Historias de Fantasmas de Japón

 

Autor: Lafcadio Hearn.

Editorial Edelvives. (2019).

Amb un format de DIN-A4, una enquadernació clàssica, un paper setinat d'un gramatge important, la impressió perfecta, una tipografia cuidada, i unes làmines exquisides, tot conforma un llibre de luxe, ideal per un bon regal, però el contingut a més, defineix perfectament la relació amb el fantàstic que tenen els japonesos. La relació de la cultura japonesa amb els fantasmes, la mort, la reencarnació, i el més enllà té poc a veure  amb la cultura occidental. De fet, la mort per a ells, no deixa de ser un pas a un altre estadi. Néixer i morir tenen el mateix significat, dues portes entre diferents estacions. Els fantasmes són entitats molt més properes i arrelades a les tradicions, la natura i als costums per a tots els japonesos, però no formen part d'un passat oblidat, ben al contrari, poden conviure perfectament amb tota la càrrega tecnològica, de disseny i funcionalitat que té Japó.

L'autor, Lafcadio Hearn, podria ser un personatge d'una novel·la per la seva difícil vida, va néixer a Grècia l'any 1850, fill d'un cirurgià de la Marina Britànica i una dona grega. Abandonat pels seus pares, va viure la infantesa a Gal·les amb una tia seva, i va perdre un ull amb un joc dels seus companys d'escola. Als setze anys, és expulsat de la família i viu a la misèria fins als vint-i-dos que marxa a Nova Orleans fent de periodista. Sense sortir de la pobresa i per omplir un article d'un diari, viatja al Japó. Allà trobarà un país que l'acull, una dona amb la qui tindrà tres fills, una estabilitat econòmica i un tranquil refugi en el budisme. Va ser professor universitari a la Universitat de Waseda. Morirà als cinquanta-quatre anys després de recopilar molts contes japonesos a diferents llengües, i gaudir d'una pau que no va trobar mai entre els occidentals.

Les il·lustracions de Benjamin Lacombe són extraordinàries. Aquest escriptor i il·lustrador francès de només trenta-nou anys ha publicat una trentena d'obres, ha realitzat animació per a cinema, i ha rebut diferents premis internacionals. Exposa habitualment a galeries i museus de tot el món.

Abans d'entrar en els contes, hi ha un pròleg molt interessant de l'escriptor francès Francis Lacassin per ubicar al lector en el món de la fantasia desbordant que contenen les pàgines d'aquest llibre. Podem trobar deu contes i uns jocs de sobretaula i cartes molt curiosos que es mouen entre els fantasmes i la mort. Alguns difícils de comprendre d'inici per a un occidental, però molt atractius visualment.

Com diu l'escriptor Ambrose Bierce en la seva obra "El diccionari del Diable" a la contraportada del llibre: "Fantasma: signe exterior evident d'una temor interna".

Per tancar l'entrada d'aquest fantàstic i màgic llibre us deixem un proverbi oriental que figura al final del llibre: "La vida és un somni i la mort és el temps del despertar, i l'home camina entre un i l'altre com un fantasma".