Autor: Màrius Sampere.
Edicions Proa. (2014).
Màrius Sampere ha guanyat la gran part de premis als quals pot aspirar un escriptor a la seva terra. El Crítica Serra d'Or, el Premi de la Crítica, el Ciutat de Barcelona, el Nacional de Cultura, el Premi Cavall Verd, el Lletra d'Or, la Creu de Sant Jordi, i el Premi Jaume Fuster.
Amb més de vint-i-cinc poemaris i el reconeixement de crítica i lectors, aquest escriptor és considerat un dels poetes més rellevants de la literatura catalana actual. La seva dilatada obra és majoritàriament de poesia, però també ha escrit quatre novel·les. De fet la seva darrera obra és una novel·la: "Àlien i la terra promesa", que va escriure l'any que va morir, el 2018.
La seva obra ens parla sempre de la tragèdia humana, del dolor, de la solitud, del desig, de la mort. Ho fa sempre des de certa ironia, un humor negre proper al sarcasme, que contrasta amb la tendresa i suavitat de les formes. Sembla treballar des de l'abstracció per acabar molt a prop de la nostra pell.
Us deixem amb alguns fragments de la seva poesia:
"Algú té por, i, sinuosa, apareix la realitat. I penso que estimar, sigui qui sigui l'altre, és protegir-lo de Déu"
"Doncs d'acord, m'encanta morir, ho faig cada dia una mica més, sé que tot dolor acaba en orgasme, i que el dimoni és l'àngel i un àngel, cadascú"
"No fa dia, no fa nit, no fa cel. I no fa ara. Tampoc no fa després, ni cap tothom, ni fa aquí ni enlloc, ni fa, vegeu-la, aquesta absoluta imperfecció que ens salva de la vida eterna"
"Adorables dits prims i llargs, gairebé inextensos, que no arriben a la vora afegida"
"Si et sents, ets tu. Si ets tu, ets l'ombra que t'avança"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada