dijous, 25 de juliol del 2019

La bestia



Autor: Chabouté.
Editorial Kraken. (2009).

Un poble d'alta muntanya tancat per una forta nevada i envoltat d'un grup de llops és l'escenari on l'inspector Tarpon haurà de trobar la resolució d'un enigma. Després de l'aparició d'un primer cadàver brutalment mutilat, la trobada d'un segon cos igualment destrossat provoca el pànic i la bogeria al poble. Amb el pas de les hores, l'inspector veurà què s'amaga darrere dels esdeveniments  i quin paper juga cada habitant del poble. El monstre que castiga al poble, potser és el resultat d'un passat encara més tèrbol. 
El plantejament de la narració és molt potent, però la resolució és una mica forçada. Christophe Chabouté en aquesta sisena obra seva continua demostrant que és un magnífic dibuixant i que com a guionista va adquirint potencial. Destaca en aquest còmic la descripció d'angoixa i tancament d'un reduït espai en el qual es mouen els habitants del poble d'alta muntanya en un hivern molt rigorós. Com habitualment, l'autor taca de forma valenta les pàgines en blanc amb un negre rasgat i compacte que ja és un segell personal seu.
Una obra molt ben dibuixada i amb un guió molt correcte, però que convé llegir per veure l'evolució d'aquest autor i gaudir d'una història  sinistra. Un Chabouté és garantia d'un nivell considerable, ho podem veure en les tres obres que ja hem comentat anteriorment en el blog: Algunos días de veranoEn soledadUn poco de madera y acero.


dilluns, 22 de juliol del 2019

Tocadiscos



Autor: Zidrou i Raphaël Beuchot. Dibuixos: Raphaël Beuchot.
Norma Editorial. (2015).

Eugène Ysaÿe, un famós violinista belga viatja a Léopoldville, l'actual Kinshasa, per motius familiars. Ho fa acompanyat amb el seu meravellós violí, que només ell pot tocar. Estem als anys trenta, en temps del colonialisme més ferotge, i el Congo és propietat de Bèlgica. Carregat amb tota la cultura, però també amb tots els defectes de qui es creu senyor de tot el que trepitja, el vell músic es trobarà a Tocadiscos, un servent negre que té com a tasca principal a casa de la neboda del músic, la de posar discos de forma continuada per als senyors. Una mena de fil musical, però amb mecanisme humà. Ara bé, Tocadiscos, és l'únic que pot tocar els discos i el reproductor. En poc temps, s'establirà una relació de forta amistat entre els dos amants de la música, enmig d'un inabastable continent africà. Per al músic, el viatge a l'Àfrica també serà un viatge a la seva infantesa i a l'interior de la seva ànima.
La història està carregada d'emotivitat i reflexions sobre l'amistat, però també conté una certa crítica al sistema colonial i a l'esclavisme que era molt present.
El guió de Zidrou és impecable i la història flueix com si fos aigua. Ja hem comentat anteriorment altres obres del guionista belga amb diferents il·lustradors com: Naturalezas muertas, Los buenos veranos i també Léo, Léa
El dibuix de Beuchot ens endinsa a l'Àfrica de forma absoluta, podem gaudir dels colors i dels paisatges i sembla de vegades que podem percebre la calor i les olors del centre del continent africà. 
Un còmic amb una narració exquisida i un dibuix magnífic. Una bona obra.


dijous, 18 de juliol del 2019

El Desig essencial


Autor: Xavier Melloni.
Fragmenta Editorial. (2009).

Aquest llibre va venir a mi d'una forma ben curiosa. El vaig trobar a l'ampit d'una finestra de la casa d'unes amigues. El vaig fullejar i em va semblar interessant, els hi vaig preguntar  a elles el seu parer sobre el llibre, però cap de les dues l'havia llegit i ni tan sols sabien d'on havia sortit. El vaig agafar i ara us el comento.
"Ens descobrim travessats de desitjos, amb un anhel permanent de quelcom més. Desitjos de tota forma i espècie, lluminosos i obscurs, assolibles i impossibles, àgils i obsessius, permesos i prohibits, atàvics i subtils, sempre nous, sempre antics. Desitjos que, en aparent dispersió, són expressió d'una única passió: viure. L'impuls de la vida desplegant-se en nosaltres i expressant-se a través nostre".
Això és el que es diu a la contracoberta d'aquest llibre de cent seixanta-cinc pàgines, ple de línies per reflexionar sobre el desig. L'autor és antropòleg, teòleg i fenomenòleg de la religió. Pertany als Jesuïtes, té un ampli coneixement dels textos de diferents religions i és un coneixedor profund de la mística hindú pels viatges que ha realitzat a l'Índia.
El text està dividit en nou capítols: la respiració, la gana i la set, l'amor, el poder, la bellesa, la tecnologia, el coneixement, la crida personal i la pregària. Una breu introducció i un epíleg amb el nom de "Som desig de Déu" completen l'obra que es podria definir com d'antropologia del desig, entès com un anhel, un èxtasi que ens porta fora de nosaltres. Resulta molt evident a l'obra les dues visions, de vegades contraposades, d'Orient i Occident sobre molts aspectes que tracta l'autor.
L'autor no ens condueix a l'eliminació  o la repressió del desig, sinó al seu continu transcendiment.
El text està ple de referències d'altres autors universals i molt documentat, però encara i així la seva lectura és agradable, gens feixuga i aporta algunes reflexions molt interessants. He llegit amb molta curiositat i deteniment els capítols de la respiració, l'amor i el de la bellesa.
"El que és bell està situat al límit entre el tangible i l'intangible, i allà el desig s'obre a l'excés que desallotja la forma per conduir-la més enllà d'ella mateixa"

