divendres, 10 de maig del 2019

Un tret al cap


Autor: Pau Miró.
Editorial Comanegra. (2018).

"És pitjor arriscar-te a perdre tot allò pel qual has lluitat, el que has defensat, el que t'ha fet viure i el que ha donat sentit a cada minut de la teva vida, mantenint les teves posicions, o cedir per protegir-te i sobreviure? És pitjor arriscar-te a un tret al cap o dur sempre una pistola invisible a la nuca?"
Aquest és l'inici de la introducció que fa Mònica Terribas en aquest llibre petit, però punyent.
Estem parlant d'una obra de teatre estrenada el juny del 2017 a la Sala Beckett dins del Festival Grec.
La protagonitzaven l'Emma Vilarasau en el paper de la periodista, l'Imma Colomer que és la germana de la periodista i la Mar Ulldemolins com a noia. Al text apareixen com a la Periodista, la Dona i la Noia. La direcció era del mateix autor Pau Miró.
L'argument s'inicia quan una periodista és acomiadada del diari on treballava per discrepàncies amb la direcció. Ella ara comparteix pis amb la seva germana gran, que ha tornat per passar els darrers anys de la seva vida gaudint-los amb intensitat. Una noia que diu ser víctima també d'un acomiadament improcedent ve a veure-les i desencadenarà una tempesta de sentiments i reaccions personals. Una peça empeny a una altra i al final tot cau, el que semblava ser no acaba sent.
Una obra intensa de tres dones fortes sobre l'escenari. Un combat interpretatiu de tres dones amb diferents edats i situacions personals. Un text poderós que sembla tenir una molla interior que una vegada alliberada escombrarà per davant totes les peces. Una maquinària dramatúrgica ben dissenyada.
Pau Miró és actor, director i dramaturg i té una enorme llista de bons treballs com són: "Filla del seu pare" (Beckett), "Victòria" (TNC), "Terra Baixa" (Temporada Alta), "Dones com jo" (Romea) i ha rebut nombrosos premis per la seva producció literària.
Un text teatral àgil i contundent. Un no deixa de veure les actrius a l'escenari quan vas llegint el text al tractar-se de tres grans actrius catalanes. Ara, m'agradaria veure l'obra i gaudir-la d'una forma especial.

1 comentari:

  1. Si Ginesta, trobo un argument prou interesant com per anar a veure-la. M'he quedat amb la teva frase: "Un text poderós que sembla tenir una molla interior que una vegada alliberada escombrarà per davant totes les peces"... em crea impaciència...
    Gràcies Ginesta.

    ResponElimina