dimarts, 7 de maig del 2019

La història de l'Erika



Autor: Ruth Vander Zee. Dibuixos: Roberto Innocenti.
Editorial: Kalandraka. (2014).

Malgrat que pugui ser considerat un llibre infantil, aquest llibre de 24 pàgines resulta pertorbador i dramàtic perquè descriu un episodi del genocidi dels jueus comés de forma sistemàtica per les tropes nazis.
L'Erika, un bebè, que vivia al gueto de Varsòvia, va ser portada amb el tren que l'hauria de conduir a un camp d'extermini, però la seva mare amb un acte d'amor i heroïcitat la llença per la finestra del tren i li salva la vida. Una dona la recull, i anys més tard, quan la nena es va fent gran li explica la seva procedència. L'Erika no sap qui eren els seus pares, ni si tenia germans, ni quin nom tenia abans, ni a quina ciutat vivia, ho desconeix tot del seu passat. L'únic que sap és que "de camí cap a la mort, la meva mare em va llençar a la vida".
L'autora del llibre va conèixer l'Erika seguda en un banc de la ciutat de Rothenburg, on en una conversa li va explicar la seva particular història. Ruth Vander és una escriptora nord-americana especialitzada en literatura infantil.
Quasi totes les imatges són en un dur blanc i negre, algunes amb algun detall de color, com la poderosa imatge de la nena sortint volant des de la finestra de tren, amb un delicat color rosa per al bebè. El color indica puresa, innocència. Només hi ha dues imatges en color, la del principi i la del final, marcant un to d'esperança, un senyal inequívoc que la vida continua. Roberto Innocenti és un veterà il·lustrador italià que ve del disseny de cartells i l'animació.
En cap imatge es veu cap rostre, és una manera de mostrar el destí comú de més de sis milions de persones que van morir en els temps del senyor Adolf.
Un llibre molt maco que et remou per dins.


2 comentaris:

  1. Hola Ginesta.
    Tot i que he estat a punt de no entrar dins d'aquesta publicació per la duresa del tema, ho he fet i... M han agradat molt com les teves paraules tendres m'han fet seguir llegint... com deu ser de dur per una mare prendre una decisió aixi pel seu fill/a i és clar que ho faríem... tots...penso que també un bon pare havia al darrere?
    Gràcies per la recomanació però... M'ho pensaré encara una miqueta abans de relaxar-me... plorant...

    ResponElimina
  2. Si. Tens raó. Hi ha un pare al costat de la mare, però la narració parla de la mare que el llença i de l'altre mare nova que el recull. I és una nena el bebè. És una dansa de dones. T'agradarà. Gràcies pel comentari.

    ResponElimina