L'art de portar gavardina

 

Autor: Sergi Pàmies

Editorial: Quaderns Crema. (2018).

Sergi Pàmies és un home que segueixo fa molt de temps, llegeixo els seus llibres des de fa anys i ara l'escolto sempre que puc a la ràdio, concretament a RAC 1. M'agrada el que explica i la seva manera de fer-ho. En aquesta nova obra, l'he trobat igual d'apassionat pels detalls, per la reflexió, i pel plaer de narrar, però potser l'he trobat més melancòlic, càustic i decebut. No falta la seva ironia habitual, i la fascinació per l'absurd, ni tampoc la capacitat de sorprendre el lector, tot això hi és, i ben administrat. 

L'emoció i la tendresa també són presents en els tretze contes que componen aquesta darrera obra del prolífic autor.

Sergi Pàmies va néixer a França, a Gennevilliers, a la perifèria de París. Quan els seus pares van tornar a Barcelona, va iniciar el seu aprenentatge del català, que s'ha esdevingut la seva llengua literària. Escriptor, articulista, traductor, i crític, ha rebut nombrosos premis, i compta amb una dilatada llista d'obres escrites. Moltes d'elles han estat traduïdes a moltes llengües, fins i tot al japonès.

La seva passió pels detalls i les emocions, torna a fer molt recomanable passar una bona estona amb el senyor Pàmies. 

El test

 

Autor: Sylvain Neuvel.

Editorial: Mai Més. Col·lecció Catxap. (2020).

És una novel·la molt curta, té poc més de cent pàgines. La seva escriptura en primera persona, descriu com el protagonista, l'Idir, s'enfronta a un test de ciutadania per poder pertànyer al primer món, a la Gran Bretanya. Ell vol que la seva família tingui una oportunitat de viure en pau, lluny del desastre de la seva terra. El test s'inicia amb una sèrie de preguntes absurdes que ni els anglesos podrien contestar, però l'Idir s'ha preparat a fons perquè el seu destí està en joc. Tot canviarà sobtadament, el test pren un gir inesperat quan se li concedeix el poder de decidir sobre la vida i la mort. Com decideixes quan has de triar qui viu i qui mor?, i quan no donar la resposta significa la mort de les dues persones? Una novel·la angoixant al voltant de la migració, de les fronteres, dels sense papers, de l'absurd món on vivim i que actua amb menyspreu i estupidesa, conscient del seu propi declivi. L'autor pren paper a favor dels refugiats, però de manera humana i raonada, lluny de ser un panflet.

L'autor té un doctorat en lingüística de la Universitat de Chicago, ha donat classes a l'Índia de lingüística, i ha treballat com a enginyer de software a Mont-real, però ha obtingut la fama com a autor de la sèrie: Themis Files: Sleeping Giants, Waking Gods i Only Human.

El llibre està dedicat a "la bona gent", ja és una declaració de principis, i es tanca amb una declaració en contra de l'existència dels Centres d'Internament d'estrangers, un invent infernal de les societats d'un capitalisme salvatge i excloent. Una obra sobre un futur distòpic, massa proper a la realitat.

Alma negra

 

Autor: Joseph Conrad.

Editorial: Ediciones Espuela de Plata. (2006).

Un llibre petitet de format i de nombre de pàgines, però una autèntica meravella. Les cent cinquanta pàgines són un autèntic viatge al terror. L'obra descriu el viatge del mariner Charlie Marlow que s'endinsa dins d'una selva asfixiant, remuntant un gran riu en forma de serp. L'objectiu és trobar a Kurtz, un traficant d'ivori que s'ha desentès de la seva empresa, i que s'ha convertit en una mena de déu pels indígenes. El viatge es converteix en un descens als inferns amb imatges d'un terror macabre i dantesc. La sensació de pèrdua de qualsevol referència d'espai en tot el viatge, crea una angoixa al llarg de tota la narració, i dóna una dimensió sobrehumana  i d'ubiqüitat  al monstre Kurtz.

No vaig poder allunyar-me gaire de les imatges de la pel·lícula "Apocalypse Now". El film de Francis Ford Coppola és una adaptació lliure d'aquesta obra, i d'una altra obra seva: "Al cor de les tenebres". El paper de Kurtz és una representació absoluta del mal, que interpreta Marlon Brando. És el problema de l'impacte de les imatges, que de vegades et condicionen la lectura d'una obra que hagis pogut veure al cinema.

L'escriptor polonès, nacionalitzat anglès, va ser el creador d'una nombrosa obra que combina el romanticisme i la tradició clàssica, però sense allunyar-se del realisme. Compta amb veritables icones de la literatura d'aventures com "Lord Jim", "El dol", "L'agent secret" o "Els Hereus".

Un llibre que es llegeix de principi a fi amb passió i desig de continuar un viatge al cor fosc i tenebrós de la nostra ànima negra. 

El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge

 

Autor: Haruki Murakami.

Editorial: Empúries. (2013). 

Quan de vegades tinc dubtes per iniciar una nova lectura, sempre tinc el recurs de llegir una altra obra de l'escriptor japonès. Fins avui mai m'ha decebut, és una mena de garantia literària. Els mons que crea l'autor sempre em captiven d'alguna manera o una altra.

Tsukuru Tazaki és un arquitecte de trenta-sis anys, especialitzat a dissenyar estacions de tren. Ara treballa i viu a Tòquio. A la seva ciutat natal Nagoya, hi tenia una colla de dos nois i dues noies que tenien tots ells noms de colors. Aquest petit detall ja el feia sentir diferent i sol. Quan va marxar a estudiar a la capital, va perdre el contacte amb ells, i a la tornada tot havia canviat. Ningú el volia veure. Anys més tard, coneix a la Sara, una dona una mica més gran que ell, que el farà tornar a Nagoya per descobrir què va passar. 

Un autèntic viatge del protagonista cap al seu interior, i al nucli d'un problema que ha tractat de soterrar sense èxit. L'aventura de cercar als seus antics amics constitueix una odissea que el farà créixer i veure el futur de manera diferent.

Murakami va escriure aquest llibre després de la complexa obra de 1Q84. L'autor ja compta amb una llarguíssima relació de llibres i nombrosos premis als seus setanta-un anys. Malgrat aquesta edat, l'autor continua fent esport de forma diària i ha convertit el fet de córrer en una font d'inspiració i pensament.

Una altra bona obra d'aquest autor que mai em decep. I que en siguin moltes més. Per cert, la coberta em sembla molt bona per la mateixa foto i pel que descriu.

La saga de Grimr

Autor: Jérémie Moreau.

Norma Editorial. (2020).

El jove protagonista de l'obra perd els seus pares a l'inici del relat. S'inicia aleshores un pelegrinatge per cercar algú que el pugui ajudar a créixer. Quan el troba, la desgràcia el torna a colpejar. Tota l'acció transcorre a la Islàndia del segle XVIII, un període fosc on a les desgràcies naturals, epidèmies, fam,  terratrèmols i erupcions volcàniques, se li suma el domini ferotge de Dinamarca que governa a mà de ferro el seu territori. Una narració brillant que fa llegir el còmic, pàgina darrere pàgina fins al final. 

El dibuix i tractament de les vinyetes amb aquarel·la és preciós, i li dóna una força enorme a la història, a més de fer-nos una visió quasi poètica d'un territori tan salvatge com és l'illa d'Islàndia. Les imatges de l'erupció volcànica són una meravella. Els grocs, taronges i vermells contrasten de forma impactant sobre el negre de la nit. La figura del gos que acompanya al protagonista és tota una mostra de tendresa i coratge.

L'home que recull al nen perdut li diu la frase que mourà tota l'acció: "Les riqueses moren, els parents moren, i tu també moriràs, però sé d'una cosa que no mor mai: la fama de cada home mort". 

Jérémie Moreau és un molt jove autor francès que ja compta amb un bon nombre d'obres i ha rebut premis internacionals. 

Una obra que ja descriu la injustícia dels senyors que manen i la seva cort de jutges corruptes. Una temàtica molt actual, vaja. L'obra té un final èpic, a la vegada que sorprenent. 

Aneu a voltar per aquelles terres i gaudiu de la natura més salvatge i espectacular. Una obra plena de poesia, força i color.

Lo que más me gusta son los monstruos

Autora: Emil Ferris. 

Editorial: Penguin Random House. Reservoir Books. (2018).

Curiosament, aquest còmic me'l va deixar un bon amic, i dies més tard, un altre bon amic me'l va recomanar de forma convençuda. L'extensió de l'obra em suposava un obstacle d'inici. En té més de quatre-centes pàgines, i algunes d'elles carregades de text, però davant de les recomanacions dels amics vaig decidir-me per la seva lectura. 

L'obra ens conta les aventures d'una nena de deu anys, Karen Reyes, que està fermament decidida a investigar l'assassinat de la seva veïna del pis de dalt, Anka Silverberg, una supervivent de l'holocaust nazi. Karen es dibuixa a si mateixa com una nena lloba i una gavardina d'inspector, en una mena de diari on descriu el que va passant. És una nena que viu a la ciutat fosca i perillosa de Chicago, i està fascinada per les pel·lícules de terror de sèrie B, i les revistes "pulp" de monstres.

L'obra té algunes semblances als còmics underground's americans dels anys seixanta, o al treball d'Art Spiegelman, i és una potent barreja d'una narració ben traçada, però al·lucinant, i un dibuix espectacular per la seva realització. Tota l'obra està dibuixada en pàgines de llibretes, a quadres, a línies, blanques, amb perforacions per les anelles, marcant el fet que és la protagonista infantil la que descriu tota la narració. 

Emil Ferris treballava com a dissenyadora, però als seus quaranta anys va contreure la malaltia ocasionada pel virus West Nile. Això li va provocar una paràlisi de part del seu cos, i Emil va haver d'aprendre a dibuixar amb la seva mà dreta, quan ella era esquerrana. La realització del còmic va formar part del procés llarg de rehabilitació. Ara, està treballant en una altra obra, malgrat totes les dificultats.

Una obra de sèrie negra, plena de sentiments, dolor, morts, terror i al·lucinacions. Un llibre monstruosament atractiu.

Momo

Autor: Jonathan Garnier. Dibuixos: Rony Hotin.

Norma Editorial. (2019).

Algú pot pensar veient la coberta i fullejant el seu interior, que aquesta obra és purament un conte infantil. I sí, és un conte infantil, però estem davant d'una petita peça de joieria oberta a tots els lectors amb sensibilitat de qualsevol edat. L'obra té diferents nivells de lectura i així és interessant per a tothom que vulgui gaudir d'una bona narració plena de poesia i llum.

Mirai-Chan és una nena japonesa que es va convertir en el tema d'una sèrie de fotografies de Kotori Kawashima. Aquestes imatges són un dels punts de partida de Momo. L'altre és la necessitat de descriure personalitats solitàries, estranyes i danyades. Les referències al Japó són molt presents, un país on les persones que no encaixen són especialment marginades. A l'hora de realitzar el còmic, l'autor va preferir ambientar la història a la seva Normandia i al seu temps, però de fet la narració és comú a tots els temps i llocs, i tracta temes universals com la infantesa, l'amistat i la família. 

Al final de l'obra hi ha una pàgina de referències on apareixen pel·lícules japoneses com "El Sabor del Té" i "El verano de Kikujiro", però també altres com "Billy Eliot" o "Little Miss Sunshine".  De llibres l'autor ens indica el "Go Go Monster" de Taiyo Matsumoto i "Yotsubai" de Kiyohiko Azuma, però també apareix "El pequeño Nicolás" de Goscinny i el mestre Jean-Jacques Sempé.

Jonathan Garnier és un autor amb nombrosa obra a la seva esquena, i és director editorial i artístic de la col·lecció Étincelle. Rony Hotin prové del món del cinema i els films d'animació. Aquest és el seu primer còmic, i amb poques línies i gran resolució aconsegueix un magnífic resultat a l'hora de transmetre emocions. 

Una història deliciosa d'una nena petita, Momo, que viu amb la seva àvia i que trobarà una amiga més gran en la figura de Françoise. Totes dues valentes i decidides faran camí. Una obra plena de tendresa, vitalitat i coratge amb protagonistes femenines molt potents. Una meravella.

 

En Garp segons el món

Autora: Laia Tomàs Pagés.

Editorial: Edicions Tremendes. (2019).

Aquest és un llibre rar, bonic, però molt especial en la seva escriptura. La Laia, nascuda a Roses, és filòloga clàssica, professora de secundària, correctora de català i des de molt petita escriptora. El fet d'haver nascut a l'Empordà sota l'influx de la tramuntana, sembla haver marcat aquesta obra. I no ho dic perquè l'acció passi en aquests indrets, que també, sinó per l'extraordinari personatge d'en Garp. Una persona sensible, atenta i observadora, però carregada de raons i decisió.  

L'obra és un itinerari de la vida del protagonista. Des de la seva gestació, fins a arribar a l'edat adulta. Fa una acurada descripció de la família, dels seus primers estudis,  de les amistats i de la recerca del seu futur. Un futur ple d'entrebancs, però amb la ferma decisió de millorar el món. És un llibre de lectura fàcil, malgrat tenir un vocabulari ric i extens. Una novel·la d'humor crític, tendra i divertida, que diu molt més del que està escrit. Una invitació a reflexionar al voltant del funcionament del món on vivim.

El títol és un joc de paraules amb el famós llibre de John Irving: El món segons Garp, però encara no he trobat massa la gràcia del joc. Haig de donar-li alguna volta més.

El Violeta

 

Autors: Juan Sepúlveda Sanchis i Antonio Santos Mercero. Dibuixos: Marina Cochet.

Editorial Drakul. (2018).

Aquesta obra de poc més de cent pàgines, ens mostra la repressió i persecució que van patir els homosexuals sota l'imperi feixista del dictador Franco. També, ens dibuixa amb precisió els sentiments, els actes de renúncia, la doble vida, i l'angoixa d'aquestes persones que fins i tot van ser tancades en camps de concentració com el de Tefía, a Fuerteventura. La llei de perillositat social era una arma en mans de la policia i els governants del franquisme més ranci i obtús. El paper de moltes dones que acceptaven el paper de tapadora dels seus marits homosexuals, també resulta exposat amb detall.

El protagonista, Bruno, és detingut en una batuda a la sortida del cinema Ruzafa de València i acusat del delicte de ser homosexual. Allà començarà un calvari de pallisses, interrogatoris, vexacions i empresonament del qual només sortirà per la intervenció del seu pare que torna a aparèixer  a la seva vida, després d'haver desaparegut quan era un nen. La vida de forma sorprenent, farà que Bruno acabi sent membre de la policia i pugui ajudar a l'amor de la seva vida, Julián, a fugir del país.

Una història dura, terrible que ho és encara més quan saps que està construïda sobre fets reals que van succeir en aquells temps de dictadura a Espanya.

El dibuix de Cochet és ple de tensió, accelerat, sense massa detalls, però útil a l'hora de mostrar els rostres i el dolor dels personatges. 

Una brillant narració d'un fosc passat no gaire llunyà sobre la vida i l'amor de dos homes condemnats per una societat arcaica i repressora. Una obra dura, angoixant i asfixiant en molts moments, però necessària per entendre un passat que no hauria de tornar a existir mai més.

Còmics per a un món estrany

 

Autor: Reza Farazmand.

Editorial: Bridge. (2019).

Amb un dibuix molt senzill, l'autor nord-americà ens porta la seva família de personatges estranys amb situacions encara més surrealistes, aconseguint petites històries plenes d'humor, ironia i actualitat. El còmic es divideix en cinc capítols: L'experiència humana, Criatures socials, Canvis, Un món estrany, i Opinions sobre coses. Tots ells ens parlen del món d'avui dia, de vegades temes eterns com l'amistat i l'amor, de vegades temes tan personals com els viatges espacials, l'existencialisme, o els fenòmens paranormals.

Les pàgines mostren unes vinyetes distribuïdes regularment i acolorides amb tons molt suaus i tintes planes. Les històries ocupen una o dues planes generalment, però hi ha alguna que arriba a les vuit pàgines sense perdre  el poder de la sorpresa de la situació i la reacció dels personatges.

L'autor és tota una icona al món d'internet, on té milers de seguidors a Instagram o Facebook, i on presenta totes les seves noves aventures i projectes.

Personalment haig de dir que em va sorprendre la capacitat que té l'obra per generar un somriure amb quatre gargots, com diu el mateix dibuixant.

Tanco l'entrada amb un curiós text que apareix a la contraportada del còmic: Un nen és arrestat per plagi. Un esquirol s'adapta a la societat humana comprant-se un mòbil... i una pistola. I un avi comparteix els seus records sobre internet amb la seva néta: "Internet era una xarxa enorme de milions d'idiotes. Junts, vam crear milions d'idees de merda. Va ser el renaixement de la merda. El més gran de la història".

Un còmic absurd per a temps absurds.

L'home inquiet

Autor: Henning Mankell.

Editorial: Tusquets Editors. Col·lecció: L'Ull de vidre. (2009).

No havia llegit res d'aquest autor suec que sembla ser un dels més populars i cotitzats dins de la sèrie de novel·les negres i de policies. Me'l va recomanar una de les bibliotecàries amb qui parlo sovint a la biblioteca propera a casa. Curiosament aquesta obra tanca el cicle de l'inspector Wallander, i el tanca de forma definitiva per raons que ara no diré.

En aquest llibre es presenta un policia de seixanta anys que ha fet realitat el vell somni de viure en una casa de camp amb el seu gos Jussi, i que per altra banda s'ha convertit en avi pel naixement de la Klara, una bonica nena de la seva filla Linda, que també és policia.

Tota la trama del llibre s'origina amb la desaparició del sogre de Linda, un oficial d'alt rang de la marina sueca anomenat Hakan von Enke, que no torna del seu passeig habitual. Dies més tard, desapareixerà la seva dona Louise, i totes les teories conspiratòries sortiran a la taula.

Un autèntic laberint per on l'inspector Wallander haurà de moure's, i pas a pas trobar el perquè de les desaparicions i els possibles culpables. La Guerra Freda entre els dos blocs soviètic i americà, els submarins en aigües de Suècia, i l'existència d'espies dels dos costats, convertirà tot l'assumpte en un apassionant trencaclosques.

Al llarg de la narració podrem veure la dimensió humana d'aquest policia que també s'enfronta al seu pitjor enemic, el pas del temps i una decadència generada per una vida massa dedicada al treball.

Una bona obra d'aquest autor que reparteix el seu temps entre Suècia i Moçambic, on dirigeix el teatre nacional Avenida de Maputo. És autor de nombroses novel·les i un dels dramaturgs més populars del seu país. La seva sèrie policíaca de l'inspector Wallander ha estat traduïda a trenta-set llengües, i algunes han estat adaptades al cinema i la televisió. Ha rebut nombrosos premis com el "II Premi Pepe Carvalho". Un veritable monstre de la literatura nòrdica.

