Autor: Pau Sif.
Editorial: Adia Edicions. Col·lecció Ossos de Sol. (2016).
L'autor, Pau Sanchis i Ferrer, nascut a La Pobla de Farnals (País Valencià), es presenta ell mateix a la contraportada d'aquest petit llibre com a: "Ensenyant, traductor, rapsode, editor i manifasser. De Dante he après el valor de l'exactitud; de Rilke, la delicadesa; de Pessoa, la seriositat del joc".
Amb curiositat vaig mirar què vol dir amb manifasser, i el diccionari em diu: persona xafardera, entremetuda o que es fixa i intervé en allò que no li pertoca."
El llibre va caure a les nostres mans per una presentació del llibre de poemes que va fer al nostre poble de Vallromanes. El Pau, a més d'escriure bé, llegeix encara millor. Es nota que és professor de secundària.
També ha publicat "Ferralla", "Tríptic d'un carrer" que va obtenir el Premi Senyoriu d'Ausiàs March, "Viatger que s'extravia", "Veles", i "Breakfast at Saint Anthony's Market". Ha viscut a Venècia, Sant Cugat del Vallès, i Zadar, on va ser professor a la seva Universitat de Literatura Catalana.
Darrerament, s'ha llançat a l'escenari amb l'espectacle "Oh, Foll Amor", i al món de l'edició amb "Edicions del Buc".
No tenen res a veure l'un amb l'altre, un és en castellà barceloní de la perifèria, aquest és en valencià, però hi ha alguna cosa a la seva poesia que em recorda els versos orgànics de l'amic Francesc Reina, que vam comentar fa molts anys: La soledad de las promesas .
Tanco l'entrada amb un poema escollit de la trentena llarga que compon l'obra:
L'edifici s'assenta després d'uns anys,
quan s'ha exhaurit la garantia,
però encara queden dos terços d'hipoteca.
Aleshores, amb els fonaments ben arrelats,
comença la maduresa
i afloren les primeres esquerdes
que no cobreix l'assegurança
ni tapa la pintura plàstica.
Nòmades de l'estructura,
s'obrin camí entre la carn i el gres,
cap al plomall d'una bugada.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada