Un policía en la luna

Autor: Tom Gauld.

Editorial: Salamandra. Graphic. 2017.

Aquesta divertida obra ens presenta a un policia que treballa a la Lluna. Fa anys feia investigacions complicades, i la seva activitat era emocionant, però ara el nostre heroi només resol assumptes domèstics com buscar un gos que ha perdut una iaia, portar a casa de tornada a una adolescent, o portar un robot que ha fugit del Museu de la Lluna. Les seves rondes pel satèl·lit són cada vegada més curtes i rutinàries, molta de la gent que hi va venir ja han buscat nous horitzons. La Lluna ja no és el que era.

Amb aquestes coordenades, l'autor ens planteja petites situacions plenes de tendresa, humor i certa melancolia. Apareixen els sentiments humans carregats de desitjos, frustracions, i solitud enmig d'un panorama desèrtic i sense vida. L'humor intel·ligent de l'autor fa que la lectura d'aquest còmic sigui agradable i àgil, però sempre deixa oberta certa càrrega de reflexió sobre les dificultats de viure. L'absurd de certes coses i comportaments també és present en aquesta comèdia trista de ciència-ficció.  

Dibuixat en dos tons, blau ultramar i negre, sobre blanc, Tom Gauld ens mostra la seva mestria per la senzillesa del seu dibuix. Senzill, però potent, quasi hipnòtic. Noranta-quatre pàgines per gaudir d'un viatge per la Lluna.      

La Familia Addams y otras viñetas de humor negro

Autor: Charles Addams.

Editorial: Valdemar. El Club Diógenes. 2009.

Vaig tenir la fortuna de poder veure, quan era més jove, una sèrie en blanc i negre que donaven per la televisió que portava el nom de La Familia Addams. Allà vaig conèixer els seus personatges principals: Morticia, Gómez, Miércoles, Fétido o Cosa, i el Tio Lucas. Em semblava, ja aleshores, que em trobava davant d'una cosa molt especial, un producte divertidament sinistre i que anava en contra de molts valors preestablerts. Reconec que no era una sèrie que veiés molta gent, però per això mateix es va convertir en una producció de culte. 

Les primeres vinyetes d'Addams van aparèixer al The New Yorker l'any 1937, tres anys més tard va ingressar en plantilla i va publicar amb regularitat els seus dibuixos fins a l'any de la seva mort l'any 1988. En total més de mil tres-centes petites històries resumides en una vinyeta. Un prodigi de síntesi.

Al llarg de la seva vida es van publicar una dotzena de llibres recopilatoris. En 1991 va aparèixer un recopilatori amb el nom  de The World of Charles Addams i que serveix de base per al llibre que ara hem tingut entre les mans.

En algunes de les vinyetes veiem als membres de la Familia Addams en passatges de la seva fascinant vida, en altres apareixen històries on les persones es veuen submergides en situacions sorprenents, quasi surrealistes, delirants de vegades. És enorme el que pot explicar l'autor en un sol dibuix de totes les nostres vides, pors, patiments, sentiments. La seva càrrega d'humor negre, morbositat, i aire macabre són presentats de forma exquisida, elegant, amb una naturalitat que et sorprèn.

Al llarg del llibre podem gaudir a més d'històries més evidents, d'algunes més subtils que demanen més atenció a tots els detalls del dibuix i que provoquen un somriure maliciós quan descobreixes la càrrega de dinamita que ens ha deixat l'autor. Charles Addams, un creador molt divertit de la foscor .   

Los ojos del gato

Guió: Alejandro Jodorowsky. Dibuix: Jean Giraud (Moebius).

Norma Editorial. 2010. 

Una obra d'aquests dos monstres, Jodorowsky i Moebius, ha de ser com a mínim una obra d'art. Aquesta ho és. Una altra cosa és la sensació que et deixa quan te'n adones de que les seixanta pàgines que té aquesta història te les has menjat en poc més de quatre minuts en una primera lectura. En vols més, vols gaudir més d'aquest relat força terrorífic que succeeix en una tremenda escenografia característica dels espais de Moebius situats en un temps sense definir, un futur amb moltes empremtes i ferides d'un passat industrial. Una arquitectura imaginada rara i familiar al mateix temps.

Els personatges, cruels i absurds, es mouen en un món implacable condemnat al fracàs.  

La narració resulta molt explícita, molt clara, però no sabem per què passa el que passa, ni de fet té això massa importància. Tot apareix com si ho haguéssim tingut davant, però no ho haguéssim sabut veure, interpretar.

Un relat impactant, misteriós i fosc, proper als mons de Lovecraft, dibuixat de forma magistral en dos tons de sèpia que ens deixen a cada pàgina autèntics quadres. Una obra que es llegeix en pocs minuts, però que se't queda dins molt de temps. Autèntica màgia.