Autors: Juan Sepúlveda Sanchis i Antonio Santos Mercero. Dibuixos: Marina Cochet.
Editorial Drakul. (2018).
Aquesta obra de poc més de cent pàgines, ens mostra la repressió i persecució que van patir els homosexuals sota l'imperi feixista del dictador Franco. També, ens dibuixa amb precisió els sentiments, els actes de renúncia, la doble vida, i l'angoixa d'aquestes persones que fins i tot van ser tancades en camps de concentració com el de Tefía, a Fuerteventura. La llei de perillositat social era una arma en mans de la policia i els governants del franquisme més ranci i obtús. El paper de moltes dones que acceptaven el paper de tapadora dels seus marits homosexuals, també resulta exposat amb detall.
El protagonista, Bruno, és detingut en una batuda a la sortida del cinema Ruzafa de València i acusat del delicte de ser homosexual. Allà començarà un calvari de pallisses, interrogatoris, vexacions i empresonament del qual només sortirà per la intervenció del seu pare que torna a aparèixer a la seva vida, després d'haver desaparegut quan era un nen. La vida de forma sorprenent, farà que Bruno acabi sent membre de la policia i pugui ajudar a l'amor de la seva vida, Julián, a fugir del país.
Una història dura, terrible que ho és encara més quan saps que està construïda sobre fets reals que van succeir en aquells temps de dictadura a Espanya.
El dibuix de Cochet és ple de tensió, accelerat, sense massa detalls, però útil a l'hora de mostrar els rostres i el dolor dels personatges.
Una brillant narració d'un fosc passat no gaire llunyà sobre la vida i l'amor de dos homes condemnats per una societat arcaica i repressora. Una obra dura, angoixant i asfixiant en molts moments, però necessària per entendre un passat que no hauria de tornar a existir mai més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada