Barbecho

 

Autor: David Sancho.

Penguin Random House Editorial. Salamandra Graphic. (2024).

Una obra que t'atrapa per les imatges pictòriques que omplen les seves pàgines. Totes elles, siguin en color o en un ventall de grisos, constitueixen una col·lecció esplèndida d'escenes d'allò que es diu l'Espanya buidada. Un testimoni gràfic impecable de l'últim segle de la història rural d'Espanya.

El protagonista, Emilio, és l'últim habitant d'un poble de Terol, que viu aliè a tot el que queda lluny de la seva vista. Tota la seva família, els seus amics i els seus veïns han anat marxant a terres més pròsperes.

Ell no vol saber res que no siguin els seus camps, els seus cels, no vol abandonar els seus records, els seus morts. Per a l'Emilio, la seva terra està en "barbecho", la tècnica agrícola de deixar descansar una porció de terra sense cultivar un temps amb l'objectiu de millorar la seva fertilitat, però sembla un "barbecho" etern. Una terra condemnada a la buidor ancorada a un món vell, dur i dolç a la vegada.

El còmic resulta colpidor per les imatges d'una Espanya trista i fosca marcada per la dictadura, per la duresa de la vida al camp, per la manca de futur, en contraposició a la bellesa de les imatges.

David Sancho, és un jove nascut a Terol, graduat a Belles Arts i amb un màster de Còmic i Il·lustració. Amb aquesta obra guanya el "Premi Internacional de Novel·la Gràfica Fnac-Salamandra Graphic" 2024.

Obra enquadernada amb rústica de quasi dues-centes pàgines amb poc text, el text que ja no fa servir un home com l'Emilio perdut a la seva terra, en el seu temps. Terol existeix.

El juego de la Luna

 

Guió: Enrique Bonet. Dibuixos: José Luis Munuera.

Astiberri Ediciones. (2019).

Aquesta obra es va gestar en els temps universitaris dels dos autors. Tretze anys abans, Enrique Bonet va fer una obra que va servir de llavor a aquesta que tenim avui entre les mans. Era un còmic de tan sols vint-i-quatre pàgines en el que Bonet ho feia tot, el guió i dibuixar. Fins i tot se'l va autoeditar i el va repartir entre els seus amics. Entre ells, estava Munuera que fa uns anys el va animar per fer d'aquell petit projecte una obra gran. I el resultat ha estat brillant.

L'obra està dividida en dos actes on apareix entre boires un món oníric en un relat iniciàtic ple d'aventures i perills. L'escenari és el poblet d'Aldea, un espai carregat de llegendes i supersticions on el temps sembla haver-se detingut. Un espai inventat, amb una societat rural absolutament aliena al progrés tecnològic, i plena de llegendes. Viure enllà comporta patiment i lluita per la supervivència.

Un guió treballat i ben trenat que acompanya una altra exhibició de Munuera amb un blanc i negre treballat amb unes aiguades meravelloses, i sàvies incorporacions de tons vermells en determinades vinyetes del còmic.

Tornem a indicar les molt bones obres de Munuera que ja hem comentat al blog, les tres primeres obres completes d'ell, la darrera amb guió de Kid Toussaint: Su olor después de la lluvia, Cuento de navidad, Bartleby, el escribiente, i La carrera del siglo.

Cent trenta-dues pàgines amb un tractament pictòric excel·lent i una història ara desenvolupada amb el ritme i temps adient. Una obra que ha agafat una enorme dimensió des d'aquella llavor de fa tretze anys. Com un bon vi.

Li dèiem Bebeto

 

Autor: Javi Rey.

Norma Editorial. (2025).

"Li dèiem Bebeto perquè tothom li deia Bebeto i no ens importava quin era el seu nom de debò. No en sabíem gaire d'ell. Només que era més gran que nosaltres i que sempre estava assegut a les grades mirant com jugàvem. Sempre era a les pistes. Sempre. Com les porteries o les ratlles gastades del terreny de joc. Com les flors que tornaven a créixer cada primavera entre les esquerdes del ciment..."

Aquest és el text que figura a la contraportada del còmic i a les referències de l'obra a la seva editorial.

Amb un dibuix clar, senzill i ben acolorit, l'autor ens porta a les tardes d'estiu de la nostra infantesa. Resulta molt fàcil empatitzar amb algun personatge o reviure situacions semblants a les que viuen els personatges d'aquesta història coral al voltant d'aquest curiós adolescent amb el nom d'un llegendari futbolista. A les pàgines apareix l'amistat, el sentit de grup, l'aventura, els primers amors, i la calor de l'estiu, però també la pèrdua de la infantesa, els desencants i la marginalitat. El còmic es llegeix amb interès i sense alts i baixos en la narració. Curiosament, la narració la fa un dels nois, que ja adult rememora i troba a faltar moltes d'aquelles sensacions viscudes. També es pregunta que s'haurà fet d'aquell noi especial al que anomenaven Bebeto.

Javi Rey, format a l'Escola Joso com tants altres autors que hem comentat al blog, ha treballat en el món de l'animació, ha estat il·lustrador de llibres de text, i fer de story-boarder per a diverses agències de publicitat. Inicia el seu camí en el món del còmic l'any 2011, principalment en el mercat francès. Amb la seva obra Intemperie va guanyar el "Premi al millor Autor Revelació" al saló del Còmic de Barcelona. També vam comentar al nostre blog una altra obra més recent: Un enemigo del pueblo. A totes tres obres que hem llegit i comentat podem veure la clara influència dels mestres Hergé, André Juillard, i Miguelanxo Prado.

Poc més de cent cinquanta pàgines amb el soroll del mar, els riures infantils i les anades i vingudes amb bicicleta. Gaudiu d'un estiu que no tornarà.

Al otro lado de la vía

 

Autora: Rut Pedreño.

Editorial: Sandro Mena. Spaceman Project. (2025).

Aquesta jove val·lisoletana va estudiar Belles Arts a Madrid, i va tornar a la seva terra. És una artista a qui li agrada tocar molts pals, des de la pintura mural, al collage, o al còmic. També ha tocat la il·lustració, i va ser premiada l'any 2022 al Saló del Còmic de Barcelona amb la seva obra: "Nicoleta y el misterio del colmillo", una obra dirigida al públic infantil, amb el guió de l'actriu, guionista i escriptora Katia Klein. 

Una artista polifacètica que aplaudeix la cançó de la Rosalia. "Saoko", quan diu "fuck el estilo, yo lo que quiero es poder permitirme cambiar y probar, porque si no me aburro".

En aquesta obra ja trobarem una obra amb moltes tècniques i aspectes diferents: pàgines dibuixades, altres amb tècnica de collage, altres pictòriques, però sense perdre el fil de la narració ni la seva potència.

No és una obra autobiogràfica, però Ana, la protagonista, té molt de la seva autora. La ciutat està dividida per les vies del tren, i l'Ana sempre ha viscut a l'altre costat. El que eren abans camps de cultiu ara és un barri més de la ciutat. Així i tot, per arribar a aquesta banda, hem de creuar la foscor d'un túnel, amb els signes inequívocs de la violència i la misèria. Per a l'Ana això genera una reflexió sobre la identitat, l'autoacceptació, i la marginalitat d'un barri perifèric.

L'editorial Spaceman Project és una valenta aposta d'autoedició basada en el micromecenatge que ja compta amb diferents autors.

Una obra de poc més de cent pàgines, seriosa, valenta i profunda, que es llegeix d'una volada i que et deixa amb moltes ganes de continuar trobant la sensibilitat aquesta autora.