Barbecho

 

Autor: David Sancho.

Penguin Random House Editorial. Salamandra Graphic. (2024).

Una obra que t'atrapa per les imatges pictòriques que omplen les seves pàgines. Totes elles, siguin en color o en un ventall de grisos, constitueixen una col·lecció esplèndida d'escenes d'allò que es diu l'Espanya buidada. Un testimoni gràfic impecable de l'últim segle de la història rural d'Espanya.

El protagonista, Emilio, és l'últim habitant d'un poble de Terol, que viu aliè a tot el que queda lluny de la seva vista. Tota la seva família, els seus amics i els seus veïns han anat marxant a terres més pròsperes.

Ell no vol saber res que no siguin els seus camps, els seus cels, no vol abandonar els seus records, els seus morts. Per a l'Emilio, la seva terra està en "barbecho", la tècnica agrícola de deixar descansar una porció de terra sense cultivar un temps amb l'objectiu de millorar la seva fertilitat, però sembla un "barbecho" etern. Una terra condemnada a la buidor ancorada a un món vell, dur i dolç a la vegada.

El còmic resulta colpidor per les imatges d'una Espanya trista i fosca marcada per la dictadura, per la duresa de la vida al camp, per la manca de futur, en contraposició a la bellesa de les imatges.

David Sancho, és un jove nascut a Terol, graduat a Belles Arts i amb un màster de Còmic i Il·lustració. Amb aquesta obra guanya el "Premi Internacional de Novel·la Gràfica Fnac-Salamandra Graphic" 2024.

Obra enquadernada amb rústica de quasi dues-centes pàgines amb poc text, el text que ja no fa servir un home com l'Emilio perdut a la seva terra, en el seu temps. Terol existeix.