Cinco mil kilómetros por segundo

Autora: Manuele Fior.

Editorial: Sins entido. (2011).

El dibuixant i il·lustrador italià Manuele Fior va aconseguir amb aquesta obra, el Premi Fauve d'Or en Angoulême l'any 2011 com a millor àlbum. Abans ja havia aconseguit sorprendre a públic i crítica amb "La Señorita Else", una adaptació lliure de la novel·la d'Arthur Schnitzler. Totes dues obres han estat publicades a la mateixa editorial.

L'obra ens conta com va evolucionant un amor adolescent, Lucia, Nicola i Piero, al llarg del temps i els canvis d'horitzó, fins a convertir-se en una pura amistat. L'amor impossible, aquesta podria ser la idea que mou la narració. Aquesta negació de poder estimar allò que volem, ens fa no trobar el nostre lloc, perquè ja no existeix. La possibilitat de viure moltes vides, de vegades, provoca no saber escollir. El temps passa inexorablement i no permet retrocedir en les nostres decisions que van formant la nostra vida. 

Fior s'inspira en el popular anime "Cinco centímetros por segundo" (la velocitat en què cau la flor dels cirerers) de l'autor japonès Makoto Shinkai.

El dibuix de Manuele Fior és minimalista, només apareix el que és imprescindible en la narració. Pictòricament proper a Munch i Schiele. La lluminositat de les pàgines quan els protagonistes són joves i encara creuen en la potència de l'amor, va deixant pas als ocres a la meitat de l'obra, i acaba amb tons de violetes foscos. El canvi de tons s'adapta perfectament al canvi dels sentiments dels personatges. La distribució de les vinyetes és fixa, nou en cada pàgina.

Una història de descomposició de l'amor, on la distància el va desfent a poc a poc. Una obra il·lustrada de forma magistral, plena de sentiments i melangia.