M'ha sobtat especialment la manera de donar informació dels personatges i l'entorn, de forma detallada i amplia, sense alentir la narració o fer-la pesada. Un magnífic equilibri.

L'home il·lustrat

Autor: Ray Bradbury

Editorial: Males Herbes. (2019).

Aquest llibre és considerat el millor recull de contes de l'autor. En aquests relats que no passen generalment de les quinze o vint pàgines, trobem la combinació de les emocions humanes amb la tecnologia més avançada, els viatges espacials, i els somnis de conquesta de l'univers. Al llarg del llibre, trobarem històries fantàstiques que algunes d'elles semblen ser la llavor de llibres posteriors com la seva obra mestra: Farenheit 451.

Dins de l'obra trobarem un matrimoni que manté la seva rutina diària fins a les portes de la fi del món, una civilització il·luminada per l'arribada del messies que viatja de galàxia en galàxia, un grup d'exploradors caminant sota una pluja infinita, una colla d'escriptors obligats a conviure amb els monstres que han creat, o uns pares desbordats pels jocs virtuals dels seus fills.

Bradbury ha estat un dels creadors d'històries fantàstiques més influents al segle XX, i la seva obra ha deixat una empremta molt gran a nombrosos escriptors, cineastes, músics i creadors en general.

Un llibre ple de tendresa i humanitat, però moltes vegades amb personatges sota l'amenaça d'un món que els desborda i tenalla. Pura ciència-ficció del mestre nord-americà que ens va deixar l'any 2012 amb obres tan importants com "Les cròniques marcianes","Les daurades pomes del sol", "Un cementiri de llunàtics" i "Farenheit 451".

Pocs autors et faran sentir la ingravidesa de l'espai o les dimensions infinites del Cosmos com ell. Prepara't, la nau està a punt d'enlairar-se. 5, 4, 3, 2, 1, 0, ignition.... 

Yo, lo superfluo y el error

Autor: Jorge Wagensberg.

Tusquet Editores. Col·lecció Metatemas. (2009).

L'autor barceloní és Doctor en Física, i professor de Teoria dels processaments irreversibles a la Universitat de Barcelona. Ha rebut nombrosos premis, a destacar el Premio Nacional de Pensamiento y Cultura Científicos. També és el Director de la col·lecció Metatemas, i és responsable de l'Àrea de Ciència Medi Ambient de l'Obra Social de "La Caixa", on va dirigir a més el CosmoCaixa. Autor d'una desena llarga de llibres i nombrosos treballs d'investigació.

El llibre té dues parts ben diferenciades. Les primeres cent pàgines ens descriuen el treball de fusionar la ciència i la literatura. És un text dens i no apte per a lectures de pur entreteniment. 

La Ciència, on el científic ha de prescindir del seu jo (la seva identitat, les seves emocions i preferències) i concentrar-se en l'essencial i eliminar l'error ha d'enriquir-se amb la Literatura, que gira entorn de l'autor i les seves vivències, el superflu és fonamental per crear matisos i l'error literari es converteix generalment en intuïció al voltant de la realitat.

Aquest és el desig de l'autor, que alguna idea científica il·lumini algun aspecte de la condició humana, i que una anècdota personal pugui donar peu a una intuïció científica.

Aquesta primera part m'ha resultat interessant, però també una mica pesada. La descripció d'un mètode científic i les bases d'un nou gènere de literatura científica suposa certa reafirmació i valoració de molts aspectes. 

He començat a gaudir amb els cent vuit relats que hi ha a continuació ocupant les dues-centes pàgines finals. Són relats curts o molt curts carregats d'ironia, humor, sarcasme, i alguns de certa angoixa. Us destaco només uns quants per si voleu fer un tast ràpid del llibre: "Cerca de la primavera junto al lago", "La conjura", "La playa fluvial", "La tertulia", "El pianista", " María Elvira Mónica Lucía de San Nicolás de Tolentino Echavarría Restrepo Roosbelinda y Pantalamor", i tanco l'entrada del blog amb "El origen de todos los males":

Desde el amanecer, el cerebro del insecto recién nacido se pasea errático entre piedraas, flores y excrementos, mientras se considera a si mismo, permanente y exactamente, en el centro geométrico del Cosmos. Da igual que, al anochecer, el insecto ya haya muerto.

El ball

Autora: Irène Némirovsky.

Editorial: RBA La Magrana. Col·lecció Ales esteses. (2016).

Aquest petit llibre es llegeix de tirada. Les seves poques pàgines van caient una darrera de l'altra per la intensitat de la narració que va creixent fins a la darrera pàgina. Una magnífica construcció literària, àgil i precisa.

L'argument descriu com el senyor i la senyora Kampf, passats de la pobresa a l'opulència de la nit al dia, decideixen organitzar un ball de presentació dins de la societat parisenca de l'any 1920. La seva filla Antoinette, que acaba de complir els catorze anys, somia assistir-hi, però la senyora Kampf decideix que no ha de ser present al ball. L'Antoinette no dubtarà a dur a terme la seva venjança que caurà com un ganivet i revelarà la verdadera cara de cadascú.

L'autora, filla d'un ric banquer jueu ucraïnès, va ser criada per una institutriu francesa que va fer que el francès fos una segona llengua materna. Al llarg de la seva vida va parlar també el rus, el polonès, l'anglès, el basc, el finès i el jiddisch. 

Es casa amb Michel Epstein, enginyer i banquer jueu, i s'instal·len a París, on comença a publicar novel·les: "El malentès", "David Golder"  (un èxit de crítica i lectors que la projecta dins de l'elit literària) i "El Ball". Després tot es posarà molt negre amb l'arribada del nazisme que dura a la Irène primer, i després al seu marit, als camps d'extermini on moriran tots dos.

Els seus dos fills aconsegueixen fugir del terror nazi i s'enduen amb ells molta documentació de l'autora. Entre ells, trobaran la seva darrera obra "Suite Francesa", una de les seves millors creacions que va deixar inacabada.

"El ball" és una petita mostra de l'obra d'una enorme escriptora amb una capacitat creativa i literària que la va fer triomfar en un món dominat per homes. Tot un exemple.

Cero. La biografía de una idea peligrosa.

Autor: Charles Seife.
Editorial: Ellago Ediciones.Colección Las Islas. (2006).

He tornat a rellegir les dues-centes cinquanta pàgines d'aquest formidable llibre. És una obra que pot agradar a molts tipus de lectors, sens dubte, però potser cal certa fascinació per les matemàtiques, la història de la nostra civilització i també per la filosofia. 

El llibre descriu detalladament totes les passes que ha hagut de fer aquest número tan especial com és el zero per ser avui un element fonamental de la ciència.

El zero, inventat pels Babilònics fa molts segles, sempre va ser considerat com una idea perillosa per Occident pel seu concepte del buit, del rés absolut, i per la seva relació de germà amb l'altre concepte també misteriós: l'infinit. Mentre Orient el venerava i formava part de la seva religió i filosofia, Occident tractava de deixar-lo fora de joc. Unes societats que fomentaven el càlcul i l'aritmètica per fer operacions comercials no volien la perversitat d'una operació on el zero creava imatges difícils d'entendre i generava dubtes sobre tots els coneixements establerts. La qüestió del zero radica en el fet que no ens fa cap falta per realitzar les operacions de la vida quotidiana. Ningú surt a comprar zero peixos. Es tracta, en certa manera, del més civilitzat dels cardinals, i si ens veiem obligats a fer-lo servir, és únicament per l'exigència de formes elaborades del pensament. 

Als nostres dies, el zero forma part de tota la nova matemàtica, la computació i l'astrofísica. Sense ell no podem entendre ni la teoria de la relativitat, ni l'energia quàntica, Fins i tot, el concepte de zero absolut el tenim en la teoria de cordes i en el paradigma dels forats negres.

Un llibre molt ben escrit i de lectura fàcil. Potser, quan incideix en el càlcul integral, les funcions, les derivades i la quàntica, l'obra adquireix un to més exigent, però l'autor aconsegueix una exposició molt didàctica i senzilla. Torno a insistir que no és únicament un llibre per a universitaris, científics o professors. És una obra que a més explica moltes coses de la història de les religions, el poder, els pensaments filosòfics, l'economia dels pobles, i en definitiva, de la humanitat.

Contarlo para no olvidar

Autores: Mónica G. Prieto i Maruja Torres.

Editorial: 5W. Colección voces. (2017).

Aquest petit llibre el vaig trobar a la taula que hi ha en algunes biblioteques i que es nodreix de llibres que la gent diposita perquè altres lectors puguin gaudir d'ells. Porten l'etiqueta de "roda llibres". El vaig agafar i em va semblar interessant el diàleg que podia sortir entre dues periodistes que han estat a molts fronts de guerra, però amb edats molt diferents, Mónica va néixer l'any 1974 a Badajoz, i Maruja a Barcelona l'any 1943.

El llibre està dividit en cinc capítols: "Who", on les dues autores presenten a l'altra. "What", on les dues expliquen el perquè de les seves carreres, la passió per l'escriptura i el contracte emocional amb el lector. "When", aquí les dues autores expliquen el canvi que hi ha hagut a la premsa, la manca de compromís social, la responsabilitat dels mitjans, la banalitat de molta premsa. " Where", en aquest capítol les dues periodistes conversen del destí del món àrab, la seva experiència a Beirut i analitzen el desencant després de la primera il·lusió de les Primaveres Àrabs. "Why", fan una anàlisi  del masclisme a les redaccions i al carrer i la seva lluita feminista per poder contar la realitat al lector des de la seva realitat com a dones, periodistes i escriptores. 

Aquest és el segon volum de la col·lecció que ja compta amb quatre llibres. El primer va ser el diàleg entre Mikel Ayestaran i Ramón Lobo al voltant de les guerres al món. El tercer és el de Xavier Aldekoa i Alfonso Armada que parlen d'Àfrica. I el darrer entre Anna Bosch i Pablo R. Suanzes que ens fan una visió de l'Europa actual.

Un llibre que m'ha obert la porta a una col·lecció apassionant dirigida per periodistes reporters i escriptors que presenten una visió de primera mà del que ha passat al món i el nostre futur immediat en aquest planeta tan cruel i terrible per  a una gran part de la població. 

Una autèntica troballa que caldrà seguir amb atenció. La pàgina web de 5W et mostra la gran quantitat de llibres que convé llegir si volem saber molt més del que passa al nostre voltant. 

Biografia del silenci

Autor: Pablo d'Ors.

Angle Editorial. Ediciones Siruela. (2012).

"La meditació esquerda l'estructura de la nostra personalitat fins que, de tant meditar, l'esquerda s'eixampla i la vella personalitat es trenca i, com una flor, en comença a néixer una de nova. Meditar és assistir a aquest procés fascinant de mort i renaixement".

Aquest text és el que figura a l'interior de la contraportada d'aquest llibre que no és un llibre d'autoajuda, però dóna moltes pautes per viure d'una altra manera, de forma més harmoniosa i propera a la realitat. La meditació es mostra com una eina per trencar els encadenaments que provoquen les pors i els dubtes. L'autor ens descriu el seu camí en la meditació en silenci que ens porta a viure amb total atenció a tot el que ens envolta, gaudint del moment present i apropant-nos al nostre interior més profund.

Pablo d'Ors és sacerdot i escriptor, nét d'Eugeni d'Ors. Viatger incansable i ampli coneixedor del desert del Sàhara i de l'Índia, és ara un seguidor del budisme. Ha escrit contes, novel·les i assajos, i la seva literatura l'emparenta a Kafka i Kundera, però també a Hesse i Zweig. Va quedar finalista al Premi Herralde amb la seva novel·la "Las ideas puras". 

Un llibre sobre el silenci i la contemplació. Aquesta obra l'he tornada a rellegir més d'un cop i la tinc sempre a mà. La seva lectura em relaxa.  

Lo mejor de ir es volver

Autor: Albert Espinosa.

Editorial: Grijalbo. (2019).

Aquesta obra d'Espinosa ens torna a mostrar la seva escriptura característica, llenguatge planer, molt directe i amb enorme agilitat per descriure accions i personatges. No sembla difícil passar aquesta història al llenguatge cinematogràfic per la seva constitució dinàmica.

Un futur encara llunyà, 2075, on els humans tenen la possibilitat quan arriben als cent anys d'aplicar una forma de karma personal artificial i condemnar a mort a tres persones que l'hi hagin fet mal al llarg de la seva vida. L'encarregat d'aplicar el càstig és un robot, Troy, amb l'aspecte que la protagonista escull, la d'un noi de tretze anys que és la imatge del seu fill Henry en aquesta edat. La narració està escrita en primera persona per la protagonista. Tota l'acció transcorre a Barcelona i les illes de Menorca i Ischia. Resulta curiós veure la creació d'un futur on la tele-transportació és real, els robots són els nostres companys, i on tot està dominat per la tecnologia, fins i tot la forma de morir. 

