Autor: Ramon Molins, Jokin Oregui, Izaskun Fernández, Julián Sáenz-López.
Editorial: Assitej españa. (2023).
Em resulta fàcil parlar d'aquest petit llibre per què ja sabia el que deia abans de llegir la primera pàgina. Havia tingut la sort de sentir les paraules del text dites pel mateix Ramon Molins, "Ramolins", en el seu preciós espectacle que porta el mateix títol que el llibre. L'obra és una meravella, ironia, tendresa, cultura popular, proximitat, i molta humanitat.
Em resulta difícil per l'admiració que li tinc a aquest senyor de Lleida. El vaig conèixer fa molts anys quan representava una obra amb la brillant Begonya Ferrer, els dos membres principals de la Companyia Zum-zum Teatre. Des d'aleshores crec que he vist tota la seva llarga trajectòria teatral.
El llibre comença a formar-se després d'una conversa de bar entre Ramon i Jokin, i la proposta surt tan natural com: "podrías hacer una especie de espectáculo unipersonal..., tu en una mesita, con tus recuerdos y tal. Que tu eres muy así también, de recordarlo todo y de dar importancia a los detalles". Aquella mateixa setmana va començar el confinament de la pandèmia. I va ser aquell temps de pausa on entre Ramon, Jokin, Izaskun i Julián es va acabar configurant el text de l'obra que apareix en aquest llibre. Un llibre que ens parla de la seva infància, del seu barri, del camp, dels seus pares, del seu avi, del teatre, de la vida i de la mort. Un passeig deliciós escoltar una estoneta al Ramolins parlar del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada