Dues monedes

 

Autora: Núria Tamarit.

Andana Editorial. (2019).

Fa ara just un mes que vam comentar una altra obra d'aquesta autora: Loba boreal. Totes dues comparteixen l'explosió de color, el perfilat dibuix, i una forta intenció social i feminista. A "Dues monedes" la protagonista, que narra en primera persona un viatge amb sa mare, és l'adolescent Mar.

Aquest viatge és un projecte cooperatiu de construcció d'una biblioteca i una emissora de ràdio en un poble d'agricultors i pescadors al nord del Senegal. Acostumada a la vida còmoda i estressant d'una adolescent europea que sempre té el mòbil com acompanyant permanent, Mar s'anirà aclimatant als ritmes, costums, menjar i natura del lloc que trepitja, on no hi ha wifi enlloc. Es farà conscient de la quantitat de prejudicis i tòpics que arrosseguem des d'Europa, i descobrirà una cultura amable, acollidora, solidària enmig d'un paisatge que sembla unir els cels estrellats i els deserts de sorra groga.

Al còmic també apareix el paper rellevant de les dones, una crítica contundent al consumisme, a la indústria farmacèutica, al ritme de vida ple de servituds quotidianes, i als desajustos socials. Tot sembla ser un paradís a la narració, i és en la darrera pàgina quan ens ofereix un contrapunt que et deixarà glaçat i pensatiu. L'obra va néixer en el viatge de Núria al poble de Gadiol, al Senegal.

L'obra va guanyar l'any 2018 el Premi València de Novel·la Gràfica, i ens situa a l'autora com una artista que domina i explota els colors amb un segell personal i molt reconeixible, i com una decidida activista social i feminista. L'oportunitat de veure la combinació de colors dels vestits africans, dibuixats per aquesta autora resulta una experiència plena de llum i sensualitat.

RIP

 

Guió: Gaët's. Dibuixos: Julien Monier.

Editorial: Ponent Mon. (2021).

Ara hem tingut de l'oportunitat de gaudir dels dos primers números d'aquesta terrible sèrie plena de personatges agressius, perversos, egoistes, inquietants tots, dements, indolents. El seu aspecte físic, com tot l'entorn és brut, repulsiu, amb una pudor insuportable. Els protagonistes d'aquesta funesta història treballen en una empresa que buida els pisos de tot allò que es pugui vendre. Són les vivendes de persones que han mort soles, oblidades, marginades. Ho fan abans que un possible familiar pugui passar a veure què ha quedat. Les persones que troben poden portar dies, mesos o anys mortes, i el seu estat pot estar en procés molt avançat de descomposició. Una feina infernal per a un grup de perdedors que es protegeixen com poden ofegats dins d'uns vestits d'astronautes pobres, i envoltats sempre de mosques i tota mena d'insectes.

L'empatia amb els personatges resulta quasi impossible, tot destil·la la pudor agra de la mort i la maldat.

L'única sortida sembla ser el títol general de la sèrie, descansar en pau, morir.

La narració, malgrat la sordidesa de tot plegat, desperta la curiositat de saber fins on arribarà aquesta odissea negra. El dibuix de Monier, que deforma algunes imatges i exagera alguns trets de la fesomia dels personatges, resulta espectacularment  opressiu, sòrdid i desagradable. Ens veiem immersos en aquesta vall de cadàvers en descomposició. Unes aquarel·les difícils d'oblidar.

Reconec que pugui haver-hi algun lector que pateixi certa claustrofòbia en la lectura d'aquesta impactant sèrie. 

Els dos primers capítols porten el nom de dos dels personatges del grup de neteja: 1. "Derrick. No sobreviviré a la muerte", i 2. "Maurice. Las moscas siempre van a la carroña". El primer és la presentació de tots els personatges, i la visió personal del Derrick, un home atrapat sense esperança, i amb una dona molt difícil. El segon el narra Maurice, el membre de més edat, però no menys exposat a l'infern.