L'obra treballa molt en l'anàlisi de com conformem el nostre passat i de la importància del perdó i de la relativitat de les coses. L'autor fa una descripció del canvi d'estat emocional de la protagonista i també de certa humanització del robot que al començament considera als humans com una mena de producció amb molts defectes.

Un llibre magníficament enquadernat i editat que em va arribar a les mans en forma de bonic regal. 

Una obra de fàcil lectura que es llegeix de forma quasi precipitada per conèixer el desenllaç d'una història plena de tendresa.

La variable humana

Autor: Rodrigo Martín Noriega.

Editorial: Gadir. (2012). 

Aquesta obra va guanyar el Premio de Novela Corta de la Fundación MonteLeón 2012. L'altre dia vaig anar a buscar llibres per a llegir en aquests dies de confinament i em vaig trobar aquest petit volum de cent vint-i-tres pàgines dins de la llibreria de casa. No en tinc ni idea de com ha anat a parar allà, ni com va arribar a casa. El vaig tenir a les mans un moment i va haver-hi alguna cosa que em va enganxar. I ves per on, l'he llegit en un no res i amb moltíssim interès. I m'ha semblat una troballa.

És difícil dir on podríem encabir aquesta obra. És un llibre de sèrie negra, però també és un llibre de filosofia i matemàtiques. 

L'argument planteja la investigació d'un jove matemàtic, Jhon Farrell,  amb un domini de les matemàtiques que frega l'absoluta perfecció de forma natural, com si fos un arquer zen que sap que la sageta arribarà a la diana perquè és el seu destí. Aquest prodigi ha arribat al mateix punt en una investigació matemàtica que una antiga eminència, Alfred Keitel, que va deixar els seus darrers estudis sobtadament. En aquesta equació també hi és el professor de càtedra de Jhon, Samuel Bates. 

És possible compondre una peça de música per ordinador com si l'hagués escrit Chopin?, és possible calcular totes les variables d'un sistema tancat?, i aquest sistema pot ser la vida de les persones que tenim al voltant? L'obra va agafant velocitat des del principi i no es deté fins a un final rodó.

Rodrigo Martín Noriega és llicenciat en Història de l'Art, i especialista en Teoria i Estètica de la Cinematografia. Ha guanyat diferents premis literaris com el que va guanyar amb aquesta obra, i també el Premio Miguel Delibes amb l'obra "Relatos sobre las demás cosas". L'any passat va publicar "Wisconsin" amb molt bona acollida pels lectors i crítica.

Com diu Bertrand Russell: "Les matemàtiques  posseeixen no només la veritat, sinó la suprema bellesa, una bellesa freda i austera, com una tomba".

Un bon llibre que es llegeix de tirada. 

La ignorancia

Autor: Milan Kundera.

Editorial: Tusquets Editores. (2000).

L'autor va ser conegut a tot el món per la seva obra més famosa: "La insostenible lleugeresa del ser" l'any 1984, i per un recull previ de petits relats amb el títol de: "Amors ridículs" de l'any 1968, però que es va editar en castellà un any més tard del seu èxit mundial. La seva obra també va comptar amb l'ajut de la pel·lícula que va dirigir Philip Kaufman, i protagonitzada per Daniel Day-Lewis i Juliette Binoche, que va obtenir nombrosos premis. Vaig llegir aquesta obra fa més de vint anys i si haig de dir la veritat, el cert és que la recordo de forma fragmentària i amb poca claredat. 

Passat un temps i després d'escriure les obres: "La immortalitat","La lentitud" i "La identitat", Kundera construeix una obra plena de diferents capes i ritmes que es van superposant i cobrint. No és només una història d'un home i una dona que es troben al seu país natal, l'antiga República Txeca, després de vint anys i fugint del comunisme. És molt més. El llibre és una profunda immersió en el tema de les emigracions, siguin voluntàries o imposades. En el fet d'abandonar tot el que tens i marxar lluny. "L'Odissea" d'Homer apareix com a principal referent d'aquest viatge i la importància de l'enyorança com a motor per a la tornada. L'anàlisi d'aquesta obra que apareix dins de la narració resulta molt interessant. També van intervenint temes com l'oblit, l'amistat, la solitud, la memòria i la ignorància, que creen la geografia emocional per on transiten els protagonistes.

Resulta atractiva la narració a dues veus que es van alternant per a la construcció de la història i que li donen molta agilitat a l'obra.

Un llibre amb molt de contingut i idees, però àgil, fresc i amb una càrrega d'erotisme important. 

El buda de los suburbios

Autor: Hanif Kureishi. 

Editorial: Anagrama. (1991).

Hanif Kureishi, d'origen pakistanès, va néixer i viu a Anglaterra. Va estudiar filosofia al King's College de Londres, on va començar a escriure obres teatrals. Va guanyar el premi George Devine Award amb l'obra "Outskrit". Es va fer mundialment famós amb el guió de la pel·lícula "La meva preciosa bugaderia" que va ser nominat per a l'Oscar l'any 1984. Tres anys més tard va fer el de "Sammy i Rosie s'ho munten". S'inicia com a novel·lista amb "El buda de los suburbios" i guanya el premi "Withbread" com a escriptor novell. Des d'aleshores, ha escrit un seguit de novel·les i diverses col·leccions de contes i llibres d'assaig. L'autor és Comanador de l'Ordre de l'Imperi Britànic, i també Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres. Actualment, és professor d'Escriptura Creativa a la Universitat de Kingston.

El llibre ens relata amb un llenguatge planer l'adolescència de Karim, un adolescent d'origen pakistanès com el mateix autor, que viu en el Londres multiracial i caòtic dels anys setanta, quan encara quedaven restes del moviment hippy i començava a arribar el punk. A l'obra hi apareixen temes com la diversitat racial, la lluita de les classes socials, la diferència de l'extraradi enfront del centre de les ciutats, l'ambigüitat sexual, el consum de drogues, i una aproximació molt interessant al món del teatre, que inclou els càstings, els assajos, les estrenes, el productor i tot el conjunt d'emocions, pors, enveges i decepcions.

Una obra interessant plena d'humor àcid, perversió i també tendresa que va revolucionar el panorama literari pel seu atreviment salvatge en atrevir-se a entrar en temes tabú, oblidats i ignorats. L'obra arriba a les meves mans de la ma d'una bona amiga, també jove escriptora.  

