La isla de las mujeres

Dibuix i guió: Zanzim. Color:Hubert.

Dibbuks. 2015

Quan acabes l'última pàgina de La isla de las mujeres i tanques el llibre, sents aquell plaer d'haver gaudit d'una bona obra. La convicció que la seva lectura és molt amena i que a més a més en el seu interior es troben continguts força interessants.

El protagonista Céleste Bompard  és tot un triomfador. En la França de 1913 es dedica a l'aviació acrobàtica amb gran èxit. La fama i el seu caràcter de corprenedor fan que vagi acumulant fogoses relacions amb les dones com si fossin trofeus de caça. Però, l'any 1919 en el començament de la guerra haurà d'aportar les seves habilitats aèries al combat. En un atac de l'enemic el seu avió s'estavellarà amb una illa teòricament deserta, fins que un dia descobreixi que està habitada per un grup o comunitat exclusivament de dones. A partir d'aquí succeiran tota una sèrie d'esdeveniments (que no explicarem) que fins i tot faran girar la truita al tarannà de Céleste i passi de ser un mascle- mascle a ser un més de la comunitat.

Però, això no és tot. El final de l'obra tanca tot el cicle de la narració amb un secret sorpresa que dona un nou sentit a la història.

L'apartat gràfic atrau amb un dibuix amb caire humorístic per al disseny de les persones i una suggeridora descripció dels espais naturals. Una bona i viva aplicació del color fa també que ens engresquem en el visionat d'aquest còmic. 

Un còmic que és un llibre d'aventures i una lloança de l'art ancestral dels conta-contes d'explicar històries oralment. Ja ho descobrireu quan el tingueu a les vostres mans.

Una obra amb un engranatge de rellotgeria que funciona a la perfecció.