El Misterio del Mundo Cuántico.

Autor: Thibault Damour. Dibuixos: Mathieu Burniat.

Norma Editorial. (2017).

Thibault Damour és Físic Teòric, Professor a l'Institut d'Alts Estudis Científics de França i Membre de l'Acadèmia de Ciències. És reconegut mundialment pels seus estudis avançats dels forats negres, els púlsars, les ones gravitatòries i la cosmologia quàntica. Ha rebut nombrosos premis i reconeixements, entre ells, la Medalla Albert Einstein, l'any 1996. Aquest premi va ser creat l'any 1979 i premia als científics i divulgadors que continuen l'obra del científic. La primera edició la va guanyar Stephen Hawking.

Els dibuixos de Mathieu Burniat són realitzats en un bonic blanc i negre, amb alguns detalls de color per destacar determinats elements. El dibuix té un caràcter de caricatura, excepte quan presenta als diferents científics on s'apropa més a la fesomia d'aquests. 

Apareixen Max Planck, Albert Einstein, Niels Bohr, Newton, Louis-Victor De Broglie, Werner Heisenberg, Erwin Schrödinger, Max Born i Hug Everett.

La narració és una mena de viatge d'un noi, Bob, acompanyat pel seu gos Rick pel món de la dimensió Quàntica. Resulta molt didàctic i un tema tant complex com aquest és presentat pas a pas perquè siguem capaços d'entendre'l una mica. I de fet ho aconsegueix força. Està clar que un assumpte com el del famós Gat de Schrödinger, que està mort i viu a la vegada, no és fàcil de comprendre així com així, però la narració ens proporciona moltes pautes i exemples per apropar-nos a l'assimilació d'un concepte tan sorprenent. 

La lectura d'aquesta obra resulta estimulant i atractiva per la quantitat d'informació que ens dóna sense ser un text pesat o espès. Una bona recomanació per als amants de la ciència i també del còmic.

Ningú més i l'ombra

Autor: Màrius Sampere.
Edicions Proa. (2014).

Màrius Sampere ha guanyat la gran part de premis als quals pot aspirar un escriptor a la seva terra. El Crítica Serra d'Or, el Premi de la Crítica, el Ciutat de Barcelona, el Nacional de Cultura, el Premi Cavall Verd, el Lletra d'Or, la Creu de Sant Jordi, i el Premi Jaume Fuster.

Amb més de vint-i-cinc poemaris i el reconeixement de crítica i lectors, aquest escriptor és considerat un dels poetes més rellevants de la literatura catalana actual. La seva dilatada obra és majoritàriament  de poesia, però també ha escrit quatre novel·les. De fet la seva darrera obra és una novel·la: "Àlien i la terra promesa", que va escriure l'any que va morir, el 2018.

La seva obra ens parla sempre de la tragèdia humana, del dolor, de la solitud, del desig, de la mort. Ho fa sempre des de certa ironia, un humor negre proper al sarcasme, que contrasta amb la tendresa i suavitat de les formes. Sembla treballar des de l'abstracció per acabar molt a prop de la nostra pell.

Us deixem amb alguns fragments de la seva poesia:

"Algú té por, i, sinuosa, apareix la realitat. I penso que estimar, sigui qui sigui l'altre, és protegir-lo de Déu"

"Doncs d'acord, m'encanta morir, ho faig cada dia una mica més, sé que tot dolor acaba en orgasme, i que el dimoni és l'àngel i un àngel, cadascú"

"No fa dia, no fa nit, no fa cel. I no fa ara. Tampoc no fa després, ni cap tothom, ni fa aquí ni enlloc, ni fa, vegeu-la, aquesta absoluta imperfecció que ens salva de la vida eterna"

"Adorables dits prims i llargs, gairebé inextensos, que no arriben a la vora afegida"

"Si et sents, ets tu. Si ets tu, ets l'ombra que t'avança"

Buscavidas

Autor: Christophe Dabitch. Dibuixos: Benjamin Flao.

