Saint-Elme

 

Guió: Serge Lehman. Dibuixos: Frederik Peeters

Editorial: Astiberri Ediciones. (2022).

Aquest primer volum inclou les dues primeres parts d'un total de cinc que formen una història que pertany al noir més intens, plena de misteri. Tot succeïx al poble francès de muntanya Saint-Elme, que curiosament pateix una estranya plaga de ranes, i on un ventall de rars personatges crearan una trama amb la violència pròpia del gènere, i una sàvia dosi d'elements desconcertants propers al misticisme i els temes paranormals. La justa mesura per enganxar encara més al lector/a.

L'inici de la història és l'arribada al poble del detectiu Franck Sangaré, amb la seva ajudanta la senyora Dombra, per investigar la desaparició d'un jove de classe alta, una mica enganxat a les drogues, que fa tres mesos va deixar de donar senyals de vida. Des de l'inici de la narració tot agafa una velocitat de creuer enorme, i la sovint aparició de personatges estranys i tèrbols va creant una teranyina carregada d'incertesa, misteri i una violència de vegades irracional. 

Serge Lehman, escriptor francès de ciència-ficció que ja havia col·laborat amb molt d'èxit amb Peeters a l'obra "El hombre garabateado", una combinació perfecte de contes de terror i influència del manga, crea en aquesta ocasió una història molt potent del gènere negre amb tocs de màgia fosca. És fàcil d'establir certa semblança als films de David Lynch o dels germans Cohen per la nombrosa fauna de personatges rars i ambients estranys.

Els dibuixos de Peeters són molt dinàmics, amb una enorme saturació de colors en moltes vinyetes que contrasten amb altres més suaus amb l'objectiu de crear diferents ritmes i intensitats narratives.

Misteri i violència, cuinats a foc lent amb la destresa de dos cirurgians amb esmolades eines. Desitgem que el segon volum no es faci esperar massa temps.

De otro planeta

 

Guió: Grace Ellis. Dibuixos: Hannah Templer.

Roca Editorial. Sapristi. (2022)

Aquest còmic que avui comentem és una crònica en forma de suposada autobiografia de la vida de la popular escriptora estatunidenca que va escriure nombrosos thrillers psicològics. Va arribar a l'èxit amb l'adaptació cinematogràfica que va fer Alfred Hitchcock  de la seva obra "Estranys en un tren", i això li va permetre poder deixar de fer guions per a còmics de sèrie B que únicament feia per poder tirar endavant.

L'obra també ens mostra la lluita que mantenia per deixar el lesbianisme amb sessions de teràpia en contraposició amb una imparable llista de conquestes sexuals i cors trencats que anava deixant al seu pas. De fet, la novel·la "El preu de la sal" que va publicar amb el pseudònim de Claire Morgan, i que molts anys més tard va reeditar amb el seu nom i el títol de "Carol", és una història de dues dones que arriben a la felicitat, que va ser tota una bomba en el seu temps. 

La narració ens dibuixa un personatge de caràcter molt fort, difícil, una mena d'huracà que ocultava de vegades un cert menyspreu per si mateixa. També planteja la sempre dura i constant lluita per escriure en un full blanc, i la necessitat de crear una veu pròpia que pateixen tots els escriptors.

M'ha agradat molt també la tendra relació amb la seva gata Spider, a la que sempre estimarà. Una catlover. Genial.

Els dibuixos de Templer són a més de molt bonics, perfectes per descriure les emocions i aventures dels personatges. Un domini de les figures humanes i dels interiors dels diferents espais van omplint les pàgines on els grisos i els taronges són l'única referència de color. No en cal més. 

Les dues autores nord-americanes ja tenen una dilatada obra.  Ellis és la cocreadora de "Leñadoras" una sèrie que va triomfar i va rebre molts premis, i Templer a més de dibuixant també és guionista, com podem veure a la premiada sèrie "Cosmoknights". 

Un còmic d'una involuntària icona queer amb els seus problemes personals, trastorns, dubtes i defectes (un antisemitisme radical) escrit i dibuixat amb saviesa. M'ha fet descobrir l'autora de qui coneixia poc més que les seves obres que sovint et posen els cabells de punta i on moltes vegades vols que el culpable surti il·lès.

Los que quedan

 

Guió: Josep Busquet. Dibuixos: Alex Xöul.

Editorial: Ponent Mon. (2019).

L'obra és una aproximació al món infantil des de la mirada dels adults. Una combinació de thriller  i conte infantil, que dirigeix l'atenció als adults pares que queden al marge de les aventures dels nens que parteixen d'aquest món per gaudir d'extraordinàries històries de contes infantils com "Peter Pan", "Alícia al país de les Meravelles" o "El Mag d'Oz".

El protagonista és el matrimoni format per Susan i Edward. Tot funciona perfectament i la casa és un espai feliç on creix el seu fill Ben. Aquest és un dia reclutat per un ésser fantàstic, un wumple, que li demana que l'acompanyi al seu món per poder salvar-lo d'un poder terrible. Aquesta desaparició provocarà un daltabaix d'enormes conseqüències als seus pares i a la societat que els envolta. La seva tornada després d'un llarg temps, només serà l'inici d'altres viatges inesperats i el començament d'una època molt difícil de suportar. El diferent pas del temps també serà un element que encara distorsionarà més les anades i vingudes de Ben. Mentre el món va a una velocitat, Ben sembla viure a un ritme molt més lent. La diferència creixent a cada viatge encara resulta més traumàtica per a tots. 

El guió està molt ben treballat i incideix en l'angoixa dels pares i la recerca de solucions que els hi permeti poder viure amb aquestes desaparicions del seu fill. La resposta de la societat, premsa i policia també són part important de la història. Busquet també presenta el patiment i decepció que pateixen de forma inevitable tots els nens que no poden tornar a viatjar pel fet que ja són grans, han deixat de ser nens i això els impossibilita poder gaudir dels mons fantàstics que sembla haver-hi a l'altra banda d'aquesta realitat. De fet, els viatges per als nens i nenes es constitueixen com una mena de droga, i la vida en aquest món resulta avorrida i grisa compara amb els mons fantàstics on van. És difícil no empatitzar amb els protagonistes i patir amb ells tota la sèrie de desgràcies i infortunis.

En l'àmbit gràfic, Alex Xöul que és el nom artístic d'Alexandre Cañas, ens dona una classe magistral de descriure ambients per la seva enorme qualitat de colors, llums i ombres, domini de les arquitectures i espais, i coneixement de la figura humana.

Tots dos, guionista i dibuixant, han nascut a Barcelona i s'han format a la reconeguda "Escola Joso". En   tenen una carrera consolidada, i com la gran part d'artistes nacionals han hagut de buscar el mercat francès per millorar el seu horitzó.

Un còmic que resulta inquietant en alguns moments, amb una dosi gran d'intriga i misteri, i amb un final que potser sense ser tràgic, no deixa d'enfrontar-nos a l'inevitable paper decisori que té el pas del temps. En resum, una obra impecable de dalt a baix.