Léo, Léa

Guió: Zidrou. Dibuix: Benoît Springer.

Norma Editorial. 2014

"Qui va dir que la vida era un viatge agradable?". Amb aquesta pregunta es tanca el comentari de la contracoberta d'aquesta obra profunda, seriosa i que toca molts temes de les nostres vides. Cadascú al llarg dels seus dies va arrossegant càrregues que fan que les nostres passes siguin de vegades incertes i també petites bombolles d'aire de records feliços que ens permeten respirar fort i poder continuar al camí, autèntics salvavides 

A l'obra apareixen temes durs com la mort, l'avortament, la solitud, la culpa, el suïcidi, però també la sexualitat més tendra, la capacitat de reacció i el desig de viure, de fer net. Omplir una piscina buida i plena de pols amb aigua clara, fresca i cristal·lina és el reflex del canvi de vida del personatge principal, la Léa, una nena que neix amb la càrrega de la pèrdua abans del seu naixement del seu germà Léo. Resulta molt interessant l'anàlisi dels dibuixos infantils que apareixen a la història i que són producte de l'experiència vital com a professor de primària del guionista.

Una trama densa, ben narrada de Zidrou, un consagrat belga que viu i treballa a Espanya i amb un dibuix clar, detallista i lluminós del francès Springer. Una bona obra, trista, però amb final esperançador.