Norma Editorial. (2011).

La història que ens conta aquest còmic és la vida d'un gitano i un paio que volen viure del Cante. Cadascú d'ells ho viu a la seva manera, però tots coincideixen en la seva passió, en allò que els fa viure. A les pàgines veurem la problemàtica de la droga, de la delinqüència, de la diferència de classes socials, de la forma de viure de l'ètnia gitana, i també de la manera de viure l'amor. I el desamor.

Els dibuixos de Flao en pàgines monocolors, amb negres o sípies, són plens de caràcter, de força, i molt propers a la vitalitat sanguínia del flamenc més pur. La forma que descriu una soleá i el to dramàtic de la seva lletra estan perfectament definits en el dibuix.

La narració és àgil i mostra els dos caràcters quasi oposats dels dos protagonistes. És una història dura, com no podia ser d'una altra forma, però que per sorpresa acaba amb un final inesperat i amb un toc d'humor. 

Christophe Dabitch és periodista de formació i ha obtingut la Llicenciatura de Literatura per la Universitat de la Sorbona, a més de diferents graus de Ciències Polítiques. Ha escrit nombroses novel·les de caràcter històric i ha estat crític literari en diferents publicacions. Des de l'any 2006 col·labora com a guionista de còmics amb diferents i dibuixants i obres.

Benjamin Flao és un autèntic autodidacta del dibuix. A l'edat de deu anys va començar a dibuixar i des d'aleshores ha rebut un munt de premis per les seves obres. El seu oncle, el pintor Gildas Flahaut, el defineix com "l'home llapis" Ho dibuixa tot. 

Si bé és un tema del qual ara mateix no estic a prop, reconec que és una bona obra per conèixer la forma de viure d'unes persones determinades a un indret particular i amb una sèrie de condicionants determinats. Pur flamenc. 

Us deixo amb el text que encapçalen les dues Soleás:

"Tu calle ya no es tu calle: que es una calle cualquiera camino de cualquier parte"

"Yo no sé qué es lo que tengo que una cosa me falta y ni sé lo que deseo"

Doncs això, per tancar fem-ho amb la darrera frase: "Las cosas son como son, hasta que dejan de serlo"

La grieta

Autor: Carlos Spottorno i Guillermo Abril.
Editorial: Astiberri. (2016).

La Grieta no és un còmic convencional. De fet, no són dibuixos el que veiem a les pàgines, són fotografies amb un tractament pictòric, però sense cap mena de manipulació. Els textos apareixen en uns quadres sobre les imatges. Podría ser una novel·la gràfica o un còmic periodístic. Està realitzat amb un to de neutralitat informativa, quasi didàctica, posant llum sobre el desastre de la immigració que Europa no sap o no vol resoldre.

"Després de tres anys de feina, diferents portades, desenes de pàgines publicades a revistes i un World Press Photo, el fotògraf Carlos Spottorno i el periodista Guillermo Abril es plantegen donar-li una altra forma narrativa a les 25.000 fotos i 15 quaderns de notes fets per contar el que succeïx a les fronteres de la Unió Europea" Aquest és part del text de la contraportada que ens descriu l'enorme obra de recopilació d'imatges i textos realitzat per a construir aquest còmic.

Veurem la situació dels subsaharians a la frontera de Melilla, el rescat d'una pastera per un vaixell de l'exèrcit italià davant de les costes de Llívia, l'èxode dels refugiats dels Balcans que creuen per l'interior dels països més pobres d'Europa, els tancs de l'OTAN davant Bielorrúsia, i als soldats finlandesos que controlen la frontera àrtica que separa la Unió Europea d'una Rússia que s'ha conformat com un rival geopolític d'enormes dimensions.

L'obra exposa de forma clara i contundent el problema d'un continent que ha venut una imatge de pau i progrés i que ara es veu incapaç de defensar la seva pròpia identitat. Com que no existeixen solucions fàcils, la majoria de governs intenten allunyar el problema de l'opinió pública, i això crea el naixement de populismes xenòfobs i la pujada de l'extrema dreta a tota Europa. 

Un llibre enorme per intentar entendre què està passant més enllà de les nostres pròpies fronteres. Una tragèdia que afecta milers de persones a pocs quilòmetres de casa nostra.

La lotería

Autor: Miles Hyman.
Editorial: Nórdica Libros. (2018).

Resulta particularment curiós que aquesta obra sigui una adaptació gràfica de l'obra "La Lotería" que va ser escrita per l'àvia del dibuixant, una figura important en la ficció gòtica del segle XX.

Hyman és un especialista en l'adaptació de clàssics literaris i novel·les gràfiques, i la seva obra ha estat exposada en galeries de tot el món i moltes publicacions, com Le Monde, Liberation, The New Yorker i New York Times.

Les primeres pàgines d'aquest còmic ens presenten un pròleg de l'autor que ens parla de la seva infantesa i la relació especial amb els seus avis. Avis que formaven part d'un nombrós grup d'artistes i intel·lectuals que de la mateixa manera que realitzaven festes, organitzaven concerts, debats, conferències, exposicions. També, ens parla de la prosa de la seva àvia, com un tresor que li va donar i que ell, ara, presenta en aquesta magnífica obra.

La narració descriu el pas de poques hores en la vida d'un petit poble a l'Amèrica més profunda. El ritme és pausat, calmat, sembla que fins i tot es pugui detenir, però de sobte tot finalitza de forma abrupta, radical, inesperada. Els dibuixos de Hyman són, senzillament, fascinants. Totes les vinyetes són autèntics quadres, pel seu dibuix i pels seus colors. Una obra excepcional.

L'enquadernació de l'obra és una joia, tot té un nivell altíssim, com mereix una narració que pot ser considerada com una obra mestra.

No us el perdeu, aquest còmic és brillant. Brutal.

  

Un tret al cap

Autor: Pau Miró.

Editorial Comanegra. (2018).

"És pitjor arriscar-te a perdre tot allò pel qual has lluitat, el que has defensat, el que t'ha fet viure i el que ha donat sentit a cada minut de la teva vida, mantenint les teves posicions, o cedir per protegir-te i sobreviure? És pitjor arriscar-te a un tret al cap o dur sempre una pistola invisible a la nuca?"

Aquest és l'inici de la introducció que fa Mònica Terribas en aquest llibre petit, però punyent.

Estem parlant d'una obra de teatre estrenada el juny del 2017 a la Sala Beckett dins del Festival Grec.

La protagonitzaven l'Emma Vilarasau en el paper de la periodista, l'Imma Colomer que és la germana de la periodista i la Mar Ulldemolins com a noia. Al text apareixen com a la Periodista, la Dona i la Noia. La direcció era del mateix autor Pau Miró.

L'argument s'inicia quan una periodista és acomiadada del diari on treballava per discrepàncies amb la direcció. Ella ara comparteix pis amb la seva germana gran, que ha tornat per passar els darrers anys de la seva vida gaudint-los amb intensitat. Una noia que diu ser víctima també d'un acomiadament improcedent ve a veure-les i desencadenarà una tempesta de sentiments i reaccions personals. Una peça empeny a una altra i al final tot cau, el que semblava ser no acaba sent.

Una obra intensa de tres dones fortes sobre l'escenari. Un combat interpretatiu de tres dones amb diferents edats i situacions personals. Un text poderós que sembla tenir una molla interior que una vegada alliberada escombrarà per davant totes les peces. Una maquinària dramatúrgica ben dissenyada.

Pau Miró és actor, director i dramaturg i té una enorme llista de bons treballs com són: "Filla del seu pare" (Beckett), "Victòria" (TNC), "Terra Baixa" (Temporada Alta), "Dones com jo" (Romea) i ha rebut nombrosos premis per la seva producció literària.

