L'aigua que vols

 

Autor: Victor Garcia Tur.

Editorial: Enciclopèdia Catalana. (2021).

El llibre relata la trobada familiar que organitza Marie Tremblaypierre a l'antic xalet de vacances. L'excusa és la celebració del seu setanta-sisè aniversari, però també la possibilitat de reunir gran part de la família aprofitant la bonança de l'estiu al Quebec. Els records d'infantesa, els banys al llac i les passejades pel bosc es barrejaran amb els secrets familiars, les diferents vivències, i sobretot amb els silencis de les coses que no es van dir quan tocava.

Haig de reconèixer que en algun moment m'he perdut dins de l'organigrama familiar, però jo sóc especialment dolent per aquestes estructures, fins i tot per a la meva. Per a mi és més difícil saber qui és el cunyat del sogre que moltes equacions de tercer grau. El paral·lelisme entre la situació política i social del Quebec i Catalunya també resulta molt interessant. 

L'important de l'assumpte és que malgrat aquesta complexitat de lligams i personatges, el llibre m'ha encantat per un altre motiu, la manera d'escriure d'aquest escriptor. L'inici del llibre m'ha semblat fascinant, i molts diàlegs i observacions m'han interessat moltíssim per sobre de quin dels personatges fos el que ho digués. He estat una mica entre els personatges com un invitat nou que no sap massa qui és qui, ni les càrregues que porta a sobre. Un llibre especial que a més a més, supera amb les seves quatre-centes vint pàgines el meu ideal d'extensió de lectura, però això forma part d'una certa absurda angoixa per poder llegir més llibres.

En resum, una obra que he gaudit molt passejant relaxadament perdut entre el llac i el bosc. El llibre va guanyar el Premi Sant Jordi de l'any 2020, i ha estat un èxit de vendes i crítica. 

El mecanismo

 

Autor: Gabi Beltrán. Dibuixos: Ángel Trigo.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2021).

Per gaudir d'aquesta obra cal entrar en el seu joc, si ho aconsegueixes et trobaràs una narració que possiblement donarà moltes voltes pel teu cervell. Una narració amb uns diàlegs brillants, profunds, sense una lletra de més, i que per descomptat plantegen preguntes difícils de respondre per als personatges, i també per als lectors. 

El Mecanisme fa referència a un llibre escrit per Marcus Carlton, un escriptor que en ple èxit es va suïcidar llençant-se des del pont Golden Gate, i del que mai es va trobar el cadàver. Això va convertir l'autor i el llibre en una icona  de foscor i misteri. Jonathan Bennet, un escriptor que escriu sobre la vida d'altres autors, viatja a Mallorca per conèixer el món de Robert Graves (Jo, Claudi, o la Deessa Blanca, entre molts altres llibres), i per fugir de l'obsessió que li provoca l'obra de Carlton. A l'illa trobarà per una rara casualitat a Don Carter, un home gran que té certa semblança al desaparegut autor, i que sembla conèixer el funcionament del Mecanisme.

Gabi Beltrán, famós per Historias del Barrio, col·laborant amb el dibuixant Bartolomé Seguí, aconsegueix una narració molt atractiva, plena de misteri i intriga. Ángel Trigo s'inicia en el còmic, però és un veterà il·lustrador i animador, i això dóna a l'obra molta agilitat i versatilitat, i el seu dibuix és una eina perfecta per a aquesta màgica obra.

Un còmic que demana possiblement més d'una lectura per poder captar l'enorme plantejament de l'obra: escrivim el nostre propi futur?, els altres futurs possibles desapareixen després de cada mutació?, no es tracta d'endevinar el futur, si no d'escollir-lo.

Camarón. La leyenda del genio.

 

Autor: Sete González.

Editorial Planeta. (2020).

Aquesta obra ens descriu la vida de José Monge Cruz, Camarón de la Isla, des del seu naixement fins a la seva desgraciada mort per un càncer de pulmó. Al llarg de les pàgines d'aquest còmic va apareixent la seva infantesa al costat del seu pare a la forja, els seus inicis cantant a tasques, bodegues i fires per ajudar a l'economia familiar, la seva estada a Madrid, les seves col·laboracions amb Paco de Lucía, la seva boda amb la Chispa, els seus concerts històrics i grandiosos, i l'arribada sobtada de la malaltia que se l'enduria d'aquest món. Un homenatge visual a aquest monstre del cant flamenc que va viure pocs anys, però ha deixat una empremta esborrable i per sempre.

Sete González és un il·lustrador, músic i skater, un personatge molt particular que dibuixa il·lustracions per a llibres, de la mateixa manera que per tables d'skate, samarretes, o altres suports. Ha realitzat diferents exposicions sobre Camarón en llocs tan emblemàtics com Casa Patas (Madrid) o La Venta de Vargas (San Fernando, Cádiz).

Una obra situada entre el llibre i el còmic, amb unes il·lustracions molt expressives que de vegades podrien ser motius de tatuatges o decorar elements de la nostra vida com roba, publicitat o grafitis.

Mamut

 

Autora: Eva Baltasar.

Club Editor. (2022).

Aquesta obra és la peça que completa un tríptic format pels llibres "Permagel" i "Boulder". L'Eva amb aquests tres llibres s'ha convertit en un fenomen literari que fins i tot ha canviat moltes dinàmiques de maneres d'escriure. Haig de reconèixer que descobreixo l'autora amb aquest primer llibre que ara cau a les meves mans, i que el vaig triar després de fullejar-lo a una de les meves dues biblioteques favorites. Després de la voraç lectura de les seves cent vint-i-vuit pàgines puc dir que aquesta autora té alguna cosa especial, una animalitat desbordant que t'interpel·la a cada línia. 

La protagonista de l'obra és una dona solitària dominada pels instints, salvatge i de la que no podria ser  amic, detesta els gats als quals arriba a matar. Una dona que busca tenir fills sense comptar per res com ni amb qui, que passa del blanc al negre en pocs segons, que viu dins del món rural i que s'adapta perfectament a certa brutalitat. Una fugida de les convencions de les ciutats barrejant-se entre els animals, de quatre i dues potes. La consideració que les ciutats deshumanitzen a les persones troba el contrapunt al desaprenentatge i cerca de formes més viscerals i atàviques que es produeix als petits pobles perduts a les muntanyes.

Cert és que després de llegir aquest "Mamut" em queden moltes ganes de saber de les altres dues obres i continuar gaudint de la visceralitat d'aquesta escriptora que també continua el seu camí a la poesia: acaba de publicar "Nus Schiele" aquest novembre passat.

L'obra porta aquest títol per una metàfora que diu la protagonista comparant-se amb les llegendàries bèsties pel seu enorme poder de suportar totes les adversitats, el seu caràcter indòmit i també perquè van estar en el punt de mira dels humans.

Una novel·la dura, austera, amb una escriptura molt depurada i treballada, i que fa una magnífica exposició del paisatge i persones del món rural. Va ser finalista del Premi Medicis a França i ha estat ja traduïda a una desena de llengües.    

Auge y caída de Bobby Fischer

 

Autors: Julian Voloj. Dibuixos: Wagner Willian.

Editorial: Penguinlibros. Salamandra graphic. (2021).

Per a un jugador d'escacs com jo, aquest còmic que parla del mestre Nord-americà resulta interessant d'entrada. Fischer ha estat un dels millor jugadors d'escacs de tota la història, i possiblement un dels més populars. Amb el seu enfrontament victoriós amb Spassky es va posar sobre el tauler tota la paranoia de la guerra freda entre la Unió Soviètica i els Estats Units.

El còmic ens mostra a Fischer amb dotze anys jugant al seu club de Brooklyn. Allà, el seu president Carmine Nigro veurà la dimensió del jove jugador i posarà en marxa un aprenentatge intensiu que el portarà a l'ascens meteòric que el va portar a ser campió del món. Malgrat que l'obra no entra gaire en el paper de sa mare, ni apareix per enlloc la figura del seu pare biològic Paul Nemenyi (un científic hongarès amb una capacitat matemàtica sorprenent), ni tampoc la del seu pare ja divorciat de sa mare, Hans-Gerhardt Fischer, l'obra ens descriu molt bé com va anar pujant de forma espectacular fins a ser l'aspirant al campionat del món, i guanyar el llegendari enfrontament a Reykjavík. Després va venir la caiguda absoluta amb la renúncia a defensar el títol davant d'un jove Kàrpov, i la fugida dels taulers.

El còmic passa de puntetes pels seus problemes mentals i la seva angoixa patològica i obsessiva que el van apartar vint anys dels taulers i que el va portar a una mort trista, oblidat per tots.

La història està ben narrada per l'alemany Voloj, i el dibuix del brasiler Willian, en blanc i negre resulta senzill i molt descriptiu, proper als tons dels taulers dels escacs. L'estructura de les vinyetes és molt dinàmica i fins i tot hi ha textos en blanc sobre negre. 

Possiblement, veureu certa semblança de la narració amb la magnífica sèrie Gambit de Dama que està inspirada en la vida de l'immortal Fischer, malgrat que la protagonista a Netflix sigui una atractiva Beth Harmon.

Una visió més de la fascinant vida d'aquest personatge irrepetible, carregat de dolor, pors i solitud, que va conquerir el cim dels escacs.

Les coses humanes

 

Autora: Karine Tuil.

Editorial: Amsterdam. (2021).

Un llibre que avança de forma imparable després de l'esdeveniment d'un fet tràgic com és la violació d'una noia. Un fet que genera dues versions contradictòries. Una violació o un acte sexual amb consentiment, una agressió o el final d'una nit on l'alcohol i les drogues porten els protagonistes a un acte que els marcarà per vida. 

L'opinió pública dicta condemna  abans del judici, l'acusat és el fill d'un periodista veterà i temut per molts, el noi pertany a una família rica i poderosa. Un noi brillant amb un futur professional envejable que es veurà de sobte sol, sense perspectiva de cap mena i assenyalat per tots.

Un escàndol que genera una tempesta mediàtica de conseqüències insospitades, tot comença a tremolar.

El llibre ens situa en el punt de decidir què faríem nosaltres davant d'un fet que desgraciadament passa sovint a la nostra societat. Al llarg de les tres-centes pàgines d'aquesta obra passarem pel debat sobre temes d'actualitat com el consentiment sexual, el linxament de les xarxes socials, els judicis paral·lels, el funcionament de la justícia, l'abús de poder, la creixent desigualtat entre els cada vegada més rics i els cada vegada més pobres.

L'escriptora francesa va rebre el Premi Goncourt des Lycéens per aquesta obra que està basada en fets reals. Tuil és una advocada que es va passar a l'escriptura de novel·les i la traducció d'obres literàries en francès i anglès.

Les coses humanes és una esmolada reflexió dels mals del nostre temps que t'invita a la reflexió mentre devores les seves pàgines.