dimarts, 16 de juliol del 2019

Només una vegada



Autora: Marta Buchaca. 
Editorial: Arola editors. Col·lecció Textos a part. (2018).

En Pau i l'Eva fan teràpia amb una psicòloga especialitzada en violència de gènere. Ell l'ha de fer de forma obligatòria per la denúncia del pare de l'Eva quan després d'un suposat accident, ella es va trencar un braç. Tant en Pau com l'Eva insisteixen en què va ser un accident puntual i que la denuncia no té cap sentit.  De seguida, veurem que alguna cosa no rutlla i que tots dos menteixen per diferents motius.
Per altra banda, la psicòloga rep la pressió de l'exmarit d'una pacient i fa que no pugui viure tranquil·la per les seves amenaces.
L'obra es va representar al TNC després de la seva estrena al Grec de l'any 2018. Els intèrprets eren: Bernat Quintana i Anna Alarcón com el Pau i l'Eva, i Maria Pau Pigem en el paper de la psicòloga.
Un text de noranta pàgines dividit en tres actes. En el primer es pot veure el Pau en la seva primera visita, en el segón és ella la que parla amb la psicòloga, i en tercer són tots dos els que parlen amb la doctora.
Malgrat que en algun detall la història s'allunya una mica de la realitat, el text resulta àgil i poderós, creant una estructura que va creixent com si fos una espiral que va adquirint dimensió i gravetat.
Al pròleg de l'obra, Marta Mariñas ens aporta quatre línies importants sobre la violència masclista. "L'obra evidencia com la subjectivitat que es dóna dins d'una relació de parella, obstaculitza la identificació d'aquesta violència, i arriba a normalitzar conductes de maltractament psicològic. Veiem com actua el mecanisme de la culpabilitat en una relació de violència; com el sentiment de culpa pot operar, justificant-nos a nosaltres mateixes, allò que mai justificaríem si li passés a una altra".
Marta Buchaca és una dramaturga, directora i guionista que ja ha rebut diversos premis com el Premi Joaquim Bartrina 2015, el XXXV Premi de teatre Ciutat d'ALcoi, el XI Premi de teatre Palanca i Roca, i el Premi Max a millor autoria en català. 
Una obra que planteja moltes preguntes i posa sobre l'escenari un problema de sempre, però que en l'actualitat ens obliga a denunciar i a posar totes les mesures de força per eliminar de la nostra societat aquesta xacra.  

dimecres, 10 de juliol del 2019

Hágase el caos (1 i 2)





Autor: Cava. Dibuixos: Seguí.
Norma Editorial. (2011 i 2012).

Felipe Hernández Cava i Bartolome Seguí van assolir l'èxit en la seva anterior col·laboració amb l'obra "Las serpientes ciegas" que va guanyar el "Premio Nacional de Cómic" l'any 2019. Amb aquesta obra que es presenta en dos volums, Lux i Umbra, tornen a presentar uns personatges angoixats i derrotats que són  titelles de les forces ocultes del poder. Ells no han escollit ser-hi a l'ull de l'huracà, però no poden fugir, estan comdemnats i malgrat que en algun moment pugui semblar que obtenen avanços en la seva recerca de la veritat, no deixa de ser una mostra més de què res és el que aparenta ser.
L'acció transcorre l'any 1953, enmig de la Guerra Freda. Alexander Ostojic és un home d'origen iugoslau que després de la misteriosa mort de sa mare es veurà envoltat en una trama d'espionatge que inclou els Serveis Britànics, l'intent d'assassinat del Mariscal Tito i un fosc secret del seu passat familiar. A la segona part, Alex i una misteriosa acompanyant de viatge, Vanessa, es traslladaran a Mallorca per investigar la identitat de la persona que enviava cartes a sa mare, però a l'illa tot l'assumpte encara es complicarà més i apareixeran les variades i oposades forces que constituïen un país tant artificial i volcànic com l'antiga Iugoslàvia.
La documentació que ha requerit la realització dels dos volums, tant per la creació de la història, com per la riquesa en detalls dels ambients i escenaris, dóna a aquesta obra un segell quasi documental d'una ficció molt propera a una realitat amagada pels poders. La sensació d'impotència i que tot és inútil en la recerca de la veritat  fa arrossegar els personatges per diferents escenaris com Londres, Mallorca i Dublín, tots perillosos i foscos. De vegades sembla que els dibuixos dels personatges estiguin a prop d'alguns actors icònics del cinema de sèrie negra nord-americà.
Una obra entre el thriller polític i la sèrie negra, presentada en dos volums, que requereix certa atenció per no perdre's dins del laberint de personatges i forces que es mouen a la foscor. Molt em temo que la narració es deu veure superada per un realitat que ens envolta i desconeixem de forma absoluta. Res és el que sembla ser.