La misión de Alou. Una maternidad roja.

Autor: Christian Lax.

Editorial: Ponent Mon. (2019).

Aquest còmic és una obra brillant. La narració està perfectament realitzada, i descriu l'acció amb detall, intensitat i dramatisme. La realitat que mostra és cruelment certa, una veritat que fereix i que tenim molt a prop. Les il·lustracions són una meravella, tant les figures humanes, com les arquitectures o paisatges estan molt ben tractats, i la llum i les ombres donen una imatge real, al mateix temps que atractiva. Totes les pàgines són plenes de vinyetes en diferents tons de grisos, exceptuant quan apareix l'escultura de la Maternitat que destaca per la seva vermellor.

L'obra descriu el viatge del jove protagonista, Alou, un recollidor de mel. Per indicacions del xaman de la terra del País Dogon, el noi farà, des del seu Mali fins a la capital de França, París, un periple ple de perills. I la raó serà portar una petita escultura en fusta de caoba que representa una maternitat, al museu del Louvre. El viatge el farà passar tota mena de dificultats que inclouen un arriscat episodi en una pastera creuant el mediterrani, i totes les dificultats que suporten els immigrants en el seu intent d'entrar a Europa.

A l'obra podem trobar una crítica ferotge a aquesta societat individualista i consumista, però també a l'amenaça jihadista i al terror que suposa aquest per moltes terres africanes.

El còmic va ser editat a França pel Museu del Louvre, i aquest apareix com la meta del difícil viatge del protagonista. 

Una lectura intensa, dramàtica en molts moments, que no et deixa indiferent i que reflecteix una realitat terrible. Com a curiositat, dir que l'autor va patir un atropellament per un cotxe quan ell anava amb la seva bicicleta. Li quedaven encara moltes pàgines per acabar la narració i el dur treball de rehabilitació li va servir també per apropar-se al patiment de tots aquells que han de deixar el seu país i intentar arribar a un nou horitzó.

Siete breves lecciones de física

Autor: Carlo Rovelli.

Editorial: Anagrama. Col·lecció Argumentos. (2016).

Carlo Rovelli, científic de perfil humanista, ens explica de manera fluida i apassionada  temes tan complexos com la teoria de la relativitat d'Einstein, la mecànica quàntica, l'arquitectura de l'Univers, les partícules elementals, la gravetat  quàntica, els forats negres, la naturalesa del temps, i el nostre lloc dins d'aquest món. Ho fa amb set lliçons de forma amena, clara i entenedora, però amb rigor i obrint un ventall d'idees per a la reflexió. 

L'autor és un dels fundadors de l'anomenada "gravetat quàntica de bucles", membre de l'Institut Universitari de França, de l'Acadèmia Internacional de Filosofia de la Ciència, i Responsable de l'Equip de gravetat quàntica del centre de Física Teòrica de la Universitat d'Aix-Marsella. És autor de nombrosos treballs científics i dues monografies sobre la gravetat quàntica de bucles.

És una obra de cent pàgines plena de ciència i humanitat, que en algun moment pot provocar cert vertigen quan veus que la Terra és un planeta qualsevol, d'un sistema Solar qualsevol, d'una galàxia qualsevol dels milions de milions de galàxies que hi ha a l'Univers que coneixem. I tanmateix cadascú som un individu únic i especial. Una lectura àgil i clara fan d'aquest llibre una bona eina per avançar en la concepció de l'enteniment d'on vivim i què fem aquí.

La chica inclinada

Autor: Benoît Peeters. Dibuixos: François Schuiten.

Norma Editorial. (2005).

No sé gaire per on començar. Aquest còmic ja té quinze anys, i potser el pas del temps ha minvat una mica la seva potència i màgia, però encara i així resulta una obra magnètica, un clàssic ple d'idees i conceptes valents.

Després d'una visita a un parc d'atraccions amb la seva família, la jove Mary pateix un rar fenomen que fa que estigui inclinada per no perdre l'equilibri. Els seus pares consideren que per la seva cura, el millor que poden fer és interna-la en un col·legi especial. Ella fugirà i trobarà refugi en un circ, on aconseguirà feina com funambulista. Una persona li dirà que haurà d'anar a veure al científic Wappenclorf per resoldre la seva particular inclinació. I no explico més.

Resulta curiosa la combinació de tres narracions diferents que avancen al mateix temps, però separades aparentment. Una d'elles, a més, està presentada amb imatges fotogràfiques i text al peu de les fotos. Resulta una labor interessant observar tot el treball gràfic al voltant de les arquitectures reals i fantàstiques que apareixen a les pàgines d'aquesta obra que forma part de la sèrie "Las ciudades oscuras". Aquesta sèrie consta fins avui de tretze volums, i és una obra monumental d'aquests dos creadors que van començar a treballar junts l'any 1980. 

François Schuiten ha dibuixat moltíssimes obres i hi ha col·laborat amb diferents guionistes, destacant Claude Renard, el seu germà Luc i Benoît Peeters. Ha dibuixat cartells, serigrafies, segells, pel·lícules d'animació i escenografies per espectacles i exposicions. Va rebre el Premi Gran Prix d'Angoulême pel conjunt de la seva obra. És considerat un dels millors creadors belgues.

Benoît Peeters és un escriptor parisenc que ha treballat en molts gèneres, novel·les, assajos, biografies, foto-novel·les, teatre radiofònic,  i guionista al cinema i televisió. És un especialista en Hergé del que ha publicat dos llibres d'assaig. També ha escrit sobre Hitchcock, Paul Valery, i Nadar.

La seva col·laboració amb el seu amic personal Schuiten és una pedra angular en la història del còmic europeu. Ha treballat amb altres dibuixants com Alain Goffin, Anne Baltus i Frédéric Boilet. 

Una obra sorprenent i atractiva que forma part d'un tot de dimensions gegantines, i que ha marcat a molts autors al llarg de molts anys després de la seva publicació.

Los que quedan

Autor: Josep Busquet. Dibuixos: Alex Xöul.

Editorial: Ponent Mon. (2019).

Extraordinària narració de la part sempre oblidada dels viatges dels nens i nenes que van a llunyanes terres de fantasia per enfrontar-se a perills i monstres fantàstics, la narració d'aquella realitat que viuen els pares d'aquests petits herois quan ells marxen.

