generada per una vida massa dedicada al treball.
Una bona obra d'aquest autor que reparteix el seu temps entre Suècia i Moçambic, on dirigeix el teatre nacional Avenida de Maputo. És autor de nombroses novel·les i un dels dramaturgs més populars del seu país. La seva sèrie policíaca de l'inspector Wallander ha estat traduïda a trenta-set llengües, i algunes han estat adaptades al cinema i la televisió. Ha rebut nombrosos premis com el "II Premi Pepe Carvalho". Un veritable monstre de la literatura nòrdica.
M'ha sobtat especialment la manera de donar informació dels personatges i l'entorn, de forma detallada i amplia, sense alentir la narració o fer-la pesada. Un magnífic equilibri.