Autor: Haruki Murakami.
Editorial: Empúries. (2013).
Quan de vegades tinc dubtes per iniciar una nova lectura, sempre tinc el recurs de llegir una altra obra de l'escriptor japonès. Fins avui mai m'ha decebut, és una mena de garantia literària. Els mons que crea l'autor sempre em captiven d'alguna manera o una altra.
Tsukuru Tazaki és un arquitecte de trenta-sis anys, especialitzat a dissenyar estacions de tren. Ara treballa i viu a Tòquio. A la seva ciutat natal Nagoya, hi tenia una colla de dos nois i dues noies que tenien tots ells noms de colors. Aquest petit detall ja el feia sentir diferent i sol. Quan va marxar a estudiar a la capital, va perdre el contacte amb ells, i a la tornada tot havia canviat. Ningú el volia veure. Anys més tard, coneix a la Sara, una dona una mica més gran que ell, que el farà tornar a Nagoya per descobrir què va passar.
Un autèntic viatge del protagonista cap al seu interior, i al nucli d'un problema que ha tractat de soterrar sense èxit. L'aventura de cercar als seus antics amics constitueix una odissea que el farà créixer i veure el futur de manera diferent.
Murakami va escriure aquest llibre després de la complexa obra de 1Q84. L'autor ja compta amb una llarguíssima relació de llibres i nombrosos premis als seus setanta-un anys. Malgrat aquesta edat, l'autor continua fent esport de forma diària i ha convertit el fet de córrer en una font d'inspiració i pensament.
Una altra bona obra d'aquest autor que mai em decep. I que en siguin moltes més. Per cert, la coberta em sembla molt bona per la mateixa foto i pel que descriu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada