La vida

Autor: Tyto Alba.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2016).

Aquesta obra ens descriu l'amistat entre dos joves artistes, Pablo Ruiz Picasso i Carles Casagemas a la Barcelona, Màlaga i París de principis del segle XX. Tots dos queden fascinats i atrets per la personalitat de l'altre i es constitueixen com una de les parelles d'amistat més curioses de la història de la pintura. El pas del temps anirà fent malbé aquesta amistat per la supèrbia creixent de Picasso i per l'aparició de Germaine, una noia molt lliberal que enamora de forma esbojarrada a Casagemas.

La història d'amor impossible portarà a l'artista al suïcidi i provocarà una profunda depressió a Picasso que iniciarà la seva etapa blava amb un retrato del seu amic mort. Aquest perióde l'acabarà realitzant una altra pintura del seu amic que porta el títol de Vida.

La narració és fluida, ben explicada, amb naturalitat i senzillesa, però per a mi, el que fa especial aquesta obra és la seva realització pictòrica. Les aquarel·les de Tyto Alba van apareixent a cada pàgina descrivint la vida als carrers, les tavernes carregades de fum, els matins plens de boira, amb una cuidada tasca d'ambientació i caracterització d'aquells temps.

És la història d'un guanyador i la d'un perdedor que podia haver-se quedat a casa, gaudint de la bona posició social i econòmica de la seva família i que per contra, va voler marxar a París ajudant al seu amic i col·lega Picasso que aconseguiria l'èxit i la fama en poc temps.

Un còmic carregat de bona pintura i que ens explica una història del destí de dos artistes amb finals oposats. Les dues cares de la Vida.

La soledad de las promesas

Autor: Francesc Reina.

Ediciones Vitruvio. (2014).

Fa uns anys que tinc aquest llibre. El vaig comprar a la "Casa del Llibre" dies després d'anar a la seva presentació. L'acte de l'autor va ser davant d'un reduït grup d'amics, coneguts i col·legues. Una breu introducció i una lectura d'algun poema va conformar dita presentació. Un dia fred i poc amistós a la Facultat de Filologia, a la plaça Universitat de Barcelona l'any 2015.

Ahir, remenant llibres a una unitat domèstica de les prestatgeries més famoses i venudes del món, la Billy d'Ikea, va aparèixer aquest llibre que havia perdut de vista. L'havia cercat alguna vegada, però sense èxit.

L'he tornat a llegir. Són seixanta pàgines. I m'ha tornat a agradar. La poesia del Francesc és un producte rar. Sembla més dirigit a les vísceres que a les neurones. Totes les seves lletres semblen haver respirat soledat, escepticisme, cinisme i una dosi de bon alcohol. Les dones també hi són, però com a éssers fugissers. Els espais són urbans, però pertanyen a aquells espais intermedis, de vegades sense nom, aquell extraradi, aquella perifèria sense solució. Fa fred, el confort va marxar.

L'escriptura en castellà de Francesc té, al meu entendre, molta més càrrega, molta més dimensió humana, més carnalitat. En català el trobo més artificial, més fred, més alambinat.

Vaig conèixer al Francesc fa anys. Ell jugava de central i jo era el porter de futbol d'un equip molt singular, hi havia dos economistes, un professor de secundària, dos actors, un activista, un professor de cinema... No era un equip extraordinari, però sens dubte era l'equip més llegit de la lliga en la qual jugàvem. De llarg.

Amb el David i el Francesc vam fer coses boniques com exposicions, presentacions, un vídeo i algun catàleg. Molt divertit tot plegat. Tots tres érem força poli-patètics. 

Ha passat el temps i he perdut el contacte amb els dos. Un per pèrdua de les seves dades actuals, l'altre per un cert distanciament ideològic en aquests temps convulsos. Fóra bo que algun dia pugui recuperar i enfortir la relació amb ells un altre cop. 

Un llibre per llegir a la nit, quan cau la llum i el silenci comença a guanyar la batalla contra el soroll de les nostres vides. 

¡Salud!

Autor: Philippe Thirault. Dibuixos: Nadar

Editorial: Astiberri. (2018).

Després de ser autor i dibuixant en les dues seves darreres obres, "Papel Estrujado" i "El mundo a tus pies", Nadar es posa a dibuixar per al novel·lista i guionista francès Thirault, autor de més de 50 obres i que ha treballat amb Steve Cuzor, Manuel García i molts d'altres.

Amb un dibuix que recorda el grafisme i les imatges dels anys setanta, Nadar ens torna a sorprendre sense perdre el seu segell d'identitat. Els colors aquesta vegada són llampants, amb molt de contrast.

La història, basada en fets reals, ens narra com el protagonista, Antoine, abandona França per anar a una Espanya Franquista, plena de sordidesa, i on la dictadura encara mou els seus tentacles en la foscor. A la seva arribada a la Corunya, obre un restaurant al centre de la ciutat que es converteix en un èxit immediat. Tot fa pensar que les coses ja no poden anar malament, però l'alcohol, la supèrbia, un cercle familiar on no encaixa, i no conèixer els mecanismes per sobreviure en aquells temps de policia corrupta i brutal, porten el negoci al desastre i al protagonista a la més absoluta solitud i misèria.

Una obra dura, molt crítica social i políticament, i que ens dibuixa una baixada als inferns ben carregada d'alcohol. De vegades una mala decisió ens porta a prendre una altra pitjor i així successivament fins a caure. La manca de perspectiva barrejada amb la inconsciència creen un còctel atractiu d'entrada, però amb un regust molt amarg.