Autor: José Luis Munuera.
Editorial: Astiberri Ediciones. (2025).
No us perdeu aquesta meravella, si us plau. Ho dic seriosament, aquesta adaptació de l'experiència vital de Cedric Sapin-Defour amb el seu gos Ubac al llarg de tretze anys és deliciosa. L'obra provoca autèntiques onades de sentiments que t'arribaran al cor, fins i tot si no has tingut una mascota mai. Si has tingut la sort de tenir-la, no tinc dubte que en alguna pàgina no podràs contenir les llàgrimes d'emoció.
L'obra està dividida en diferents capítols, i s'inicia com una narració en primera persona de Cedric, però en el segon capítol és el gos el que ens descriu com els animals perceben la realitat i el que passa al seu voltant. I ho fa magistralment. Pura delícia. A més de veure la relació entre els dos, podrem gaudir del paisatge de les muntanyes i les valls on tots dos troben el paradís.
Tenim altres personatges importants com són: Mathilde, la noia que serà la parella perfecta de Cedric; una parella de persones grans i carregades d'humanitat; i Cordada i Frisona, dues gossetes que acompanyen a Ubac quan es va fent gran. A l'obra també apareix el dolor per la mort del company animal, que resulta d'una intensitat real que coneixem bé els que hem tingut "patufos", com jo anomeno les mascotes, siguin gossos, gats o altres animalets.
A Munuera ja l'havíem fet aparèixer al blog amb: Cuento de navidad, i Bartlevy, el escribiente, que són dues obres magnífiques integrals de l'autor, i la col·laboració amb el guionista Kid Toussaint i els dibuixos d'ell a: La carrera del siglo.
Com moltes vegades, Munuera s'acompanya de l'artista Sedyas per posar el color. El resultat és d'un nivell estratosfèric. Astiberri presenta l'obra amb unes mides grans que augmenta el plaer de la lectura de l'obra. El còmic compta amb el breu escrit on l'escriptor francès Cedric descriu com va ser l'adaptació al còmic, i la bona sintonia i química que va fer que el procés fos senzill i amable. La traducció és de Rubén Lardín.
Un còmic de cent quaranta-quatre pàgines que parla d'una cosa tan important com és l'amor més pur.
Tanquem l'entrada amb una de les frases de Cedric que resum en poques paraules tot l'esperit de l'obra:
"Aquest gos m'està ensenyant a llegir el món viu que ens envolta, a escoltar la música de la natura, la seva varietat, les seves respiracions, i els seus misteris. A mi, que només veig el que és visible."
Obra imprescindible.




Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada