Bartleby, el escribiente.

Autor: Herman Melville. Dibuixos: Javier Zabala.

Editorial: Nórdica Libros.

L'he tornat a llegir un altre cop. Bartleby és un dels meus personatges favorits. Em fascina per la seva potència, la seva tenacitat, la seva força d'anar cap al seu destí, malgrat tot el que l'envolta. Un copista que treballa en una oficina de Wall Street que un dia decideix de sobte deixar d'escriure amb la cèlebre frase de "preferiria no fer-ho".

Ningú sap d'on ve aquest home que no revela el seu origen, i una vegada pren la seva decisió de no fer res que pugui alterar la seva decisió, es manté ferm com un roc. L'advocat del despatx, que és el narrador de la història, passa de l'estupefacció a la còlera, i acaba en una curiositat propera a l'admiració. El final de la narració no deixa de sorprendre, malgrat que tot sembla apuntar en aquesta direcció. 

Una obra curta de l'escriptor novaiorquès que va escriure moltes novel·les, llibres de narrativa, una obra de poesia i  nombrosos contes, però va passar a la història com a l'autor de "Moby Dick". Una vida plena de desgràcies, viatges amb captiveri, suïcidi del seu pare i també anys més tard del seu fill, va portar a Melville a patir molts problemes físics i psicològics. Va morir en la solitud i en la pobresa.

L'obra, un regal de fa un temps i que ha descansat alguns anys a la nostra llibreria, és un llibre amb una enquadernació magnífica i amb dibuixos de Javier Zabala que va guanyar el "Premio Nacional de Ilustración" l'any 2005 i que ha realitzat dibuixos en més de seixanta obres.

Una lectura obligada d'aquest genial autor que va preparar el camí per a altres escriptors que s'endinsaran en temes psicològics i metafísics, com  Franz Kafka anys més tard.

La tierra de los hijos

Autor: Gipi

Editorial: Publicaciones y ediciones Salamandra. (2016).

"Sobre las causas y los motivos que condujeron al fin habrían podido escribirse capítulos enteros en los libros de historia. Pero después del fin ya no se escribieron más libros."

Aquesta és la definició que apareix a la contraportada de l'obra magnífica de l'italià Gian-Alfonso Pacinotti (Gipi). És una narració crua, abrupta, quasi violenta de la vida de dos germans amb el seu pare enmig d'un món que ha perdut el sentit. Un món on les aigües han cobert quasi tota la terra i on la lluita per la supervivència ocupa tots els esforços dels pocs humans que han quedat vius després d'una catàstrofe a nivell planetari. El pare educarà als seus fills amb duresa i sense cap espai per a la tendresa, per fer-los forts i implacables davants de totes les penúries i atacs que els esperaran. El desig de llegir un llibre que escriu el pare farà de motor per trobar algú que llegeixi i els pugui fer saber que pensava el pare. Un munt de peripècies els esperen, i també la recuperació de una certa humanitat. Encara queda esperança, malgrat el desolador paisatge humà i de natura.

Un dibuix amb tensió, amb línies negres que semblen trencar el paper blanc, dona encara més potència a la narració. Una narració àgil, dinàmica, que no deixa respirar al lector i el portarà a llegir el còmic d'una sola tirada. 

Des de l'any 2003 que Gipi debuta amb "Exterior Noche", el seu talent gràfic i narratiu l'ha portat al reconeixement general de lectors i crítica. Ha guanyat nombrosos premis internacionals i també s'ha aventurat a filmar curtmetratges i vídeos independents. L'any 2011 dirigeix la pel·lícula "L'ultimo terrestre" que presenta al 68è Festival Internacional de Cine de Venècia. Gran aficionat als jocs de cartes, va concebre i dibuixar un joc de fantasia medieval amb el títol de "Brutal."

Una obra seriosa, intensa, dramàtica i magníficament dibuixada. Aquest autor és una garantia de bons treballs. No el perdem de vista.

Mierda bonita

Autor: Pablo Gisbert.

Ediciones la Uña Rota. (2015).

"Nuestro fascismo español no fue un aperitivo antes de la comida. Nuestro fascismo español fue una comida de ésas que después de pasarte cinco horas comiendo, bebiendo y hablando te vas por la tarde-noche a tu casa a dormir porque no te aclaras ni sentado. A ver si nos entendemos. 40 años de educación católica, de militares por la calle, de mujeres desencantadas, de ignorancia ensalzada, de cristianismo desbravado. 40 años. Y lo escribo con números para que se vea más."

Aquesta és una de les moltes perles amb les quals l'autor ens fa reflexionar sobre el passat feixista a Espanya i Europa, i la càrrega que això encara suposa a les nostres vides. També ens parla de la relació entre la vida pública i la privada, del desig individual davant del col·lectiu, de la perversió que s'acumula als cossos, de l'autoengany com a forma de subsistència, de l'enorme distància entre el que pensem i el que diem...

Els textos són escrits per al col·lectiu teatral "El Conde Torrefiel", formació que treballa sobre l'experimentació en les arts plàstiques i en la literatura contemporània que van formar Pablo Gisbert i Tanya Beyeler l'any 2010 a Barcelona. Des d'aleshores no han deixat de participar en els millors festivals de teatre europeus com el Kunstenfestivaldesarts de Brusseles, el Temporada Alta de Girona o el Festival de Otoño a Madrid. L'any 2005 Pablo Gisbert va començar a col·laborar amb la companyia de dansa La Veronal, dirigida per Marcos Morau.

El llibre està dividit en dues parts com si fos un vinil, una cara A i una cara B. La primera part comprèn capítols amb títols tan curiosos com: "Escenas para una conversación después del visionado de una película de Michael Haneke", "La posibilidad que desaparece frente al paisaje", "Observen cómo el cansancio derrota al pensamiento", "La historia del rey vencido por el aburrimiento" i "La chica de la agencia de viajes nos dijo que había piscina en el apartamento". La B comprèn "Morir Nunca", "Barcelona/Madrid", "Guerrilla" i "Orxata".

La seva lectura és molt entretinguda, en alguns moments fa molt riure, però els textos estan carregats de crítica i humor negre sobre la societat en què vivim, plena de falsedat, de consum estúpid, d'irracionalitat, de negació de la natura i l'instint, de beatificació del plàstic, de corrupció, de "mierda bonita".