Guió i dibuixos: Enrique Bonet i Joaquín López.
Editorial: Astiberri Ediciones. (2025).
L'obra ens explica amb tendresa la voluntariosa missió que feien les "Misiones pedagógicas", en temps de la Segona República, d'apropar la cultura a aquells que per mitjans econòmics i també per viure molt lluny de les grans ciutats no hi podien accedir. Una tasca de vegades molt complicada pel dur enfrontament que suposaven les noves idees davant dels alcaldes, cacics locals, guàrdia civil i l'església. A les pàgines del còmic podem veure el què va passar a l'arribada de les "Misiones" a alguns pobles de l'Alpujarra granadina l'agost del 33. Figures conegudes com el director de cinema José Val del Omar i l'escriptor i poeta Antonio Sánchez Barbudo van portar la cultura a través de llibres, pel·lícules, teatre, pintures, música, avanços tecnològics, a més d'obrir debats i fer xerrades al voltant de l'educació i els drets i deures dels ciutadans. Davant de l'immobilisme, prejudicis i pors, arribaven el progrés i la democràcia.
La lluita estava servida. Al totalitarisme i el poder no li agrada la cultura. Són els nens i nenes els principals aliats dels nouvinguts, tot és nou i màgic per ells, i les seves ments són més netes i encara estan lliures de prejudicis.
El protagonisme és molt coral, però són tres dones les que constitueixen l'eix de la narració: Maria, una de les mestres de la Missió, Tiznà, una nena marginada que viu al poble en situació de pobresa absoluta, i el fantasma d'una dona gran que acaba de morir. Són una mica la representació d'un present ideal, el futur possible, i el passat. Gràficament, a l'obra tenen algun element vermell que les fa destacar sobre els tons apagats que apropa les imatges al sípia de les fotografies antigues i el blanc i negre dels documentals d'aquells anys.
Tota aquella meravellosa aventura pedagògica i educativa quedaria frustrada i tapada quan pocs anys després arribaria la Guerra Civil i la victòria del feixisme. Una dictadura que suposaria tot el contrari del que defensava la Segona República.
Una obra feta a quatre mans, amb un dibuix net i polit propi de la Línia Clara dels inicis de la revista "El Cairo", que narrativament funciona sense alts i baixos, i que mostra com eren els pobles i els seus habitants de l'Espanya profunda.
Un còmic necessari, i més en aquests temps en què es veuen núvols foscos a l'horitzó per tot arreu. Tancarem l'entrada amb la frase de Miguel de Unamuno: "La llibertat no és un estat, sinó un procés: només el que sap és lliure, i el més lliure és el que més sap. Només la cultura dona llibertat".
