Jordi el mosso d'esquadra sensible

 

Autor: Chini.

Editorial: La fuga. (2020).

Jordi és un mosso d'esquadra dels que donen pals, dels antiavalots, que sempre apareix amb el seu casc reglamentari posat, estigui on estigui, viu amb sa mare i és el nen consentit de la seva tia Encarna, fan d'Amaral, de Bob Esponja, de Van Damme, del fuet i dels canelons de Sant Esteve.

Aquestes tires còmiques van néixer l'any 2013 i al llarg de les pàgines d'aquest còmic fa una sàtira dels esdeveniments i personatges que han anat constituint el present tèrbol d'aquest país, des de la crisi econòmica, el 15M, l'inici de l'independentisme o l'1-O. Una crítica mordaç de la vida política i social que moltes vegades sorprèn per la ingenuïtat d'un personatge amb una porra a la mà.

L'autor, Chini és argentí i resideix a Barcelona des de fa vint anys, té un sobrenom tan rar com és: You are so overrated. Ha creat les tires còmiques de "Jordi, el  mosso d'esquadra sensible" i "Wonderful things happen during the short life of a fly". A més de dibuixant és realitzador de vídeo i clips musicals.

Una obra que es llegeix molt de pressa, amb un somriure a la boca, que sense ser una crítica a la repressió policial, combina gags més domèstics amb algunes caricatures d'episodis que s'han fet populars per als catalans de manera poc agradable. 

Don Vega

 

Autor: Pierre Alary.

Editorial: Nuevo Nueve Editores. (2020).

El protagonista del còmic no és Diego de la Vega, l'heroi que s'amaga sota la màscara del Zorro, en aquesta ocasió n'és Don Vega, el fill d'un ric hereu que estudia a Madrid i que haurà de tornar a Califòrnia per tenir les terres de la seva família. A l'arribada veurà que un terratinent, Gómez, s'ha apoderat d'elles i que està oprimint amb el terror a tots els camperols de la zona. Alguns d'ells no cedeixen i actuen sota una màscara de llegenda com la del Zorro, Don Vega farà el mateix i canviarà la situació.

Des de 1918 existeix el personatge literari del Zorro que va crear Johnston Mc Culley, i dos anys més tard immortalitzaria el film La màscara del Zorro, protagonitzat per Douglas Fairbanks. Aquest misteriós personatge seria la inspiració a altres herois com El Coyote, El Llanero Solitario i fins i tot a Batman. 

L'autor francès dóna al còmic un ritme trepidant, ple d'acció, trets, salts, duels, emocions, que fa que la seva lectura sigui ràpida com les bales d'un revólver. El dibuix se situa entre el realisme i una certa caricatura que ja és marca de l'autor. Estem parlant d'una obra d'aventures on els dolents són molt dolents i els bons són justos i compassius, una història per gaudir de l'acció i el final feliç.

Ben acolorit i ambientat deixa de banda el tema polític que moltes vegades i altres temps es va aprofitar per justificar el colonialisme.

Una magnífica lectura de les aventures d'un heroi emmascarat. Per llegir amb crispetes (metafòricament parlant, no es tracta d'embrutar les pàgines).

Helldorado

 

Autors: Jean David Morvan i Michel Dufranne (Miroslav Dragan). Dibuixos: Ignacio Germán Noé.

Editorial: Nuevo Nueve Editores. (2021).

Al segle XVII, una illa enmig de l'oceà Atlàntic és l'escenari d'una lluita que enfronta els conqueridors espanyols amb els indígenes nadius. Totes dues tropes de combatents comandades per personatges sanguinaris, cruels i despòtics que ompliran el terra de sang i dolor. Un tercer element apareixerà per complicar més la vida a tots els habitants de l'illa, una epidèmia que sembla matar, amb terribles patiments, a quasi tots. Els metges espanyols i els xamans dels Syyanas tractaran de trobar un remei, també sense gaires preocupacions en les seves experimentacions.

S'enfronten dos mons oposats, dues civilitzacions amb costums i religions radicalment diferents, però amb la violència com a element comú. 

Una narració molt àgil i detallada de tot el patiment escrita pel francès Morvan, i el belga Dragan, tots dos amb trajectòries molt dilatades, i el dibuix ple de color de l'argentí Noé, molt conegut pel domini en el dibuix de la figura humana, especialment la femenina. En aquesta ocasió omple les pàgines de foc, fum, ganivets, amputacions, calaveres i morts, molts morts. Al còmic no hi ha bons i dolents, la bogeria rau per tot arreu.

Una obra terrible, però segurament molt propera al que va passar en la realitat de la fosca conquesta de nous horitzons que va fer una Europa amb fusells i creus.

Siempre tendremos 20 años

 

Autor: Jaime Martín.

Norma Editorial. (2020).

Una obra autobiogràfica del dibuixant en la que descriu l'Espanya dels anys vuitanta, l'època de la transició d'una dictadura a una nova etapa encara per definir. L'escenari és la perifèria de Barcelona on la violència, la lluita obrera, la drogaddicció i la pobresa tenen de contrapès la música rock, la colla d'amics, les primeres festes, el heavy metal, les noies i l'alcohol. El nostre protagonista troba en el dibuix la seva taula de salvació i l'eina per aconseguir els seus somnis.

A les pàgines d'aquesta obra veurem la importància que ha tingut la família del dibuixant, un autèntic refugi on avis, pares i germans es donen el suport necessari per tirar endavant a les èpoques més complicades. Després vindran els nens i els canvis que comporta el fet de fer-se gran.

Per una generació com la nostra, propera a la de l'autor, resulta un territori quasi familiar, amb moltes coincidències d'espais, mogudes, posicionaments i també patiments. La mort del dictador va deixar molta empremta a la població , s'obria un nou món, malgrat que les urpes del sistema franquista encara eren presents. De fet, encara hi són, ara disfressades d'altres lletres. L'inici de l'obra amb la pantalla de la televisió amb el rostre d'Arias Navarro anunciant la mort de Franco descriu a la perfecció un moment de felicitat indescriptible per a una part important de la població, especialment a Catalunya.  

A les darreres pàgines del còmic hi ha una cronologia de fets que van succeir des de l'any 1975 fins al 2014 i elements que van marcar una època com l'aparició dels cassets, el cub de Rubik, la mili i la seva fi, els cd's, algunes pel·lícules, els primers ordinadors, les Olimpíades del 92...

Tanquen l'obra algunes fotos de la vida real de l'autor amb la seva família. És notable la precisió dels dibuixos de l'autor que domina magistralment la figura humana. Aquest còmic forma part de la trilogia composta per Las guerras silenciosas, Jamás tendré 20 años, i ara, Siempre tendremos 20 años. Una meravellosa crònica històrica real, humana i detallada del nostre país al llarg dels darrers cinquanta anys que no s'amaga en el seu posicionament i opinió.

Una obra seriosa, i de vegades crua, però realitzada amb una infinita tendresa i amor per als seus protagonistes. Un autèntic elogi a la família i als amics.