Tony Takitani

 

Autor: Haruki Murakami.

Editorial: Tusquets Editores. (2019).

Una altra lectura de Murakami, i en són unes quantes. Murakami és una mena de comodí entre altres autors i autores, sigui de llibres de novel·les o assajos, o bé còmics. És com una casa, on saps que pots refugiar-te entre les seves pàgines, i submergir-te en les històries personals dels seus personatges, que acostumen a ser perdedors. De fet, tots som perdedors en algun moment de la vida.

També em passa una mica amb Paul Auster, però potser amb menys intensitat.

El protagonista, Toni Takitani, és un dibuixant que viu fent il·lustracions per a portades de revistes d'automòbils i anuncis. Viu sol des de fa molt de temps, els seus companys no l'han tractat bé mai, i el seu pare, Shôzaburô, un veterà, però reconegut trombonista, està quasi sempre de gira.

Un dia tot sembla canviar quan presenta uns dibuixos en una editorial. Coincideix amb una noia que treballa de forma parcial per a l'editorial. S'inicia una relació tranquil·la que sembla que el traurà d'una solitud que el persegueix des de fa molts anys. La noia té una passió addictiva pels bons vestits. El final, que no explicaré, és pur Murakami. Hi ha una pel·lícula japonesa d'aquesta obra amb el mateix títol de l'any 2004 que dirigeix Jun Ichikawa. 

A més de trobar-nos amb la narrativa màgica de l'autor japonès, en aquesta edició podem gaudir dels elegants dibuixos d'Ignasi Font, un dissenyador i il·lustrador multidisciplinari que va fundar el prestigiós estudi "Bungalow". La traducció és de Lourdes Porta.

Una obra curta que no arriba a les cent pàgines, ens en parla de la solitud, de l'aïllament i de la manca d'estima de les societats modernes actuals. Podem estar envoltats de moltes persones i no trobar l'estima enlloc.