Buscavidas

Autor: Christophe Dabitch. Dibuixos: Benjamin Flao.

Norma Editorial. (2011).

La història que ens conta aquest còmic és la vida d'un gitano i un paio que volen viure del Cante. Cadascú d'ells ho viu a la seva manera, però tots coincideixen en la seva passió, en allò que els fa viure. A les pàgines veurem la problemàtica de la droga, de la delinqüència, de la diferència de classes socials, de la forma de viure de l'ètnia gitana, i també de la manera de viure l'amor. I el desamor.

Els dibuixos de Flao en pàgines monocolors, amb negres o sípies, són plens de caràcter, de força, i molt propers a la vitalitat sanguínia del flamenc més pur. La forma que descriu una soleá i el to dramàtic de la seva lletra estan perfectament definits en el dibuix.

La narració és àgil i mostra els dos caràcters quasi oposats dels dos protagonistes. És una història dura, com no podia ser d'una altra forma, però que per sorpresa acaba amb un final inesperat i amb un toc d'humor. 

Christophe Dabitch és periodista de formació i ha obtingut la Llicenciatura de Literatura per la Universitat de la Sorbona, a més de diferents graus de Ciències Polítiques. Ha escrit nombroses novel·les de caràcter històric i ha estat crític literari en diferents publicacions. Des de l'any 2006 col·labora com a guionista de còmics amb diferents i dibuixants i obres.

Benjamin Flao és un autèntic autodidacta del dibuix. A l'edat de deu anys va començar a dibuixar i des d'aleshores ha rebut un munt de premis per les seves obres. El seu oncle, el pintor Gildas Flahaut, el defineix com "l'home llapis" Ho dibuixa tot. 

Si bé és un tema del qual ara mateix no estic a prop, reconec que és una bona obra per conèixer la forma de viure d'unes persones determinades a un indret particular i amb una sèrie de condicionants determinats. Pur flamenc. 

Us deixo amb el text que encapçalen les dues Soleás:

"Tu calle ya no es tu calle: que es una calle cualquiera camino de cualquier parte"

"Yo no sé qué es lo que tengo que una cosa me falta y ni sé lo que deseo"

Doncs això, per tancar fem-ho amb la darrera frase: "Las cosas son como son, hasta que dejan de serlo"