dissabte, 6 de juliol del 2019

El príncipe y la modista


Autora: Jen Wang.
Editorial: Roca Editorial de Libros. (2018).

Un conte que narra la història d'un príncep que de dia fa les coses que els seus pares volen, però que de nit es converteix en la fabulosa Lady Cristàlia: la icona de la moda i la nit de París pels seus espectaculars vestits i la seva elegància. 
La creadora dels vestits és una jove modista, Frances, que passa de treballar en un taller a ser l'arma secreta del príncep. Aquest secret doble costarà de mantenir a l'ombra, i el desig de trobar parella pel membre de la reialesa per part dels monarques, encara complicarà més tot l'assumpte. Frances, per la seva banda, està contenta dels seus dissenys i l'amistat amb el príncep, però el seu somni és treballar sense haver d'amagar la seva autoria i fer-ho en el millor taller de París.
Una obra que ens parla de la identitat, l'amor a la joventut, els nostres somnis, la creació i l'art, les aparences i la necessitat de desenvolupar el nostre ego per créixer.
Els capítols s'obren amb un dibuix del patronatge de les diferents peces dels vestits amb les seves mides. Un detall curiós per a un conte sobre la moda i els vestits.
Jen Wang, autora resident a Los Angeles, va saltar a la fama amb la seva obra "In Real Life" que va estar a la llista dels més venuts del New York Times. En aquella ocasió va codirigir l'obra amb Cory Doctorow. En l'actualitat és cofundadora i organitzadora del festival anual de la comunitat artística Comic Arts.
Un còmic tendre, optimista, ple de romanticisme, però gens edulcorat, i amb molta llum que Wang dibuixa amb una notable influència del manga japonès. Tot acaba bé perquè l'Amor és capaç de guanyar qualsevol adversitat.

dilluns, 1 de juliol del 2019

En construcción


Autor: Sonia Rayos (arquitecta), Juan Berrio (il·lustrador), Silvana Andrés (docent), Ibán Ramón (dissenyador), Juan Romero (editor).
Editorial: Litera libros. (2018).

Podria semblar només un llibre infantil del procés de construcció d'un edifici, però és molt més que això. L'obra es divideix en: Avantprojecte; Projecte bàsic; Projecte d'execució; Moviment de terres; Estructura /cimentació; Estructura/ murs de contenció; Estructura/pilars; Estructura/forjats; Coberta; Feines de paleta; Instal·lacions/electricitat; Instal·lacions/fontaneria; Instal·lacions/sanejament; Fusteria;  Revestiments i pintura; Façana. Tots aquests capítols omplen un full cadascun d'ells amb una breu explicació, un fragment de narració que diu la protagonista, la Clara, i un dibuix a tota pàgina de l'espai del nou edifici i dels edificis adjacents.
Resulta molt didàctic veure com va pujant l'edifici des dels primers dibuixos fins als darrers detalls, però a més podem gaudir de petites històries que succeïxen al voltant de l'edifici. Així, podem veure l'inici i consolidació d'una relació d'una parella de veïns, una finestra que sempre mostra una televisió amb futbol, un grup de músics que organitzen concerts a casa i que acabaran volant en globus per sobre de l'edifici, els dos narradors: la nena Clara i el seu avi, un aparador amb dos maniquins que es modifiquen segons l'estat de l'obra, un test amb flors cuidat amb molt d'amor per un avi, dos gatets sobre la teulada i alguna història més que enriqueix l'obra. Al final del llibre hi ha una breu relació dels principals mestres arquitectes del segle XX.  
El dibuix de Juan Berrio és didàctic i molt simpàtic alhora, i resulta evident que és una obra pensada i realitzada en equip. Un llibre que es llegeix ràpidament, es recorda temps i obre camí a noves investigacions. Un bon llibre.