Una nit, Ben marxa a un regne màgic per salvar-lo d'un perill terrible, però el que és el somni d'un nen es transforma en un malson per als pares, el matrimoni Hawkins. Ells es converteixen en el centre de tots els rumors al vecindari, tothom desconfia d'ells, i es convertiran en els principals sospitosos de la policia per la desaparició del seu fill. Però un dia Ben torna. Així comença una història apassionant, perfectament descrita i plena de detalls. Una narració que t'enganxa a les pàgines de forma sostinguda fins al final del còmic, sense perdre en cap moment la tensió i el ritme.

Els dibuixos acompanyen  molt bé al text, hi ha un magnífic treball en les figures humanes i no humanes, de la mateixa manera que en l'arquitectura i paisatge que envolta als personatges. La gama de colors és suau, sense estridències, donant una sensació de realitat. Un bon estudi de la llum i les ombres en totes les vinyetes.

Josep Busquet és un dibuixant i guionista de còmics format a l'escola Joso on va començar a publicar els seus propis fanzins. Treballa professionalment des de l'any 1996 i ha rebut el Premi Toutain com a millor autor revelació l'any 2008. És redactor a la revista El Jueves i té una secció al canal de You Tube sobre jocs de taula fantàstics i de rol, on fa vídeos d'humor sobre aquest món. Ha col·laborat amb nombrosos dibuixants.

Alex Xöul, és a dir Alexandre Cañas, és un dibuixant i il·lustrador infantil que també es va formar a l'escola Joso, on ja va conèixer a Busquets amb el que ha fet moltes col·laboracions, destacant "Alphonsino" a la revista Amaníaco, i "Arquitectura para principiantes" a Dolmen. Va obtenir per "Los que quedan" el Premi Maurice Petitdidier 2019, Coup de Coeur del jurat per àlbum en francès publicat a l'estranger per un autor no canadenc.

Si voleu gaudir d'una història apassionat i d'uns dibuixos molt ben executats, no deixeu escapar aquest còmic. No et deixarà indiferent. Una bona enquadernació i edició per una molt bona obra.

Macanudo

Autor: Liniers (Ricardo Siri).

Editorial: Reservoir Books. (2019).

Aquest llibre porta el nom de "Las pequeñas cosas", i com els altres catorze volums, fins al dia d'avui, de Macanudo, està format per les tires diàries que l'autor va publicar al diari La Nación d'Argentina des de l'any 2002. Totes les pàgines estan plenes dels seus curiosos personatges: els follets, les ovelles, els pingüins, el misteriós home de negre, la pensativa Enriqueta, el seu gat Fellini, el petit ós de peluix Madariaga, i uns quants més absolutament delirants com la Vaca Cinèfila. 

Algunes persones consideren a l'Enriqueta de Liniers com la successora de la Mafalda del dibuixant Quino dels anys seixanta. L'humor d'aquest dibuixant és fresc, intel·ligent i innocent, malgrat que no deixa de ser una crítica a molts aspectes de la societat moderna. A més de la sèrie Macanudo, Liniers ha dibuixat moltes altres aventures de l'Enriqueta, i altres llibres amb el seu humor ple de girs inesperats, sorprenents, que provoquen el somriure, les ganes de seguir llegint i l'oblit momentani de les preocupacions. Haurien de ser considerats com a llibres terapèutics en aquest món tan atrafegat. 

Massa boira i altres contes

Autor: Manuel de Pedrolo.

Editorial La Mar de Fàcil. (2019) 

Aquest és un petit llibre de poc més de cent pàgines, que conté nou contes d'un dels autors més populars catalans, Manuel de Pedrolo. Va ser un escriptor prolífic que va publicar més de 128 obres, i la dimensió d'aquesta obra gegantina potser va ser eclipsada per la seva obra més famosa: "Mecanoscrit del segon origen". Va escriure en tots els gèneres: narrativa, poesia, teatre i contes. També va ser un dels escriptors més perseguits pel Franquisme.

En aquesta petita obra trobem dos contes de ciència-ficció, tot un referent d'ell, dos amb gir inesperat i sorprenent, i altres cinc carregats de molta tendresa, també una característica d'aquest autor.

Tot un encert la publicació d'aquest nou fragment de l'obra de Pedrolo, que va lluitar per una Catalunya d'esquerres i independentista en els anys dificils del postfranquisme més ranci. Va morir l'any 1990 a setanta-dos anys i una trajectòria impressionant.

Las lobas

Autor: Flore Balthazar.

Editorial: Ponent Mon. (2018).

L'escenari d'aquesta obra és la Bèlgica de la Segona Guerra Mundial, i la protagonista és Marcelle Balthazar, una adolescent d'un poblet rural de poc més de vint-i-cinc mil habitants, La Louvière. Ella, com la seva família, amics i veïns van haver de sobreposar-se a l'ocupació nazi. Afortunadament, molt pocs lectors hauran viscut la terrible situació de veure com ocupen la teva terra uns soldats d'un altre país i el canvi d'absolutament totes les referències que marcaven la vida fins aquell moment.

L'autora construeix aquesta narració per un diari que va anar escrivint la protagonista, que va ser en la vida real la seva àvia. El relat barreja realitat i ficció, però no deixa de ser un testimoni d'aquell calvari. Així narra tots els esdeveniments com els viu una adolescent normal davant d'una situació extraordinària.

És curiosa la metàfora dels llops que fa servir l'autora per descriure els exèrcits i la seva lluita pel territori. Molt encertada. Tots són llops, ni bons ni dolents, llops. A la narració també fa una diferenciació en el tractament que dóna als soldats de tropa, davant dels comandaments i líders. Els soldats no deixen de ser peces d'una maquinària perversa.

El dibuix s'allunya una mica del preciosisme i polida estètica de molts autors belgues i simplifica moltes línies, centrant l'atenció més en els personatges que en els fons. L'important per l'autora és descriure les emocions i sentiments de les persones que de sobte es veuen involucrades en una guerra i han de decidir si intenten acceptar els invasors o passar a la Resistència.

Un bon còmic que descriu una etapa molt fosca de la nostra història vista des dels ulls d'una noia adolescent plena de vida, alegria i somnis que no dubtarà en col·laborar amb aquells que no abaixen el cap. L'alegria per la derrota dels alemanys i l'arribada de les tropes aliades està magníficament descrita i emociona al lector més temperat.

L'obra té una edició i enquadernació impecables, bona feina la d'aquesta editorial.