El Desig essencial

Autor: Xavier Melloni.

Fragmenta Editorial. (2009).

Aquest llibre va venir a mi d'una forma ben curiosa. El vaig trobar a l'ampit d'una finestra de la casa d'unes amigues. El vaig fullejar i em va semblar interessant, els hi vaig preguntar  a elles el seu parer sobre el llibre, però cap de les dues l'havia llegit i ni tan sols sabien d'on havia sortit. El vaig agafar i ara us el comento.

"Ens descobrim travessats de desitjos, amb un anhel permanent de quelcom més. Desitjos de tota forma i espècie, lluminosos i obscurs, assolibles i impossibles, àgils i obsessius, permesos i prohibits, atàvics i subtils, sempre nous, sempre antics. Desitjos que, en aparent dispersió, són expressió d'una única passió: viure. L'impuls de la vida desplegant-se en nosaltres i expressant-se a través nostre".

Això és el que es diu a la contracoberta d'aquest llibre de cent seixanta-cinc pàgines, ple de línies per reflexionar sobre el desig. L'autor és antropòleg, teòleg i fenomenòleg de la religió. Pertany als Jesuïtes, té un ampli coneixement dels textos de diferents religions i és un coneixedor profund de la mística hindú pels viatges que ha realitzat a l'Índia.

El text està dividit en nou capítols: la respiració, la gana i la set, l'amor, el poder, la bellesa, la tecnologia, el coneixement, la crida personal i la pregària. Una breu introducció i un epíleg amb el nom de "Som desig de Déu" completen l'obra que es podria definir com d'antropologia del desig, entès com un anhel, un èxtasi que ens porta fora de nosaltres. Resulta molt evident a l'obra les dues visions, de vegades contraposades, d'Orient i Occident sobre molts aspectes que tracta l'autor.

L'autor no ens condueix a l'eliminació  o la repressió del desig, sinó al seu continu transcendiment.

El text està ple de referències d'altres autors universals i molt documentat, però encara i així la seva lectura és agradable, gens feixuga i aporta algunes reflexions molt interessants. He llegit amb molta curiositat i deteniment els capítols de la respiració, l'amor i el de la bellesa.

"El que és bell està situat al límit entre el tangible i l'intangible, i allà el desig s'obre a l'excés que desallotja la forma per conduir-la més enllà d'ella mateixa"