Un text teatral àgil i contundent. Un no deixa de veure les actrius a l'escenari quan vas llegint el text al tractar-se de tres grans actrius catalanes. Ara, m'agradaria veure l'obra i gaudir-la d'una forma especial.

La història de l'Erika

Autor: Ruth Vander Zee. Dibuixos: Roberto Innocenti.

Editorial: Kalandraka. (2014).

Malgrat que pugui ser considerat un llibre infantil, aquest llibre de 24 pàgines resulta pertorbador i dramàtic perquè descriu un episodi del genocidi dels jueus comés de forma sistemàtica per les tropes nazis.

L'Erika, un bebè, que vivia al gueto de Varsòvia, va ser portada amb el tren que l'hauria de conduir a un camp d'extermini, però la seva mare amb un acte d'amor i heroïcitat la llença per la finestra del tren i li salva la vida. Una dona la recull, i anys més tard, quan la nena es va fent gran li explica la seva procedència. L'Erika no sap qui eren els seus pares, ni si tenia germans, ni quin nom tenia abans, ni a quina ciutat vivia, ho desconeix tot del seu passat. L'únic que sap és que "de camí cap a la mort, la meva mare em va llençar a la vida".

L'autora del llibre va conèixer l'Erika seguda en un banc de la ciutat de Rothenburg, on en una conversa li va explicar la seva particular història. Ruth Vander és una escriptora nord-americana especialitzada en literatura infantil.

Quasi totes les imatges són en un dur blanc i negre, algunes amb algun detall de color, com la poderosa imatge de la nena sortint volant des de la finestra de tren, amb un delicat color rosa per al bebè. El color indica puresa, innocència. Només hi ha dues imatges en color, la del principi i la del final, marcant un to d'esperança, un senyal inequívoc que la vida continua. Roberto Innocenti és un veterà il·lustrador italià que ve del disseny de cartells i l'animació.

En cap imatge es veu cap rostre, és una manera de mostrar el destí comú de més de sis milions de persones que van morir en els temps del senyor Adolf.

Un llibre molt maco que et remou per dins.

Las lágrimas del asesino

Autor: Thierry Murat.

Editorial: Luis Vives. (2012).

Aquesta obra és una adaptació de la novel·la d'Anne Laure Bondoux. El dibuixant francès Tierry li va demanar a l'autora poder transformar la seva obra en imatges, i aquest li va anar enviant al llarg de quinze mesos els dibuixos que formarien el còmic. Anne va voler donar total llibertat per adaptar el text a imatges, i de seguida va veure que la interpretació que feia Tierry s'adaptava perfectament a la seva idea original. La paleta de colors, l'expressivitat de les cares, el ritme de la narració, la utilització d'alguns fragments del text de la novel·la, la presència dels cels i paisatges desèrtics a les pàgines, tot això, anava en la mateixa direcció que el text de l'Anne. Tots dos es van conèixer personalment amb posterioritat en un esdeveniment literari. 

L'obra és d'una duresa extrema, com les condicions de vida dels personatges que hi viuen molt a prop de la fi del món. L'aparició sobtada d'un assassí fugitiu canvia radicalment la vida del nen protagonista que ha de fer per força una ràpida adaptació. Un esdeveniment posterior tornarà a canviar el panorama, però no volem explicar més d'aquesta història plena d'incerteses.

Els dibuixos, en un negre retallat sobre tons sípies, tenen molta força visual i es distribueixen regularment  a les pàgines. De vegades les vinyetes tenen un text al peu a més de les bafarades o núvols. Cent vint-i-sis pàgines de bona i àgil narració. 

Us deixo per acabar amb la frase de la contraportada que defineix una mica l'obra:

"Aqui nadie llegaba por casualidad. Porque esto era el fin del mundo, el extremo sur de Chile, la recortada costa que bordea las frías aguas del Pacífico.

Ángel Alegría era un estafador, un asesino. Y al contrario que otros, él buscaba un lugar donde quedarse."