Chantal Mailllard. Editorial Akal.
És un llibre curt, tan sols vuitanta pàgines. El vaig llegir de cap a peus en una estona. Em va agradar la seva amabilitat, la facilitat en explicar de forma clara i entenedora conceptes tan difícils com el buit i el no-ser.
La seva lectura et dibuixa la història de la Xina en tres moments capçals del pensament xinés amb dos formes autòctones com el confucianisme i el taoisme, i un altra importada de la Índia i adaptada a la seva cultura mil·lenària. Ens va introduint primer en la tradició d'una llarga història que va donar peu al Confucianisme que podem definir com l'art del govern del poble i la preocupació en el seu benestar, i que no és pas una religió si no un sistema ètic, una filosofia d'Estat. Confucio va ser el fundador i un dels mestres de l'Escola de Lletrats o Erudits que resumeix en quatre llibres les seves ensenyances i que es fonamenta en el I Ching o Llibre de les Mutacions, una de les cinc obres fonamentals de la tradició xinesa.
Després s'introdueix en el Taoisme, un individualisme lúcid, i clar "entendre el Tao és entrar en la foscor" perquè " el que en sap no parla, i el que parla no en sap". Aquesta Ensenyança o Camí és com el budisme, una via per a l'auto coneixement, per a la reunió amb amb el principi essencial de l'ésser. No dona lliçons ni pautes, ni es fonamenta en una ensenyança conceptual com creences, si no que obre nivells superiors de consciència.
Per acabar entra en el Budisme, i la seva entrada des de la Índia i l'arrelament i adaptació de les ensenyances de Siddharta Gautama, el Buddha. Aquesta adaptació no va ser fàcil des de les llengües hindús amb molta més capacitat d'abstracció a la xinesa molt més ideogràfica i amb més facilitat per plasmar coses concretes. La seva principal artèria és la Teoria dels Dharmes, els factors irreductibles de l'existència.
El llibre ja em va semblar bo després de la seva lectura, però ara coneixent la història personal de la seva escriptora i el seu viatge pel dolor, la lluita contra una important malaltia i la pèrdua del seu fill per suïcidi, encara el trobo més destacable. Chantal Maillard, malaguenya nascuda a Bèlgica, professora d'Estètica i Filosofia Oriental a la Universitat de Màlaga ens diu: "El gran pecado de Occidente es la tristeza". Ella troba en el textos filosòfics i en la poesia la manera de continuar el camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada