Los surcos del azar

Autor: Paco Roca. Astiberri Ediciones. 2014

En converses al voltant del món dels tebeos, de vegades surt el tema de la diferència entre còmic i novel·la gràfica. Molts cops aquestes denominacions no tenen gaire sentit i no paga la pena filar tan prim. Sobretot, quan el fet d'etiquetar una obra d'una manera o d'una altra es fa per donar-li diferents categories artístiques o comercials al producte final. Ara, si algun dels participants en aquest diàleg continués entestat a voler tenir referents clars de cada cosa i volgués exemples, li podríem dir sense cap por a equivocar-nos que Los surcos del azar és una novel·la gràfica de peus a cap.

Per què aquesta reflexió introductòria? Doncs, per fer veure que estem davant de totes les característiques positives d'una novel·la gràfica. Una bona estructura, una obra amb un pes específic important, molt ben documentada, amb una llargada (326 pàgines) que deixa que la història explicada es vagi desenvolupant amb detalls i matisos.

El valencià Paco Roca és un bon narrador i un magnífic dibuixant (també excel·lent il·lustrador) com queda demostrat amb reconegudes obres llargues anteriors com Arrugues i L'hivern del dibuixant. Tot i que ens agrada igual o més quan realitza creacions de mides reduïdes com  les tires curtes que va publicar al diari Las Provincias i que estan recopilades a Memorias de un hombre en pijama.                

    Los surcos del azar. Paco Roca      

Al principi d'aquesta novel·la gràfica veiem com el mateix Paco Roca en el seu procés de recopilar documentació, arriba a un petit poble francès a la recerca de Miguel Ruiz un exiliat republicà. Una vegada l'ha trobat i es genera una confiança mútua, Miguel comença a explicar-li tots els seus records de l'exili posterior a la guerra civil i de com va formar part de La Nueve  una companyia formada bàsicament per militars republicans espanyols que després de batalles en molts fronts, arribaria en 1944 a París en el moment de la seva alliberació. Aquestes xerrades de l'entrevista a Miguel apareixen en vinyetes bicolors i tota la rememoració en vinyetes a tot color. D'aquesta manera queden perfectament separats els dos espais temporals.

Ens ha agradat especialment la part de la relació entre Paco i Miguel. Està plasmada d'una manera força delicada. Ens sentim traslladats al pis del petit poble francès. Ens ve de gust que Miquel ens faci un cafè i ens relati a poc a poc les experiències viscudes des de la sortida del atapeït port d'Alacant el 28 de març de 1939. Ens resulten entranyables els personatges que giren al seu voltant, el veí, la cambrera del bar ...

Los surcos del azar és un projecte que ha portat molts anys de realització i tasques de documentació prèvia. És un gran i merescut homenatge a aquests homes (personatges reals) que després de combatre a les tropes nacionals de Franco a Espanya i perdre, van haver de fugir i van continuar la seva lluita contra el feixisme en la 2a Guerra Mundial, fins a la caiguda de Hitler i l'alliberament de París el 1944. Molts d'ells van creure que els aliats continuarien aquesta lluita i ho farien anant a frenar el règim de la dictadura espanyola, però tristament no va ser així.

Los surcos del azar. Paco Roca. Portada de l'edició  francesa

Durant la lectura d'aquest relat històric, ens ha vingut a la memòria la figura de Pepe Rubianes. La seva opinió sobre la necessitat de la recuperació de la memòria històrica. La seva admiració pel poeta Federico García Lorca.
Segur, que la lectura de Los surcos del azar li hagués agradat.