Unes pàgines en negre enmig de la narració a manera de separació per donar aire, porten uns dibuixos en blanc i unes frases tan contundents com: "No temo a la muerte...¡de los demás!" de Charles Regismanset, o "De que sirven las raíces cuando no hay suelo que nos tolere?" de Karine Tull. 

Gaëtan Petit (Gaëts) ha realitzat llibres al voltant d'estrelles del rock com Bob Marley, The Beatles, The Clash, Nirvana, entre altres. Va guanyar el Premi SNCF du polar per la seva obra "Un léger bruit dans le moteur" i el Prix de la bande dessinée polar pel volum II de "Rip". Té la curiosa dedicació de cuidar animals als zoos.

Julien Monier és un il·lustrador francès que va estudiar sociologia i es va dedicar a la música fins a l'any 2010 on va començar a dibuixar llibres per a nens i còmics. Ja en té una dilatada trajectòria.

Una obra impactant que et farà gaudir fins a la mort (dels personatges). Ja frisem per tenir entre les mans els volums 3 i 4.

El joven Ludwig

 

Autor: Mikael Ross.

Editorial: Penguin Random House. Reservoir Books. (2022).

Aquest còmic ens dona una visió detallada del jove Beethoven, nascut a la ciutat de Bonn en una família humil, on el seu pare, un alcohòlic endeutat fins a les celles, tracta de guanyar alguns diners amb el seu fill. Una infantesa difícil del petit Ludwig que no deixa de lluitar per tocar les seves pròpies composicions allunyant-se de reproduir variacions del gran Mozart. A la narració apareixen els seus dos destralers germans, l'ajut del músic Nikolaus Zmeskall i el suport del mestre Joseph Haydin, la creació de la seva primera Opus, el seu primer enamorament que acaba frustrat, el seu enorme èxit a Viena, i també l'aparició de la sordesa.

Una biografia que també és un relat d'un drama social, una visió d'una societat marcada per les diferències socials, i un intent molt encertat de dibuixar la música de Beethoven i el seu procés de composició. 

El dibuix caricaturesc dels personatges és molt eloqüent i descriu molt bé el caràcter dels personatges.

L'autor alemany ha tingut com a base els diaris que van escriure els Fischer, els veïns dels Beethoven, que descriuen l'atípica i disfuncional família del músic on el petit geni va créixer.

Mikael Ross va ser dissenyador de vestuari a l'Òpera Estatal de Baviera i de la WeiBensee Kunnsthochschule de Berlín. Més tard coneixeria al dibuixant belga Nicolas Wouters amb el que va publicar dues obres, i va ser després d'aquesta col·laboració que va publicar la seva primera obra personal "Der Umfall" molt premiada i considerada pels lectors.

Un còmic molt pedagògic carregat d'humor i amb molta informació dels temps on es va originar el monstre de la música Ludwig van Beethoven.

Les primeres vegades

 

Autor: Jordi Mollà.

Editorial Empúries. Col·lecció Singulars. (1999).

Ni tan sols recordava que tenia aquest llibre. Va ser una troballa dins de la llibreria de casa. No recordo quan el vaig comprar, o si, per contra, me'l van regalar. Després d'unes pàgines ja recordava haver-lo llegit, però malgrat això el vaig tornar a rellegir.

L'autor és l'actor Jordi Mollà, amb una filmografia molt llarga i que darrerament sempre el trobem fent de dolents molt perversos a produccions nord-americanes. Pel·lícules moltes vegades de dimensió alimentària, és a dir, per fer diners i poca transcendència artística. És un dolent atractiu amb ulls blaus i semblança llatina, i això funciona.

Tornant al llibre, puc dir que m'he divertit força amb ell. Són 116 pàgines plenes de desconcerts, il·lusions i sorpreses que té el jove protagonista, Ivan, un nen que comença a endinsar-se en el món dels adults. El primer petó, el primer amor i desamor, el primer aplaudiment, i altres primeres vegades que tots hem passat d'alguna manera o altra. Inevitablement, estableixes paral·lelismes i comparatives amb el teu passat.

Jordi Mollà escriu un llibre amb una elegància poètica i detall, que semblen rars per ser la seva primera novel·la. Més tard va escriure una altra: "Aigua estancada".

