Autor: Jorge Wagensberg.
Tusquet Editores. Col·lecció Metatemas. (2009).
L'autor barceloní és Doctor en Física, i professor de Teoria dels processaments irreversibles a la Universitat de Barcelona. Ha rebut nombrosos premis, a destacar el Premio Nacional de Pensamiento y Cultura Científicos. També és el Director de la col·lecció Metatemas, i és responsable de l'Àrea de Ciència Medi Ambient de l'Obra Social de "La Caixa", on va dirigir a més el CosmoCaixa. Autor d'una desena llarga de llibres i nombrosos treballs d'investigació.
El llibre té dues parts ben diferenciades. Les primeres cent pàgines ens descriuen el treball de fusionar la ciència i la literatura. És un text dens i no apte per a lectures de pur entreteniment.
La Ciència, on el científic ha de prescindir del seu jo (la seva identitat, les seves emocions i preferències) i concentrar-se en l'essencial i eliminar l'error ha d'enriquir-se amb la Literatura, que gira entorn de l'autor i les seves vivències, el superflu és fonamental per crear matisos i l'error literari es converteix generalment en intuïció al voltant de la realitat.
Aquest és el desig de l'autor, que alguna idea científica il·lumini algun aspecte de la condició humana, i que una anècdota personal pugui donar peu a una intuïció científica.
Aquesta primera part m'ha resultat interessant, però també una mica pesada. La descripció d'un mètode científic i les bases d'un nou gènere de literatura científica suposa certa reafirmació i valoració de molts aspectes.
He començat a gaudir amb els cent vuit relats que hi ha a continuació ocupant les dues-centes pàgines finals. Són relats curts o molt curts carregats d'ironia, humor, sarcasme, i alguns de certa angoixa. Us destaco només uns quants per si voleu fer un tast ràpid del llibre: "Cerca de la primavera junto al lago", "La conjura", "La playa fluvial", "La tertulia", "El pianista", " María Elvira Mónica Lucía de San Nicolás de Tolentino Echavarría Restrepo Roosbelinda y Pantalamor", i tanco l'entrada del blog amb "El origen de todos los males":
Desde el amanecer, el cerebro del insecto recién nacido se pasea errático entre piedraas, flores y excrementos, mientras se considera a si mismo, permanente y exactamente, en el centro geométrico del Cosmos. Da igual que, al anochecer, el insecto ya haya muerto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada