Meseta

 

Autor: Luis Bustos.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2026).

Amb aquesta obra ens tornem a trobar amb Luis Bustos del que ja vam comentar fa uns anys una altra història negra: Puerta de Luz. Si en aquella fosca narració el teló de fons del thriller de ciència-ficció era la crisi immobiliària, els barris marginals plens de ciment, i les bandes criminals, en aquesta nova aventura apareix una situació semblant a la pandèmia que vam passar, la pujada del feixisme, i el món tronat i caspós dels clubs de carretera.

El que comença amb una història costumista amb tres personatges protagonistes, Viri, Pablo i Ramon, tots ben diferents, però units per un viatge kafkià, va passant a gran velocitat a un thriller fantàstic i de terror al·lucinant, propi de les pel·lícules de sèrie B.

La narració comença en un trajecte entre Barcelona i Madrid, marcat per un estat d'excepció de confinament que portarà de forma accidental als personatges a un club de carretera, el Divina Custòdia, perdut enmig de la Meseta castellana. No trobem cap heroi ni podem empatitzar gaire amb cap dels protagonistes, representen una mica tres perfils de la societat espanyola en la crua lluita de classes socials. Queda evident que els autèntics monstres sempre estan a l'ombra i són intocables.

Luis Bustos torna a fer el blanc i negre més cru, amb uns clarobscurs constants que van perfectes per descriure les parts més fosques de la societat, espais claustrofòbics, i la negror de la nit eterna on passa l'acció.

Un thriller terrorífic per la proximitat a la realitat.