Un llibre curt molt fresc, divertit, sincer i tendre. 

La cena de navidad

Autor: Giuseppe Manunta.

Editorial: Nuevo Nueve Editores. (2022).

La nit de Nadal. Una nit especial en la qual tothom vol seure a taula amb els seus. En aquesta delicada obra és Agnès, una mare amb quatre fills ja grans, la que té la difícil missió de tenir-los junts en la taula de la seva casa a Estrasburg. La família fa temps que va perdre la sintonia, i en una nit com aquesta apareixen tots els vells problemes mig enterrats, aquells que fa massa temps que hi són enquistats enverinant l'ànima de tots. Quan tot sembla que serà com sempre, es produeixen uns esdeveniments que ho canviaran tot. 

El dibuix del còmic resulta molt atractiu i mostra un gran domini de la figura humana. De la mateixa manera tota l'obra té uns colors molt vius, des dels freds exteriors nocturns als càlids interiors.

Aquest autor napolità que viu i treballa a Roma, on va estudiar a l'Escola de Belles Arts, va realitzar molta obra eròtica per a les revistes italianes  "Blue" i "Selen", també publicades a Espanya. Des de l'any 2000 ha participat en revistes internacionals com "Penthouse Còmix", "Heavy Metal" i "Hunter".

Una obra amb tocs d'humor, costumista i propera. La narració està molt ben dissenyada i resulta fàcil arribar a un final un xic abrupte, que et deixa amb ganes de saber com evolucionaran els personatges. Això sempre és bo.

Alguien con quien hablar

 

Autor: Grégory Panaccione.

Editorial: Ponent Mon. (2022).

El protagonista, Samuel, és un jove que es troba una mica perdut. Abandonat per la seva parella, en una feina en la qual ha de patir un cap insuportable, i amb l'única companyia de dos iaios veïns, la nit del seu aniversari, marca el seu número de telèfon que tenia quan era un nen. Se'l coneix de memòria i fa una trucada que li canviarà la vida. Algú a l'altra banda respon, és ell mateix, el Samuel de deu anys.

Aquesta apassionant història que podria ser un relat de ciència-ficció, és un diàleg emotiu entre què vam somiar i desitjar quan érem petits i el que hem arribat a ser, amb les derrotes i mancances del present. Pot servir aquesta trucada del passat per intentar canviar les coses i tornar a reprendre el camí amb més forces? La resposta la tenim en aquesta obra carregada de tocs d'humor, humanitat i esperança. 

El dibuix, proper a cert to caricaturesc, especialment en algunes vinyetes per expressar emocions intenses, és molt atractiu, ben acolorit i molt descriptiu. La narració és molt dinàmica, propera i familiar. Una metàfora que tot ens podem plantejar en algun moment. Esperem que el resultat no sigui molt descoratjador. 

Grégory Panaccione és un autor parisenc que va estudiar a l'Escola de Belles Arts de París, que ha rebut diferents premis: Selecció oficial del Festival d'Angoulême, Premi Fnac de còmic, entre altres. L'any 2016 va dibuixar la popular i exitosa sèrie "Chronosquad", i amb aquesta obra va guanyar el Premi Landerneau BD 2021. 

Una obra molt i molt interessant per qualsevol banda que te la miris. 

Transitorios

 

Autor: Nadar.

Editorial Astiberri. (2022).

Quatre històries complexes i personals componen aquesta nova obra de (Pep Domingo) Nadar. D'aquest autor castellonenc ja vam poder gaudir de les seves altres obres íntegres, on fa el guió i dibuixa: Papel estrujado, i "El mundo a tus pies". En totes elles, l'autor incideix en temes d'enorme sensibilitat, i es constitueix en un observador i retratista de la nostra actualitat. Mostra la fragilitat de tot un sistema de relacions humanes que de vegades fracassa. Són personatges que ens els podem trobar ara quan anem al supermercat o passejant el gos, o rebent a casa al noi d'alguna missatgeria. D'alguna forma, parla de tots nosaltres i dels nostres conflictes. Des del difícil pas de l'adolescència a la joventut, a l'inevitable problema vital del pas inexorable del temps. 

La vida és un trànsit cap a una altra banda, i dins de les mateixes vides de cadascú, tots passem per diferents estats transitoris. Sempre estem tots  exposats a un esdeveniment insospitat i inesperat que ens farà sortir del guió preestablert i que ens farà replantejar algunes coses.

Nadar torna a dibuixar l'imprescindible per a la narració, elimina tot allò que no sigui necessari i que pugui distreure de l'objectiu principal: un guió ben dissenyat amb uns diàlegs importants.

Curiosament, Interior nit, es va iniciar l'onze d'abril de l'any 2014 amb el comentari de Gingebre del còmic "Papel estrujado" de Nadar.

Una magnífica obra d'aquest autor del qual podem gaudir molt més quan desenvolupa les seves obres amb la totalitat, malgrat que les seves col·laboracions amb els guionistes Julien Frey, Justin, i El cineasta, o amb Philippe Thirault Salud, també les hem destacat per la seva vàlua.

Historia ilustrada de los ovnis

 

Autor: Adam Allsuch Boardman.

Editorial: Libros del Zorro Rojo. (2021).

Si en algun moment de la teva vida has estat interessat en els ovnis, o t'agraden les pel·lícules de ciència ficció, o has estat fan d'"Expedient X", o tot això a la vegada, amb aquest llibre t'ho passaràs molt i molt bé. En cas contrari, i que rares vegades hagis tingut curiositat per aquestes rareses, pot ser fins i tot, que comencis a mirar el cel d'una altra manera.

M'ha sosprès enormement que un autor que ha fet una selecció de textos tan encertada i amb tantes fonts consultades, pugui fer a continuació, unes il·lustracions molt descriptives i detallades, però alhora tan maques, acolorides i properes al món pop i del còmic. La resposta ve donada perquè Allsuch a més d'un escriptor que té com a referents a Isaac Asimov i Agatha Christie, és un creador que va estudiar a la Universitat d'il·lustració de Leeds, i que va triomfar amb la seva primera obra: "Historia ilustrada de la cinematografía" que s'ha traduït a sis llengües. Aquest any ens ha presentat la seva darrera obra: "Historia ilustrada de los fantasmas". Sembla haver trobat una bona fórmula per realitzar aquests interessants i atractius llibres.

L'obra que presentem avui ens parla del fenomen dels ovnis des del principi dels temps fins a les darreres dècades, dels albiraments i contactes, de les abduccions, de les diferents tipologies, dels secrets ocults i tancats de molts governs, i dels casos més icònics com: El cas Roswell, el cas Kecksburg, la base Dulce, l'Àrea 51, el cas de Travis Walton, o l'ironitzat i ridiculitzat a la gamberra sèrie South Park, cas del locutor de ràdio Whitley Strieber que va ser abduït per uns extraterrestres l'any 1985.

La lectura és molt àgil i dinàmica, i les il·lustracions ens acompanyen de forma permanent en l'anàlisi de tots els aspectes d'aquest misteri que ens acompanya  des de fa segles. "La veritat és aquí fora".

Dues ales

 

Guió: Cristina Bellemo. Dibuixos: Mariachiara Di Giorgio.

Combel Editorial. (2016).

Aquest llibre infantil és una petita meravella. El conte és molt bonic, tendre, senzill, però que té diferents lectures. Un lector menut el gaudirà pels dibuixos i els personatges. Un lector adult trobarà a més, una escena costumista d'un petit poble, una història d'infantesa, la relació de l'avi amb el seu gat, i un jardí on es produeix un esdeveniment màgic. Fins i tot, el final resta obert i hi cap més d'una interpretació. Les aquarel·les de la il·lustradora  són delicades i poètiques com la narració. Tot un encert.

Una petita sorpresa de llibre infantil que desborda imaginació i dolçor. L'original en italià ha estat traduït al català per l'Anna Casassas. Que no us faci tall, si el veieu a la llibreria o a la biblioteca, agafeu-lo, es llegeix en un moment, són vint-i-quatre pàgines, i gaudiu d'aquesta història màgica.