Autor: Jérémie Moreau.
Norma Editorial. (2020).
El jove protagonista de l'obra perd els seus pares a l'inici del relat. S'inicia aleshores un pelegrinatge per cercar algú que el pugui ajudar a créixer. Quan el troba, la desgràcia el torna a colpejar. Tota l'acció transcorre a la Islàndia del segle XVIII, un període fosc on a les desgràcies naturals, epidèmies, fam, terratrèmols i erupcions volcàniques, se li suma el domini ferotge de Dinamarca que governa a mà de ferro el seu territori. Una narració brillant que fa llegir el còmic, pàgina darrere pàgina fins al final.
El dibuix i tractament de les vinyetes amb aquarel·la és preciós, i li dóna una força enorme a la història, a més de fer-nos una visió quasi poètica d'un territori tan salvatge com és l'illa d'Islàndia. Les imatges de l'erupció volcànica són una meravella. Els grocs, taronges i vermells contrasten de forma impactant sobre el negre de la nit. La figura del gos que acompanya al protagonista és tota una mostra de tendresa i coratge.
L'home que recull al nen perdut li diu la frase que mourà tota l'acció: "Les riqueses moren, els parents moren, i tu també moriràs, però sé d'una cosa que no mor mai: la fama de cada home mort".
Jérémie Moreau és un molt jove autor francès que ja compta amb un bon nombre d'obres i ha rebut premis internacionals.
Una obra que ja descriu la injustícia dels senyors que manen i la seva cort de jutges corruptes. Una temàtica molt actual, vaja. L'obra té un final èpic, a la vegada que sorprenent.
Aneu a voltar per aquelles terres i gaudiu de la natura més salvatge i espectacular. Una obra plena de poesia, força i color.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada