El ball

Autora: Irène Némirovsky.

Editorial: RBA La Magrana. Col·lecció Ales esteses. (2016).

Aquest petit llibre es llegeix de tirada. Les seves poques pàgines van caient una darrera de l'altra per la intensitat de la narració que va creixent fins a la darrera pàgina. Una magnífica construcció literària, àgil i precisa.

L'argument descriu com el senyor i la senyora Kampf, passats de la pobresa a l'opulència de la nit al dia, decideixen organitzar un ball de presentació dins de la societat parisenca de l'any 1920. La seva filla Antoinette, que acaba de complir els catorze anys, somia assistir-hi, però la senyora Kampf decideix que no ha de ser present al ball. L'Antoinette no dubtarà a dur a terme la seva venjança que caurà com un ganivet i revelarà la verdadera cara de cadascú.

L'autora, filla d'un ric banquer jueu ucraïnès, va ser criada per una institutriu francesa que va fer que el francès fos una segona llengua materna. Al llarg de la seva vida va parlar també el rus, el polonès, l'anglès, el basc, el finès i el jiddisch. 

Es casa amb Michel Epstein, enginyer i banquer jueu, i s'instal·len a París, on comença a publicar novel·les: "El malentès", "David Golder"  (un èxit de crítica i lectors que la projecta dins de l'elit literària) i "El Ball". Després tot es posarà molt negre amb l'arribada del nazisme que dura a la Irène primer, i després al seu marit, als camps d'extermini on moriran tots dos.

Els seus dos fills aconsegueixen fugir del terror nazi i s'enduen amb ells molta documentació de l'autora. Entre ells, trobaran la seva darrera obra "Suite Francesa", una de les seves millors creacions que va deixar inacabada.

"El ball" és una petita mostra de l'obra d'una enorme escriptora amb una capacitat creativa i literària que la va fer triomfar en un món dominat per homes. Tot un exemple.

Cero. La biografía de una idea peligrosa.

Autor: Charles Seife.
Editorial: Ellago Ediciones.Colección Las Islas. (2006).

He tornat a rellegir les dues-centes cinquanta pàgines d'aquest formidable llibre. És una obra que pot agradar a molts tipus de lectors, sens dubte, però potser cal certa fascinació per les matemàtiques, la història de la nostra civilització i també per la filosofia. 

El llibre descriu detalladament totes les passes que ha hagut de fer aquest número tan especial com és el zero per ser avui un element fonamental de la ciència.

El zero, inventat pels Babilònics fa molts segles, sempre va ser considerat com una idea perillosa per Occident pel seu concepte del buit, del rés absolut, i per la seva relació de germà amb l'altre concepte també misteriós: l'infinit. Mentre Orient el venerava i formava part de la seva religió i filosofia, Occident tractava de deixar-lo fora de joc. Unes societats que fomentaven el càlcul i l'aritmètica per fer operacions comercials no volien la perversitat d'una operació on el zero creava imatges difícils d'entendre i generava dubtes sobre tots els coneixements establerts. La qüestió del zero radica en el fet que no ens fa cap falta per realitzar les operacions de la vida quotidiana. Ningú surt a comprar zero peixos. Es tracta, en certa manera, del més civilitzat dels cardinals, i si ens veiem obligats a fer-lo servir, és únicament per l'exigència de formes elaborades del pensament. 

Als nostres dies, el zero forma part de tota la nova matemàtica, la computació i l'astrofísica. Sense ell no podem entendre ni la teoria de la relativitat, ni l'energia quàntica, Fins i tot, el concepte de zero absolut el tenim en la teoria de cordes i en el paradigma dels forats negres.

Un llibre molt ben escrit i de lectura fàcil. Potser, quan incideix en el càlcul integral, les funcions, les derivades i la quàntica, l'obra adquireix un to més exigent, però l'autor aconsegueix una exposició molt didàctica i senzilla. Torno a insistir que no és únicament un llibre per a universitaris, científics o professors. És una obra que a més explica moltes coses de la història de les religions, el poder, els pensaments filosòfics, l'economia dels pobles, i en definitiva, de la humanitat.