Ahir

 

Autora: Agota Kristof.

Editorial Amsterdam. (2021).

Breu i sec com un cop de puny. Aquesta és la definició que apareix a la contraportada d'aquest llibre, i que descriu un retrat poètic i torbador de la vida en solitud de l'exili i el pas del temps que escombra els somnis i destrossa l'esperança. Resulta inquietant la tristor i dolor que provoca la gèlida i precisa narrativa d'aquesta autora nascuda a Hongria l'any 1935 i morta a Suïssa el 2011. El seu text és com un ganivet esmolat que obre la carn amb delicadesa i habilitat extrema.

El protagonista, Sandor Lester, és un treballador d'una fàbrica monstruosa, on passa hores perforant metall. Un forat i un altre i un altre, fins a l'infinit. Tots els dies són iguals de llarg i horribles, i l'única cosa que el manté en peu és somiar amb una noia, la Line, amb la que somia d'ençà que va marxar del seu país. Un matí, veu a la Line a l'autobús, però no el somni idealitzat, sinó la Line en carn i ossos. Un fantasma de la infantesa que  ha vingut per posar-lo a prova.

Una narració que s'arrapa a la nostra ànima amb la persistència d'una ferida profunda. El llibre té molt d'autobiografia de l'autora, va haver de fugir del seu país als vint-i-un anys, quan va ser envaït per l'exèrcit soviètic i quan va arribar a Suïssa amb el seu marit i la seva filla de quatre mesos va treballar en una fàbrica.

La seva obra, tota en francès, comprèn una part important com a dramaturga i una altra com a novel·lista. Va guanyar els premis: el Prix du Livre Européen, i el Prix du Livre Inter.

Prosa freda i minimalista sobre els desastres de la solitud, els silencis, l'emigració i la fragilitat de la condició humana. Pàgines on trobaràs la bellesa de la desesperança. Ara tinc moltes ganes de llegir alguna altra obra d'aquesta autora que desconeixia per complet.